A MADRID, A QUÈ?

Ahir es va decidir aixecar l’acampada de plaça Catalunya, bona noticia pels que hem pensat des d’uns dies ençà que, això no portava en lloc, no és que posi en dubte les bones intencions d’aquest moviment d’indignació popular, però com ja vaig comentar anteriorment, es va anant deteriorant i esbiaixant cap a un sense sentit, en què alguns “indignats”, vinguts de diversos llocs d’Europa, s’indignaven, només com a residents de  “càmping de cap de setmana”, és simplement la meva opinió personal, treta del que he vist per la xarxa, i per comprovació personal de la situació a la plaça Catalunya.
 
El més curiós i evident per a mi, són els reiterats aplaçaments de la votació assembleària del dret a l’autodeterminació, i a la votació final d’ahir a la nit, ha quedat palesa, l’evident infiltració espanyolista, raonament  que trec, pels comentaris que he llegit en alguns fòrums i sobre tot, per una cosa curiosa que he llegit, “s’ha d’anar a Madrid a fer una votació conjunta, amb totes les assemblees d’indignats de l’estat”, i la meva pregunta és, que nassos hem d’anar a fer nosaltres a Madrid?
 
Per tot això crec que ha estat un núvol enganyós utilitzat pels espanyolistes, per contrarestar el cada vegada més gran sentiment de nació que, té el poble de Catalunya.