El president Mas, tan avesat a les metàfores marines hauria de saber que la màxima responsabilitat del patró d’una nau és saber on porta el seu vaixell i la seva gent.
La crisi estructural que vivim i patim ens situa en el símil d’una tempesta en alta mar que necessita una gran dosi de lideratge. En aquests moments de dificultat i angoixa, doncs, s’espera que el capità del vaixell i la seva tripulació estiguin a l’alçada, que n’assumeixin les responsabilitats, que actuïn amb determinació, que facin el que pensen fer i, sobretot, que ho facin des de la coherència i el rigor.
No hi ha res pitjor que generar el desconcert entre la tripulació i el passatge. La desorientació ens condueix a la debilitat i a la deriva. Sense rumb mai arribarem a port. Ens cal fermesa, compromís i convicció entre allò que diem i fem. Aquesta és una de les claus per entendre la crisi de lideratge i descrèdit de la nostra casta política. Els polítics no serveixen al ciutadà, se’n serveixen i només obeeixen la seva lògica tacticista electoral. Han perdut el valor més preuat en política: l’ètica del compromís entre governants i governats. Quan la democràcia es desvia d’aquest axioma, el poder no s’orienta a la realizació de la justicia, com deia Aristòtil, sinó al propi profit.
L’excel·lència d’un líder es mesura per la capacitat de transformar els problemes en oportunitats. Mai en la història del nostre país hem tingut una oportunitat com l’actual per dirigir el vaixell cap a bon port, cap a la nostra Ítaca.
En un moment crucial com l’actual, el talent i el lideratge marquen la diferència com ho van fer Franklin Roosevelt, Winston Churchill o Mahatma Gandhi, líders polítics que van ser capaços d’encapçalar el canvi, van liderar la transformació del seu país i varen saber convèncer, des de la seva gran capacitat comunicativa i carísmàtica, els seus compatriotes que les decisions preses eren les més adequades en cada moment.
Líder, doncs, és la persona que fa que es facin coses, que es canviïn, que millorin. El proper 11 de setembre el nostre poble sortirà al carrer amb una veu unànim: “independència”, però i l’endemà què?.
President de la Generalitat, lidereu i sapigueu fer-vos dignes del país que governeu.
