Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Sobre Defensa (2 Països militaritzats i desmilitaritzats)

|

- Publicitat -

De 193 estats que hi ha al món, 27 no posseeixen un exèrcit permanent, tanmateix, aquests representen un 0,7% de la població mundial. Tot i que hi ha excepcions de les quals parlarem més endavant, aquests països comparteixen algunes característiques. Tenen una superfície molt reduïda, essent sovint considerats microestats; són d’un pes demogràfic molt modest (molts d’ells no sobrepassen el mig milió i això fa més difícil mantenir un exèrcit); les precàries condicions econòmiques fa que no se’l puguin permetre; són illes remotes amb escassa importància geopolítica; la incompetència política els ha portat a l’abolició de les forces de defensa.

Hi ha, però, països que no comparteixen totes les característiques mencionades anteriorment, i que tampoc tenen exèrcit. Per exemple Islàndia, país de bastes dimensions. No té exèrcit perquè és un estat molt jove, tradicionalment tancat, mai ha percebut cap perill militar imminent i per la seva escassa població (vegeu Bjarnason, 1972). Tanmateix, en l’actualitat l’OTAN protegeix el seu espai aeri per no quedar-se a la mercè de cap país geogràficament proper com per exemple Rússia, que ha violat l’espai aeri Islandès repetides vegades.

Publicitat

Per altre banda, Costa Rica i Panamà tenen la mida, la població i (en certa manera) la riquesa per poder mantenir un exèrcit, però no en tenen. En el cas de Costa Rica, José Figueres Ferrer va decidir abolir l’exèrcit després d’una breu guerra civil per garantir l’estabilitat política del país. Per bé s’ha aconseguit aquest objectiu, el país ha fallat en allò que és útil l’exèrcit: dissuadir a altres països de la temptació invasora. Així, l’any 2010 Nicaragua va envair la illa Calero de Costa Rica. A més a més, els Estats Units despleguen Marines pel país de manera regular per poder lluitar contra el tràfic de drogues, representant això una gran pèrdua de sobirania; és més, l’any 2010, hi va haver un desembarcament de 7000 Marines a Costa Rica, per lluitar contra el tràfic de drogues. I tot i que aquest autor no és anti-americà, la presencia de tropes estrangeres sempre es tradueix en menys marge de decisió política per part del país ocupat, i una conseqüent pèrdua de sobirania, així com una notable pèrdua d’influència alhora de decidir polítiques de defensa.

En el cas de Panamà, el país té una infraestructura crítica de la qual en depèn gran part del comerç internacional. El Canal de Panamà fa que el país centre-americà estigui, de facto, protegit pel país que controla les línies marítimes de la regió, els Estats Units (cal tenir en compte que Panamà no té un exercit permanent, però sí unes forces frontereres).

Fins ara veiem que Catalunya no és semblant a cap dels països esmentats. Ni pel que fa a mida, història política, riquesa, població, ni característiques sui generis que la facin un actiu a defensar per altres països. Però llavors, en quins països es pot emmirallar Catalunya? Per la següent entrega.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut