#CATALUNYAusurpada Les institucions

Com es fa la independència d’un país? En molts casos, amb una guerra, en altres casos, amb la força dels contactes internacionals. En la majoria de casos, hi ha una combinació dels dos factors. La guerra, com a tal, pot ser d’alta o baixa intensitat. En el cas català, la guerra ha estat l’1 d’Octubre, on hi va haver violència per evitar la votació de referèndum d’autodeterminació. Però aquesta batalla la vam guanyar els catalans. De totes les classes socials, de totes les parts del territori. L’1 d’Octubre ens ha fet guanyadors i ens ha reafirmat com a nació. Des d’aquestes línies m’agradaria proposar que la nova diada, des d’aquest any ha de ser l’1 d’Octubre. Perquè és una victòria, i perquè actualitza el conflicte amb Espanya. El clarifica i posa la victòria en el terreny Occidental. És a dir que aquesta nova diada toca l’autodeterminació dels pobles, i ens posa als catalans al cantó bo de la batalla.
 
Quina traducció ha de tenir l’1 d’Octubre? La traducció ha de ser la independència, està clar. Però com es fa aquesta independència? Pot semblar paradoxal, però es fa des de l’autonomia. L’autonomia i les institucions que hi queden representades. Ara mateix, l’estratègia espanyola és encertada. Havent tingut una derrota factual i mediàtica l’1O, no podia deixar que els independentistes es quedessin l’eina que els permetrà tirar la independència endavant. És a dir, el pas lògic després de l’1 d’Octubre, no és un altre que resistir a les institucions autonòmiques per anar-les convertint en estatals, i utilitzar la Conselleria d’Exteriors per mantenir contactes diplomàtics i poder així gestionar els reconeixements.
 
L’oportunitat per recuperar la institució autonòmica és el 21 de Desembre. Són unes eleccions clau per poder recuperar aquestes institucions i veure en quin punt estan els nostres polítics. És a dir, si els nostres polítics recuperen les institucions i les utilitzen per fer la independència, o per gestionar l’autonomia. Tanmateix, podem caure en el punt mig, que és l’art de la política català. El punt mig. Què pot fer l’independentisme a les institucions recuperades? La independència, d’acord. Però pot optar per dues vies. Anar-hi de cara, i que ens parlin d’independència cada dia, amb l’afegitó de saltar-se alguna llei espanyola, i que l’Estat torni a aplicar el 155. Un 155, per cert, que com afecta a l’economia tot reduint la despesa, és beneit per Europa. Seguint aquest camí, en cas que el Govern en bloc decidís desobeir i dur la gent als carrers per pressionar, recuperaríem el fil de l’1O, i llavors sí que podríem anar de cara a la independència, tot i que penso que aquest cas és altament improbable.
 
L’altre opció per fer la independència és parlar-ne poc, i preparar les institucions per fer-les. Tanmateix, quan un polític escolta les paraules “preparar institucions,” ja comença a fer salivera i a pensar en la inauguració de grans edificis, amb noms que sonen a el que tenen els Estats Sobirans. Bé, preparar-se per la independència no és exactament això. És més ben dit tot el contrari. Preparar-se per la independència és preparar a la gent, no els edificis. Catalunya té un gran potencial a nivell universitari, i a nivell internacional. És a dir que ens hauríem de passar 10 anys enviant 20 joves a l’any a estudiar a l’estranger i deixar-los que treballin en organismes de caire estatal. I alerta, dic estatal, perquè són els que són més a prop de la realitat estatal. Les organitzacions internacionals com per exemple la EU, sense uns serveis d’intel·ligència, sense un exèrcit o quasi cap mena de poder dur. Les institucions internacionals tendeixen a ser una liofilització dels estats: poden avançar tan lluny com els estats ho permetin.
 
Si volem tenir la independència, hem de preparar les institucions, i preparar les institucions, vol dir preparar a la gent.