La llengua catalana és un element clau per a la cohesió social del nostre país, perquè el fet d’usar-la comporta un valor afegit d’identificació i de voluntat personal. Aquest valor cohesionador no és present en altres llengües com el castellà, el francès o l’italià.
Cadascuna d’aquestes llengües és oficial i obligatòria en un determinat territori, disposa d’un estat que la defensa i de lleis que la protegeixen però, amb tot, el fet de parlar francès a França, espanyol a Espanya o italià a Italià no et converteix en francès, espanyol o italià.
El coneixement i l’ús d’aquestes llengües és necessari per poder desenvolupar-se i viure en els territoris on són oficials, i el fet d’usar-les pot ser o no un tret identificador, però segur que és un requisit indispensable per poder comunicar-se.
A Catalunya, en canvi, com que es pot viure sense parlar català, el fet de parlar-lo implica un desig de formar part d’aquest territori, de quedar-s’hi a viure, de compartir un projecte comú i un futur.
Des de les institucions, en especial des del Departament d’Educació i des del d’Acció Social i Ciutadania, caldria promoure i fer palès aquest valor de la llengua catalana com a element d’integració i de cohesió social. És indispensable trobar la manera de fer extensiu i explícit aquest valor identificador de la nostra llengua a totes les persones que vulguin compartir el nostre projecte col·lectiu de país, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin.
Carme Forcadell
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
