Divendres, 9.3.2012. 17:30 h
Catalunya és un país de fatxendes, persones mancades d’autocrítica que presumeixen dels càrrecs que han ocupat, i que es posen les medalles per l’assoliment de fites malgrat que la seva contribució real hagi estat menor que la que pretenen fet veure. I no hi ha res pitjor per a qualsevol organització que el fet que la governin uns fatxendes, perquè mai reconeixen les seves errades. I Catalunya ha estat gestionada des de la mort d’en Franco per una colla de fatxendes, per gent que s’ha pensat que la major part de la ciutadania era imbècil, perquè la major part de la ciutadania ha exercit d’imbècil quan ha confiat el control de la construcció de la seva nació en mans de la mediocritat dels seus governants o dels seus opositors.
Llegir-ne més
Dimecres, 31.8.2011. 08:00 h
Ja fa temps que al nostre país ha crescut un moviment al voltant d’un personatge osonenc, el nom del qual no vull recordar. Es tracta d’un partit polític amb un únic missatge i un programa tan curt com el seu coeficient intel·lectual: fora els immigrants. Basen el seu discurs en tot un conjunt d’acusacions plenes de tòpics xenòfobs, i amb la difusió de missatges per Internet que fomenten la por a la invasió musulmana. Jo mateix n’he rebut algun. El seu full de ruta es basa en criteris racials: com els sud-americans tenen l’avantatge de la religió i l’idioma, abans de tot cal expulsar als “moros”.
Llegir-ne més
Dilluns, 11.7.2011. 06:15 h
Avui fa un any vaig formar part de la concentració de gent més gran que he vist en tota la meva vida. En aquell 10 de juliol els transports públics es col·lapsaren, la xafogor no féu estralls entre una multitut prou caldejada, i les autoritats es veieren sorpreses davant un allau de gent que superava amb escreix totes les previsions. Fou un bon termòmetre de copsar el grau d'indignació de la societat catalana. I prou! No fou més que un orgasme col·lectiu abans d'una nova castració. Ahir, dia 9 de juliol, els que sí vam anar a la manifestació debíem ser, si fa no fa, uns 10.
Llegir-ne més
Dijous, 5.5.2011. 22:49 h
Tinc un amic forner que m'explicava una història escandalosa que està passant el seu poble. Les classes dirigents van decidit que els pastissers havien de tancar els seus negocis i van aprovar una llei que impedís l'obertura i la realització d'aquests negocis. Segons sembla, els dirigents havien decidit que el poble no pot permetre's els pastissos, perque el poble el que necessita és pa. I ho feien de forma vehement, amb grans proclames, denunciant que fer pastissos era antidemocràtic sense especificar els motius pels quals els pastissos eren nocius.
Llegir-ne més
Dilluns, 25.4.2011. 22:30 h
En condicions normals, l'organisme que hauria de vetllar pel crèdit a les empreses catalanes hauria de ser l'Institut Català de Finances (l'ICF). Però Catalunya no viu en condicions normals. Espanya sotmet a Catalunya a un espoli que el Cercle Català de Negocis xifra en 22.000 milions d'euros anyals. Aquesta xifra és prou significativa si es consulta el pressupost de la Generalitat del 2010, que és de 61.111 milions. (consultar http://www15.gencat.cat/ecofin_wpres10/pdf/GUI_L_CAT.pdf): L'ICF tenia un pressupost de 1.
Llegir-ne més