Hores d’estira-i-arronsa a les tertúlies radiofòniques per valorar la jornada d’ahir. Fins ara no he tingut temps de llegir detingudament les opinions a la premsa –tampoc al TBO– del dia i prefereixo deixar-ho per quan hagi exposat serenament tot allò que crec remarcable. Per ara, si pot ser, evitant exposar-me als escups de verí de la serp talment quan se sent acorralada.

Després de mesos picant pedra, els milers de voluntaris tornen a casa amb la satisfacció d’haver aconseguit aglutinar 230.000 ciutadans. Cal dir que, d’entrada, es tracta d’un fet sense precedents, ja que mai fins ara una organització conformada per ciutadans anònims i sense la força de l’administració al darrera havia aconseguit aplegar tanta gent tot i restringir territorialment la convocatòria a una part acotada del país.

La primera cosa que es constata en aquesta darrera onada de consultes és l’efecte dels mitjans de comunicació a l’hora d’estendre el poder de convocatòria més o menys enllà. Quant més ressò ha tingut la consulta a la premsa els dies previs a la jornada, més ciutadans se n’han assabentat i conseqüentment una major quantitat ha pogut optar per concórrer a les urnes. El menor ressò que ha tingut la consulta en aquesta ocasió és un factor que ha influenciat parcialment a la lleu caiguda de participació que ha viscut. Olot, per exemple, no té una base sociopolítica tant més adversa que la de molts pobles de la comarca d’Osona com per haver obtingut resultats de participació considerablement menors. De reüll m’ha semblat veure que, pel que fa als mitjans escrits, hi ha hagut una correlació positiva entre el silenciament de la consulta els dies previs i el ressò que li han volgut donar el dia després.

M’agradaria parlar de la consulta per la qual he treballat, la de Girona. No penso que haver aconseguit una participació del 21,74% del cens a una ciutat de 93.000 habitants sigui haver assolit una fita immillorable. No ho és del cert. Però es tracta d’un resultat molt digne. Són 16.055 vots els que s’han dipositat a les urnes per dir ‘Sí’ a la independència en un referèndum no oficial; davant dels 15.178 vots que van fer-ho per dir ‘Sí’ a la Constitució Europea en referèndum oficial. Dit d’altra manera, si un sol partit hagués obtingut 16.055 vots a les darreres eleccions municipals s’hauria endut el 49,5% dels sufragis, gairebé la majoria absoluta. Si realment pretenem ser rigorosos cal que contextualitzem el nombre total de vots dins la realitat política i electoral del país, i no pas fer-ho en funció d’escenaris ficticis, saturnians i deliberadament malintencionats que, burlant la intel·ligència, intenten fer-nos creure que normalment vota un 100% del cens.

Ara cal aprendre dels encerts i dels errors comesos a l’hora de promoure la consulta i traslladar-los a les comissions organitzadores de les consultes del 30 de maig (Sabadell), 20 de juny i, especialment, a la de la consulta a la capital de la nació que culminarà el procés l’any vinent.