S'estan posant nerviosos

Aquest ha estat un estiu políticament prou mogut. S'ha hagut de recórrer a les especulacions sobre la sentència del TC per omplir el buit polític que habitualment deixen els mesos de calor. Abans que els -afortunats- estudiants fem la rentrée a mitjans de setembre hi ha algunes coses que m'agradaria comentar. Pretenia fer-ho per ordre cronològic però s'imposa el món al revés, com sempre.

Parlo de la popular consulta (o consulta popular) sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt. Quina pregunta tan neta i clara, quin gust veure-la plasmada a una papereta després de tot. Tota una melodia: Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, Independent, Democràtic i Social integrat a la Unió Europea? Per fi, escolta!

Davant d’això l’espanyolisme tenia dues opcions: mostrar-se indiferent (“cosa de cuatro frikis”) o demanar-ne la prohibició, atorgant-li la conseqüent importància que aquesta reacció suposava. Això és just el que han fet. I qui dóna importància a una convocatòria que només interessa a “grups minoritaris”? N’hi ha uns que per la seva naturalesa enerven amb més rapidesa (de fet, fa anys que estan permanentment nerviosos): La Falange. Aquests són els primers que trenquen files i s’hi oposen amb manifestació de regal. Els altres intenten mantenir-se ferms en la opció de mostrar-se indiferents i intentar que el dia 13 arribi el més aviat possible: quant menys ressò tingui, millor. Però al partit de les llibertats Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía li bull la sang i perd els papers: la premsa ja se n’ha fet ressò i seguir callant ja no serviria per fer-la passar desapercebuda. Procedint en la seva eterna lluita per la llibertat (sic) demanen la prohibició d’una consulta democràtica i amenacen als Ajuntaments que gosin alterar la Unitat d’Espanya (aquell tema que, recordeu, “no importa a nadie") amb la tenebrosa frase "a C's no li tremolarà el pols". El pols no ho sé però els fonaments els tremolen d'ençà unes quantes cites electorals. I el que per una qüestió de professionalitat és l’últim en abandonar l’estratègia inicial d’infravalorar la consulta és l’Estat. L’advocat de l’Estat. Els “progres” del PSOE. El Govern amic. Amic de qui? De la democràcia, de la llibertat d’expressió. Aquests últims primer es lamentaren que els rottweilers de La Falange i Ciudadanos no hagin estat capaços de mantenir la calma i no donar un bombasso mediàtic a la consulta, però el mal ja està fet. Ara només queda presentar un recurs a la justícia ordinària per frenar-ho com sigui.

Sota una pretesa seriositat i intentant mantenir la calma, el tema del referèndum els està enervant de mala manera. M’encantaria sentir les converses entre passadissos de l’Advocat en qüestió per comprovar com sota aquesta pretesa tranquil•litat desbarra i envia a parir a La Moreneta reiteradament. Són conscients que si es traspués cert nerviosisme per part de l'Estat se'ls giraria un efecte contraproduent pels seus interessos: potser començaríem a pensar que no es preocuparien per allò que és cosa de “grups minoritaris”.

Llei en mà, i mentre no ho reguli les Corts (difícil de fer-ho: on posar els límits?), la consulta no comet cap il•legalitat perquè no l’organitza el consistori municipal. Com a molt ocupa un buit legal. Això podria tenir un efecte multiplicador que els fa vertader pànic, com bé reconeix l’Advocat al recurs presentat. Avui pot ser Arenys però demà podria ser Girona. Per què els fa tanta por aquest efecte multiplicador? Doncs perquè aquest no existiria si no fós conseqüència directe d’un altre: l’encoratgedor. Per nosaltres, es clar. Perquè tot i que no oficialment, moral i èticament ja haurem decidit: tirarem la pilota sobre la teulada dels polítics de primera línia i l’únic que caldrà és que representin al poble i es posin d’acord per convocar-ne un de vinculant.