Basté entrevista a Jordi González

Probablement molts dels qui hagin escoltat l’entrevista d’aquest matí a Jordi González al Món a RAC1 s’hauran quedat amb la mateixa sensació d’estupor que servidor. El periodista en qüestió ha criticat el CAC perquè diu no entendre quina és la funció dels membres d’aquest òrgan: ‘Què fan, els membres del CAC? Per què tenen dret a fer i desfer si ni tan sols els agrada la televisió? Que ho deixin estar, a aquest tipus de persona li agrada llegir i no la televisió. Doncs que llegeixin, però que deixin de decidir sobre televisió’ ha etzibat a l'entrevista feta per Jordi Basté.

Sortosament en Jordi González ja no treballa en cap mitjà de comunicació públic de Catalunya perquè el nivell del citat argument, com podeu comprovar, és, si més no, preocupant. I tenint en compte el seu posicionament no deixa de ser algú que podria crear opinió.

En primer lloc resulta interessant la contraposició que ha fet entre llegir i mirar la televisió. A qui li agradi llegir no li pot agradar, també, mirar la televisió. Si bé és cert que cap bibliòfil no es sentirà atret pel tipus de televisió que fa Jordi González i les cadenes a les quals ell n’és habitual, hi ha oferta més enllà de La noria i hi ha un tipus de programació decent, atractiva i pedagògica. I segurament té raó en dir que probablement qualsevol membre del CAC prefereix llegir l’horòscop abans que sintonitzar aquest show de charanga y pandereta olé olé.

Doncs no, el gust per la lectura i per la televisió no són per a res ni incompatibles ni substitutius. Tanmateix, si el que volia venir a dir-nos Jordi González presentant-nos aquesta disjuntiva inapel•lable, és que no li agrada llegir, tampoc crec que ningú ho hagués posat mai en dubte.

Obviarem el judici de valor que el presentador fa del CAC a partir de les següents hipòtesis de collita pròpia: en primer lloc, que als seus membres no els agrada la televisió (els coneix personalment a tots, s’entén). També, que en aquest cas això els invalidaria per regular els continguts que es poden difondre pels mitjans. Imaginem-nos, ara, què farien per tal d’atraure audiència programes com els d’en Jordi González si no hi hagués cap consell regulador independent que vetllés pel compliment de la normativa relativa al contingut televisiu).

Eloqüent, també, la part de l’entrevista en què en Basté li ha demanat una breu valoració dels contertulians i col•laboradors amb els quals en Jordi González ha treballat estretament al llarg de la seva carrera. Em limitaré a citar quatre d’aquests noms: El Torito, Marta Torné, Javier Sardá i Mercedes Milá. Paradigma, tots ells, de televisió de qualitat.

Glòria eterna al filtre televisiu que veta els shows a la espanyola als mitjans catalans!