Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

L’adopció lingüística de la llengua comuna com a fórmula d’enriquiment col·lectiu i individual

|

- Publicitat -

Existeix un discurs en defensa de l’ús social de la llengua catalana que està creat per catalanoparlants que no tenen el català com a llengua materna o inicial. D’ençà la seva aparició, la repercussió d’aquest discurs ha anat creixent de manera sorprenent, atès que defensa l’ús social de la llengua catalana i el seu benestar sense menystenir les altres llengües que existeixen en la nostra societat.

El discurs dels catalanoparlants d’adopció té com a objectiu prioritari crear una reflexió entorn de la defensa de la llengua catalana; un àmbit tradicionalment restringit a tots els i les que han estat legitimats per llur catalanisme militant, etc. Aquest nou discurs pretén presentar la defensa de la llengua del país com la d’un valor , d’igual manera que se’n defensa el medi ambient, les tradicions més populars, etc. En definitiva, pretén democratitzar i fer extensiva a la resta de la societat, i molt especialment a la vessant social que sempre se n’ha mantingut al marge, la defensa d’una llengua que pot garantir una autèntica cohesió social entre tots els membres de la nostra societat. Entre d’altres arguments, s’hi al•lega ben en veu alta que el bon futur del català depèn de tots els i les que encara no el parlen i que, per tant, se’ls ha de reconèixer el valor que tenen com a potencials catalanoparlants.

Publicitat

Lluny dels tòpics de la vergonya o de la inseguretat, els nous catalanoparlants tenen dret a saber que són vitals per al futur digne i el benestar de la llengua catalana i que, per tant, són tan legítims com qualsevol altre catalanoparlant d’origen a l’hora de defensar l’ús social d’una llengua que també els és pròpia.

Aquest nou discurs pretén desarmar-nos a tots (els que parlen català i els que no) dels tòpics que ens allunyen i ens separen i que eviten que siguem conscients d’un fet indiscutible: que la llengua ens vol a tots, sense excepcions, per parlar-la.

A més a més, en una societat com la nostra, que cada vegada és més representativa de la diversitat multicultural que impera en el món, aquesta nova veu dóna fórmules força interessants per resoldre el problema de la integració cultural i lingüística de les persones nouvingudes atès que proposa exemples d’adopció de la cultura i la llengua d’acollida sense perdre la vinculació amb la pròpia cultura d’origen. Segurament aquest és el gran èxit dels arguments que s’hi promulguen: la compatibilització de dues o més cultures a nivell personal, sense que això hagi de suposar cap entrebanc per a la cultura i la llengua del país de residència.

Amb la finalitat de donar cos a l’esmentada compatibilització entre la multiculturalitat individual i el manteniment i la vigència de la cultura autòctona del país d’acollida, el discurs dels catalanoparlants d’adopció utilitza el concepte de “llengua comuna”. Aquesta llengua, en ser comuna, és la llengua compartida, la llengua que homogeneïtza, la llengua que identifica els membres d’una comunitat bo i vinculant-los amb la cultura i la llengua històrica del territori. El respecte cap a la considerada llengua comuna d’un lloc determinat és directament proporcional al respecte cap a qualsevol altra llengua, com ara, la d’origen, atès que totes les llengües del món són o mereixen ser llengües comunes del territori on han nascut i en el qual han existit i perdurat al llarg dels anys. Defensar la llengua comuna d’un territori no ens ha de crear cap conflicte als que no la posseïm com a llengua materna, perquè aquesta defensa és d’allò més coherent amb el respecte de la llengua que hem heretat dels nostres pares, una llengua que també és llengua comuna allà d’on els nostres avantpassats o d’on nosaltres mateixos provenim.

Així doncs, ja és hora d’esborrar els fantasmes que eviten que els hereus de la integració econòmica i social dels nostres predecessors no puguem enllestir aquesta via d’integració a través de l’adopció de la llengua i la cultura del país on vivim, i en el qual molts hem nascut. Si no ho fem pas així, exercim el nostre dret de decidir què volem fer i què no però, en aquest cas, hem de ser conscients de l’assignatura “no cursada” que els nostres fills tindran en el seu currículum vital.

Puri Pinto
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat

Publicitat

Opinió

Minut a Minut