Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

L’amic Boadella

|

- Publicitat -

El nostre petit bufó català, l’Albert Boadella, avui n’ha tornat a fer de les seves. Incapaç d’actuar als teatres (les seves paraules en son el seu propi mal), fa un temps que s’ha convertit en un actor a l’estil 7eleven: 24 h al dia, 365 dies a l’any. Genial. Què divertit.

El petit homenet acaba de presentar la seva última obra “Divorcio a la catalana” (o l’assaig que ell anomena “Adiós, Cataluña. Crónica de amor y de guerra”), que ha escenificat, molt apropiadament, a uns metres del port de Barcelona, mar enllà, dins d’una “golondrina” per escenificar la seva decisió de no actuar mai més a Catalunya. Què esperava? Diu que es divorcia definitivament de Catalunya fruit del desencant que li produeix no tan sols la política catalana (i espanyola) sino la reacció de la gent. Què esperava? Ho ha explicat amb un castellà que té aquell accent que fa impossible no reconèixer l’origen català. El nostre petit i bufó joglar ha estudiat molt bé la seva posta en escena.

Publicitat

El pobre noiet escupeix i despotrica d’allò mateix que alhora, llest ell, no abandona. Diu que està fart, que no en vol saber res, però que seguirà vivint i treballant a Catalunya (diu: “seremos como las empresas de calcetines que tiene las fábricas en Taiwán y los venden a todo el mundo menos a los taiwaneses”). I per fotre’ns (o això es creu ell, l’ingenu) afirma que mai més actuarà (Els Joglars) en terres catalanes. Però no s’en va. Oi tant que no…

Però de fet tonto no ho és. Sap perfectament que serà qui és sempre i quan no s’envagi de Catalunya. Va començar una estúpida croada contra els seus, aquells que l’han preat i estimat durant temps. Però se li va girar la bola fins afirmar que li importa tan Catalunya “com Birmània”. Qui series tu a l’altra banda de l’Ebre? Qui faria cas de les teves divertides comedietes sino som nosaltres mateixos, que tenim bon sentit de l’humor? Clar que sí, amiguet. Fas molt bé. Ho dius ben clar. Això de Catalunya és una merda, però oi que s’hi viu bé? Oi que encara et fem cas?

Ja saps aquella dita: “qui escup al cel, s’escup a la cara”. I ara et queixes que t’ignorem, que no et fem cas i que no t’entenem. Obra la finestra i deixa de dir ximpleries. No esperis que et respectem just quan tu no respectes. Afirmes d’èxit “espectacular” els 100.000 vots de C’s durant les eleccions del parlament. Ves seguint obviant la resta.

Però en qualsevol cas, bona sort tingui, petit Boadella. Perquè t’en farà falta.

Bon dia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut