La pretensió d’aquest document és posar en evidència la situació d’anormalitat en què està sotmesa per la Llei la llengua catalana i per tant les persones consumidores que formen part d’aquesta comunitat lingüística. Sovint l’opinió pública que defensa postures pretesament “bilingües” ha obviat aquesta diferència impositiva abismal i no ha defensat cap model equitatiu de manera que el català passés d’una a 149 normatives que obliguessin el seu ús en l’etiquetatge en igualtat de condicions que el castellà. Justament són aquests mateixos que consideren que si el castellà és ben present a l’etiquetatge i el català no, és per raons de mercat. Home, no sé pas si són raons de mercat tantes obligacions durant més de 60 anys de manera continuada!! De ben segur que si durant 60 anys i amb més de 100 lleis, el català hagués estat obligatori en l’etiquetatge de productes, la presència de la nostra llengua seria tota una altra!! No siguem il·lusos sisplau! Toquem de peus a terra!. Per completar aquesta informació podeu consultar el document en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/doc/lleis_etiquetatge.pdf
Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat