Pol Serrano

Diumenge, 18.6.2017. 00:00 h

Brexit com a símptoma

Normalment, els mitjans de comunicació simplifiquen la realitat perquè pugui ser mastegada pel consumidor. Són els nuggets de la informació. La realitat tendeix a ser massa complexa i per analitzar-la es necessiten jornades laborals invertides en lectura. Per altre banda, la realitat és reprovable i normalment no té sentit. La ficció sempre té sentit, un principi un nus i un desenllaç, precisament perquè és un constructe humà; és el constructe mediàtic. Això ho podem veure en el cas del Brexit, i els debats estèrils que hi graviten. Llegir-ne més


Dijous, 8.6.2017. 22:40 h

Qatar: no és el terrorisme; o no només.

Tot el que ens expliquen són cortines de fum, on la dialèctica entre el bé i el mal cobra un protagonisme desmesurat. I en relacions internacionals, el poder és el principal factor a tenir en compte alhora d’analitzar el paisatge. Hi ha una constant en les relacions internacionals: és un camp despietat i perillós. I el més probable és que segueixi sent així.   L’última mostra la tenim al Golf Pèrsic, on Qatar està immers en aquesta tragèdia. Qatar està finançant a l’Estat Islàmic. Llegir-ne més


Dissabte, 3.6.2017. 00:00 h

Gibraltar: no és la democràcia, amics!

Als catalans ens agrada omplir-nos la boca de lèxic tan benintencionat com grandiloqüent: “Desbordament democràtic,” “revolució dels somriures,” “president, posi les urnes,” “o referèndum o referèndum,” “el viatge a Ítaca.” I ja està bé, el problema el veig quan els nostres polítics entren en apriorismes, i només fan referència a l’aspecte moral de la independència. Com si ser a la Unió Europea sigui una condició sine qua non per ser independents. O creure que només votant, els països es fan independents. Llegir-ne més


Dimarts, 16.5.2017. 21:30 h

Les arrels de Macron

Els esdeveniments electorals de l’exterior reflecteixen les inseguretats i fascinacions catalanes.  Es comencen a dibuixar paral·lelismes i s’intenta emular la formula guanyadora. Passa sobretot amb França. No amb Alemanya, no amb Regne Unit, no amb Suïssa; curiós, sent els dos últims més propers a Catalunya. És França. Ja va passar amb Sarkozy, el centre dreta català n’estava fascinat. I ara ha passat amb Macron. “El model Macron,” en diuen. Tanmateix, dubto que sigui un model exportable. Llegir-ne més


publicitat

Dimarts, 25.4.2017. 21:24 h

El llegat d’Erdogan

Aquells que deprecien el poder han llegit el plebiscit d’Erdogan com a un atac a la democràcia, com si la democràcia fos possible sense poder. Ja se sap, la famosa frase de l’acabament del “llegat d’Atatürk.” Ens hem de preguntar, però, si és necessàriament dolent que s’acabi aquest tant-anomenat llegat. Atatürk va servir per preservar la integritat territorial de la república que els poders Europeus volien trossejar, i per negociar els termes de la rendició; recordem que, per exemple, el Banc Imperial Otomà estava format per capital britànic i francès. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.