El Parlament Europeu en reconeix el dret dels consumidors i el Consell d’Europa ho recomana com a estratègia empresarial. Tots els idiomes de la UE com el català són obligatoris en l’etiquetatge; existeix jurisprudència favorable per legislar-ho; ho fa l’Estat espanyol i diverses comunitats autònomes pel que fa al castellà; augmenta el consum responsable en català; l’opinió majoritària dels consumidors és favorable i les experiències dels empresaris són exitoses.
El Parlament Europeu ha reconegut en la Resolució de 24 de març de 2009, sobre el multilingüisme, el dret dels ciutadans i ciutadanes de rebre en català les dades dels productes distribuïts en l’àmbit lingüístic on aquesta llengua és oficial. Aquest nou reconeixement del dret dels ciutadans de Catalunya a rebre la informació dels productes en català, s’ha de sumar al mateix reconeixement que en fa la Declaració Universal de Drets Lingüístics del 1996 i la Llei 3/1993 de l’Estatut del Consumidor. Aquesta darrera Llei, a més, tipifica com a infracció el no compliment dels drets lingüístics reconeguts, però la Generalitat encara no ha desenvolupat el reglament per fer-ho efectiu.
La Comissió Europea ja va alertar (informe ELAN) de la importància de l’estratègia comercial multilingüe, basada en l’ús de la llengua pròpia de cada mercat i de les pèrdues econòmiques que no fer-ho està suposant per a moltes empreses.
Cal tenir en compte que tots els estats europeus han legislat per assegurar la presència de llurs llengües reconegudes legalment en l’etiquetatge dels productes. Així mateix ho fa l’ Estat espanyol, que compta ja amb més de 150 lleis o disposicions legals que obliguen a etiquetar en castellà. També les comunitats autònomes de Madrid, Aragó, Castellà i Lleó, Astúries i Canàries han legislat en aquest sentit. La Generalitat de Catalunya té les competències per fer-ho, tal com va reconèixer el Tribunal Constitucional en la Sentència 147/1996, de 19 de setembre de 1996, però no ho fa.
Cada cop hi ha més sensibilització ciutadana i grans consumidors que inclouen el criteri de l’ús del català en els serveis i productes que consumeixen (s’hi han compromès més de 200 ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i grans institucions públiques i privades).
Els estudis realitzats demostren que de forma majoritària, els consumidors catalans creuen que el català hauria d’augmentar en l’etiquetatge. El català en l’etiquetatge és un factor afavoridor del consum a Catalunya. L’etiquetatge en català no representa un factor de rebuig per al consumidor de la resta de l’Estat. Les experiències de productes etiquetats en català (juntament amb d’altres llengües) i distribuïts a la resta de l’Estat espanyol són positives. L’etiquetatge en català no encareix el producte, ja que no cal separar estocs, sinó fer etiquetatge multilingüe, pràctica molt habitual.
Tais Bastida
Plataforma per la Llengua
