Pol Serrano


Dimecres, 5.7.2017. 23:32 h

La Tasca de Déu (no és un article sobre religió)

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






En una entrevistaal London's Sunday Times, Lloyd Blankfein va apuntar que els bancs, gràcies a l’ajut que proporcionen a les empreses a rebre finançament, poden crear benestar. Així, es creen llocs de treball que a la mateixa vegada crea més creixement i més benestar. “Tenim un propòsit social,” deia Lloyd. “Fem la tasca de Déu.”
 
Siguem creients o no, en certa manera els bancs poden arribar a dur a terme aquesta tasca. Però no tant pel que diu el senyor Blankfein, que també. Perquè ens entenguem, els bancs desenvolupen una gran tasca social, perquè si els diners són el resultat de l’esforç, sigui propi o d’altri, els bancs ens permeten obtenir diners sense haver realitzat cap esforç; ni propi ni aliè. El fet que els bancs puguin donar benestar futur, és el que els fa tant poderosos, tenen a les seves mans el benestar de milions; en això, sembla que realitzin la tasca de Déu a la terra.
 
La contrapartida de no haver fet cap esforç, és el tipus d’interès, o valor del diner. Bé, en el cas del sistema actual, que és la Banca de reserva fraccionada, els bancs poden donar diners només conservant una part –minsa- de les reserves, així que els bancs no tenen, per exemple, or, per justificar els seus crèdits; això era quan hi havia el patró or, sacrificat a Bretton Woods per bé, suposo.
 
Però aquest no és un article no vol ser crític amb el sistema financer. Ho és sobre la Índia, i el que està passant amb els diners en metàl·lic. El novembre passat, el Primer Ministre Narendra Modi, va impulsar una llei per treure de circulacióels bitllets de 500 i 1000 rupies. Algú pot pensar que és bona idea, així com a la Unió Europea va treure de circulacióel bitllet de €500 per coartar el flux de diner negre. Tanmateix, si parem atenció veurem que no és el mateix. Perquè el govern de Modi acaba de prohibir uns bitllets que representen el 85% de les transaccionsdel país.

Perquè ho ha fet? El motiu oficial és acabar amb la corrupció. És clar, no podia ser d’una altre manera. Els indis desconfien dels bancs, i no els agrada tenir els diners en un compte corrent. A més a més, molts pagaments i regals es fan en forma de metalls preciosos com l’or. El malson dels banquers.
 
Però la corrupció rarament és el motiu pel qual es digitalitza la divisa. Perquè la complerta digitalització de la divisa faria la corrupció més institucional. Només per a gent amb llicencia governamental, corrupció del coll blanc, amb contactes en els nivells més alts del govern.

Pel ciutadà comú, el que no té accés a les altes esferes, el practicant de la corrupció underground, tindrà altres maneres de trampejar. És més, si la índia digitalitza la seva economia, el més provable és que la corrupció de baixa intensitat s’expandeixi. Perquè el diner és fàcil de rastrejar, però les drogues ja no tant, menys encara si es cultiven a casa. Com més eteri es torni el diner, com més digital sigui, el ciutadà comú crearà les seves economies i la seva pròpia moneda. La Índia amb la divisa digital, corre el risc de tenir dues economies en un sol estat. La de les grans transaccions, l’economia urbana i financera, l’economia que es comunica amb l’exterior. I per altre banda, l’economia rural, i en certa manera la de les petites ciutats i pobles. El risc que el poble es giri d’esquena al govern és força gran. Perquè? Principalment perquè la població índia té poc accés a Internet. En concret, un minso 34%de la població índia hi té accés. I si comptem amb que només a l’any 2014 un prim 47%de la població índia tenia compte corrent, tenim una població molt acostumada a viure de manera paral·lela a les institucions lligades als poders financers i governamentals. El que importa és que la memòria familiar de viure sense bancs ni internet és molt recent. Per tant, és molt senzill que les famílies girin l’esquena al govern si es tiba massa la corda de la integració institucional, és possible que la població opti per altres maneres de viure.
 
I llavors, quin és el motiu principal per convertir el paper moneda en algoritmes i números en una pantalla? Sobretot controlar la població. Si el model de Banc Central és un model centralitzat de l’oferta de moneda, encara dona la opció al ciutadà de guardar els diners al matalàs o sota una rajola. La digitalització de la moneda és la centralització de l’oferta de moneda par excellence. No deixa de ser la tasca de Déu, perquè és l’absolut control monetari per part d’uns pocs. Però com hem dit abans, això es pot girar en contra del govern indi.

Caldria explicar a la població índia que el poder té una naturalesa piramidal, i que l’acumulació de capital per part d’entitats financeres és una eina essencial per apalancar poder. Però potser per fer-ho entendre s’hauria, primer, d’expandir l’ús del paper moneda i l’ús de l’Internet. Ja se sap, per realitzar la tasca de Déu, cal evangelitzar a la població.


lectures 7947 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
LLUIS fletxa bcn
7 de juliol de 2017, 16.44 h


Miquel Valls afirma que la societat catalana "està dividida".




El president de la Cambra de Comerç remarca que "Catalunya no pot estar ni un segon fora d'Europa".


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
Marcela fletxa Monzon
6 de juliol de 2017, 19.23 h

"No os hagáis ilusiones. Ni los fornicarios, ni los idólatras, ni los adúlteros, NI LOS AFEMINADOS, NI LOS SODOMITAS, ni los ladrones, ni los avaros, ni los borrachos, ni los maldicientes, ni los que viven de rapiña, heredarán el reino de Dios” (1 Corintios 6,9)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 1

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.