Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

El llegat d’Erdogan

|

- Publicitat -

Aquells que deprecien el poder han llegit el plebiscit d’Erdogan com a un atac a la democràcia, com si la democràcia fos possible sense poder. Ja se sap, la famosa frase de l’acabament del “llegat d’Atatürk.” Ens hem de preguntar, però, si és necessàriament dolent que s’acabi aquest tant-anomenat llegat. Atatürk va servir per preservar la integritat territorial de la república que els poders Europeus volien trossejar, i per negociar els termes de la rendició; recordem que, per exemple, el Banc Imperial Otomà estava format per capital britànic i francès. El seu llegat va servir per assentar els fonaments d’una Turquia europea, que mai no va existir. I per fer creure a la Unió Europea que l’Islam és un marc decoratiu de la polis, quan en realitat és una part integral de la majoria de turcs.

Els Occidentals censurem el referèndum amb una pedanteria excessiva. Segurament perquè tenim un concepte de l’estat del benestar malentès, hem oblidat d’on surt la riquesa de la que gaudim, i a quin preu la obtenim. Pot sonar com una obvietat, però els periodistes que fan articles aïrats sobre Erdogan no viuen en un país on hi ha hagut un recent intent de cop d’Estat. No tenen una guerra a les fronteres, i no habiten un país que és el principal corredor de tràfic d’opi. Bàsicament no viuen a les fronteres de l’OTAN.  

Publicitat

Turquia té una situació geopolítica enverinada i alhora privilegiada. Actua com a node, a mig camí entre les forces d’Occident, el caos Oriental i la influència Russa. L’OTAN vol col·laboració i complicitat; Iran vol divises i obrir-se al mercat turc; Rússia vol fer entrar Turquia en contradicció fent-la col·laborar en el projecte global xinès; i és clar, la pressió de Síria, on Turquia hi pot guanyar o perdre molt.

Tots aquests corrents són estratègicament contradictoris, i l’únic que pot portar guanys a Turquia és apostar per un camí, all the way. De moment, Turquia escull el camí de l’OTAN. I és bo que no ens enganyem, Erdogan opta per aquesta aliança perquè la densitat institucional, econòmica i militar d’Occident segueix essent superior -i pel moment, de llarg- a l’alternativa del triangle Oriental: Rússia, Xina i l’Iran.

Turquía és un país en transició. Aquesta transició es concreta en una sèrie d’oportunitats i amenaces que Ankara està enfrontant. Per això Erdogan necessita concentrar més poder i tenir més capacitat executiva. El referèndum d’Erdogan s’ha d’entendre en aquest sentit. Els europeus podem estar contents, normalment aquestes “reformes” es feien mitjançant un coup d’état, en aquest cas hem tingut un referèndum.

Les oportunitats de Turquia són a l’Est i a l’Orient. La frontera amb Síria és ferro calent i les lleis estableixen que el poder no és mai estàtic: o s’acumula o decau. En aquest sentit, Erdogan necessita tancar un acord amb els kurds i deixar-los exercir l’autodeterminació. Això vol dir partir-se part de Síria amb ells: els kurds guanyen l’estat i Turquia guanya territori. El preu a pagar és aturar la violència contra els kurds; i els kurds hauran de començar a pensar més en clau d’estat i no de clan, i en clau d’actor geopolític més que de tribu. Turquia té l’oportunitat d’expandir la seva influencia cultural cap a l’Est, i liderar el poble turquès. Aquí Turquia té la oportunitat d’establir un cinturó cultural Euroasiàtic, traspassant la frontera formal de l’estat-nació. Això, se’ns dubte, vindrà acompanyat d’un increment del pressupost en intel·ligència. Si Erdogan és lleial a l’OTAN, la seva reforma pot ser positiva per Europa, perquè servirà de mur de contenció contra l’extremisme islàmic, des de l’Islam moderat.
 
Amb Erdogan s’obre l’etapa expansiva de Turquia, a nivell institucional i religiós. Esperem que domini els llops grisos que tot home porta dins.

 
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut