El Govern català considera una victòria el fet que els centres puguin decidir si fan o no fan la tercera hora en castellà a les escoles de primària. Certament si ho comparem amb la imposició directa d’aquesta tercera hora sí que és una victòria.
Però tothom que conegui la situació dels centres d’ensenyament no ho valorarà així, és de sobres conegut que si alguna cosa cal augmentar als centres no és precisament les hores de castellà, si deixem a banda, és clar, el fet anecdòtic d’alguna escola d’Olot o de de Móra d’Ebre per posar exemples.
En el gruix de les escoles catalanes, ens agradi o no, la llengua que més s’usa és el castellà, i quan dic que més s’usa vull dir d’ús quotidià i relacional als passadissos, al menjador, al pati, a les sortides, etc. no parlo de les aules. És així perquè l’escola és sempre un reflex de la realitat que envolta el centre i i l’entorn de les grans ciutats és majoritàriament castellà, l’entorn vol dir mitjans de comunicació, jocs, lleure, comerç, indústria, cinema etc.
El català és present a l’escola com a llengua d’ensenyament i també hauria de ser la llengua d’ús majoritari, però no ho és. Ara el centre haurà de decidir si fa o no fa la tercera hora, sembla que no s’ha fet res més que traslladar el problema i la responsabilitat que hauria d’assumir el Departament d’Educació als centres d’ensenyament.
Carme Forcadell
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
