Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Els perills de la tercera anella

|

- Publicitat -

Després de les corresponents conferències del president Mas i del cap de l’oposició Junqueras. ara pertoca parlar-ne per arribar a una entesa. Des d’aleshores, però, les opinions i valoracions sobre ambdues propostes han omplert línies i més línies. Enmig, la demoscòpia ha continuat oferint dades sobre les intencions de vot dels catalans en unes eleccions anticipades i, tenint en compte que la cuina dels mitjans treballa a dojo, hi ha alguns aspectes que val la pena de comentar.
Per començar, l’enquesta encarregada per La Vanguardia anuncia que CiU i ERC no sumen majoria absoluta al Parlament ni amb llista única ni per separat i que necessitarien del concurs de la CUP per aconseguir 75 diputats, prou majoria com per seguir endavant amb el procés. Això és una mala notícia per a l’independentisme, que des de mitjans del 2012 i fins a principis del 2013 va tenir un ascens molt fort, però des d’aleshores s’ha estabilitzat, en la part alta, però no ha crescut més. Això significa que l’independentisme ha tocat sostre? De cap de les maneres, perquè existeixen bosses de possibles independentistes en amplis sectors de la societat catalana, sobretot entre la gent gran i els nouvinguts. Cap aquests grups d’indecisos caldrà dirigir els esforços d’explicar els beneficis del procés.
Hi ha també amplis sectors polititzats de la societat catalana que poden esdevenir votants de la independència. I en aquí apareix un segon problema, a parer meu. La irrupció de Podemos, que la mateixa enquesta de La Vanguardia li otorga 14 diputats, afectaria de forma considerable formacions com PSC i ICV. Jordi Muñoz, en una magnífica entrevista de Roger Palà a elcritic.cat, parla de tres anelles: els independentistes convençuts, els els nacionalistes que s’han convençuts i els indecisos. Per a ell, el perfil d’aquesta tercera anella és “gent relativament jove, en gran part castellanoparlant, amb nivells d’estudis mitjans o tirant a alts i majoritàriament d’esquerres, que estan molt desenganyats i a disgust amb l’Estat espanyol, però el projecte independentista no els convenç: la seva solució ideal seria, segurament, el federalisme”. En aquest sector és on l’independentisme hauria d’abocar esforços per convèncer votants d’aquestes formacions, enlluernats amb el discurs rupturista de la formació de Pablo Iglesias, per convèncer-los de les virtuts del procés cap a l’Estat propi. “Aquesta gent, davant de l’evidència que això (el federalisme) és impossible, pot plantejar-se donar suport a la independència”, i  conclou Muñoz: “Per tant, hem de pensar que qui votarà Podem és gent que no pren part de l’entorn sobiranista o no situa la independència com una prioritat”.
De manera semblant, Francesc “Titot” Ribera explicava en un post del seu blog que la independència no és la prioritat de molts catalans, però sí que hi figura entre els elements importants. Per això, considera que “la possibilitat de definir la independència, d’acompanyar-la d’altres valors (sincerament, no com a estratègia de màrqueting), en canvi, sí que fa possible que moltes persones que a les enquestes sumen amb els independentistes, a les eleccions exerceixin com a tals, activament, a favor d’alguna de les llistes independentistes que es presentin”. Més que pel sentit d’una o tres llistes, el seu parer m’interessa pel que té d’important a l’hora de sumar més independentistes, aquells per als quals la prioritat és l’avortament, el medi ambient, l’atur o els drets socials, però que, atrets per un discurs interessant, efectiu, ple de valors sobre la independència, poden exercir l’opció de votar-la a través d’una o diverses llistes en unes properes eleccions catalanes.
Aquest discurs atractiu només serà possible si els partits polítics, però també la societat civil, treballa de forma coordinada un discurs plausible, creïble, realista, que expliqui no només que volem la independència, sinó també de quina independència es parla.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut