Ramon Vilageliu

Dilluns, 22.2.2010. 08:49 h

Minut 31

Resulta aclaparador escoltar, a qualsevol conversa (al bar prenent un cafè, o la cua de la peixeteria), la frase “tota la vida ha estat així”. Les aplicacions d’aquest lloc comú de “tota la vida…” són inacabables i, així, acaba sent un recurs lingüístic per justificar qualsevol acció o inacció: quan algú diu que “tota la vida” ha fet o ha vist fer això o allò, està intentant convèncer l’interlocutor que “això” o “allò” són ben normals. Quotidianament comprobables. Llegir-ne més


Divendres, 30.5.2008. 11:09 h

La geografia de l’espai inexistent

Atabalats com hem estat amb el “problema de l’aigua”, aquest any ens hem ben oblidat de la grip aviària. Recordem-la, així, per sobre. La grip aviària és una malaltia contagiosa en animals causada per virus que normalment afecten aus i, menys habitualment, porcs. A nosaltres, humans de tota talla, color i tendència, sembla que també ens pot afectar i, per això, aquest virus de nom ben galdós (virus H5N1) va estar a les portades de tots els diaris i noticiaris de televisió, radio i mitjans digitals diversos durant mesos. Llegir-ne més


Dilluns, 26.5.2008. 08:18 h

La opulència i la por

Josepa Vilaret, àlies la negreta, va llevar-se i, d’esma, va sortir de casa a buscar el menjar. Ja feia temps, potser massa temps i tot, que aconseguir pa era incert perquè els preus pujaven sense aturador i la precarietat, a la Barcelona de l’any 1789, era indiscutible: es menjava poc i malament. I el pa era la base d’aquesta alimentació poc nutritiva, escadussera. De fet, el dia abans, un fred 27 de febrer, ja havia corregut la brama que l’augment per la compra del dia següent havia de ser significatiu i Josepa va caminar cap a la fleca municipal trepitjant fort. Llegir-ne més


Dilluns, 12.5.2008. 12:13 h

Be water, my friend

“La natura/ diligent ens procura/ una bèstia/ per a cada molèstia. Si a les fosques/ ja no piquen les mosques,/ hi ha els mosquits,/ que treballen de nits”, deia el gran poeta vallesà Pere Quart (Joan Oliver) en el seu “Bestiari” (1937). I sí, efectivament, resulta del tot educatiu comprovar que l’adaptació és una capacitat que esdevé constant en tota mena de fauna. A cada situació hi trobem qui en treu petroli, per poc favorables que siguin, aparentment, les circumstàncies. És per això que cal concloure que el món, les circumstàncies, no s’adapten a nosaltres i som nosaltres que tenim el deure moral d’adaptar-nos-hi. Llegir-ne més


publicitat

Dilluns, 5.5.2008. 07:59 h

Enaiguats, decandits

No fa pas gaire, en els nostres pobles, hi havia qui esmolva la dalla amb aquell so rítmic que produïen les mans expertes del pagès fregant la pedra d’esmeril a la fulla corvada i maliciosa de l’eina. Era un so que presagiava l’olor d’herba tallada, del baf que aviat ompliria l’entorn d’aquell home entossudit a fer menjar pels conills o a arranar marges. Eren temps en què el teixons feien maleses, de nit, amb els pèsols de l’hort i que els carros encara tenien preferència. De quan la llet es comprava a petricons i el terreny es comptava en quarteres. Llegir-ne més



logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.