Si hi ha un tema que queda clar, quan es fa una valoració dels estudis que s’han fet a l’entorn de la situació del català, és que l’ús social de la nostra llengua retrocedeix entre els joves. Aquest és un fet realment preocupant. Després de molts anys d’escolarització amb una presència més o menys notable del català com a element d’estudi i com a vehicle de transmissió de coneixements, es constata que els nois i noies de casa nostra coneixen la llengua catalana però no la utilitzen en les seves relacions interpersonals. No ho fan aquells i aquelles que no tenen el català com a llengua familiar i arrosseguen, en molts casos, els joves que tenen el català com a primera llengua, a comunicar-se en castellà.
Aquest petit article no em permet una anàlisi exhaustiva i, per tant no entro a valorar quines causes, a parer meu, ens han conduït a la realitat d’avui. Serà difícil capgirar la situació, però el que és segur és que, per intentar resoldre el problema que tenim, la immersió lingüística a secundària és del tot imprescindible. Hem perdut uns anys cabdals, no sé si ja arribem tard, però ens hi hem de posar ara mateix.
No serà gens fàcil. Els decrets, les instruccions de principi de curs són importants, però no suficients. Hi ha unes inèrcies als instituts de secundària que seran molt difícils de canviar. Caldrà que l’administració educativa posi tota la carn a la graella. Legislar no és suficient. Cal vetllar pel compliment de les lleis, cal conèixer en profunditat la situació de cada centre i la capacitació del professorat en llengua catalana. Cal fer un treball intens en els claustres i en les Ampes dels centres i, en últim terme, cal que la inspecció educativa actuï, sense ambigüitats, quan això esdevingui necessari.
Des de la societat civil seguirem amb molta atenció el desenvolupament de tot plegat i actuarem en conseqüència.
Teresa Casals
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
