Pol Serrano

Dissabte, 3.6.2017. 00:00 h

Gibraltar: no és la democràcia, amics!

Als catalans ens agrada omplir-nos la boca de lèxic tan benintencionat com grandiloqüent: “Desbordament democràtic,” “revolució dels somriures,” “president, posi les urnes,” “o referèndum o referèndum,” “el viatge a Ítaca.” I ja està bé, el problema el veig quan els nostres polítics entren en apriorismes, i només fan referència a l’aspecte moral de la independència. Com si ser a la Unió Europea sigui una condició sine qua non per ser independents. O creure que només votant, els països es fan independents. Llegir-ne més


Dimarts, 16.5.2017. 21:30 h

Les arrels de Macron

Els esdeveniments electorals de l’exterior reflecteixen les inseguretats i fascinacions catalanes.  Es comencen a dibuixar paral·lelismes i s’intenta emular la formula guanyadora. Passa sobretot amb França. No amb Alemanya, no amb Regne Unit, no amb Suïssa; curiós, sent els dos últims més propers a Catalunya. És França. Ja va passar amb Sarkozy, el centre dreta català n’estava fascinat. I ara ha passat amb Macron. “El model Macron,” en diuen. Tanmateix, dubto que sigui un model exportable. Llegir-ne més


Dimarts, 25.4.2017. 21:24 h

El llegat d’Erdogan

Aquells que deprecien el poder han llegit el plebiscit d’Erdogan com a un atac a la democràcia, com si la democràcia fos possible sense poder. Ja se sap, la famosa frase de l’acabament del “llegat d’Atatürk.” Ens hem de preguntar, però, si és necessàriament dolent que s’acabi aquest tant-anomenat llegat. Atatürk va servir per preservar la integritat territorial de la república que els poders Europeus volien trossejar, i per negociar els termes de la rendició; recordem que, per exemple, el Banc Imperial Otomà estava format per capital britànic i francès. Llegir-ne més


Dimecres, 5.4.2017. 13:04 h

Socarrimar les barbes del rei

El Brexit és una acció més pròpia de l’eriçó que no pas de la guineu. Com ens diu Isaiah Berlin,  la guineu sap una multitud de coses, mentre que el porc espí en sap una de molt important. I Londres sap que per poder estar pel damunt dels competidors europeus, els necessita dividits, o com a mínim desunits. El Brexit és el primer pas cap a aquest objectiu. Deixar de contribuir a una estructura que no pot controlar. Londres sempre ha apostat per l’equilibri de poders en relacions internacionals. Llegir-ne més


publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.