La pseudodemocràcia espanyola

La democràcia espanyola està basada en el liberalisme polític, o sigui, en l’elecció de representants de diferents partits polítics mitjançant el vot dels ciutadans. Però l’actual sistema polític espanyol va ser aconseguit després d’una Transició, d’un canvi, de passar de la Dictadura Franquista a la Monarquia Constitucional. La monarquia va venir de la mà de la dictadura, la reforma es va fer des de dintre de la dictadura encara que hi havia una oposició, però aquesta estava dividida i era dèbil socialment. L’exèrcit continuava tenint cert control del poder polític.
Així, es va fer una Transició nascuda des de la legalitat vigent del Franquisme. Les Corts franquistes van aprovar la Llei per la reforma política, la qual va ser aprovada pel poble mitjançant referèndum el 15 de desembre de 1976.
Els que tenien el govern, van preparar les eleccions del 15 de juny de 1977, de les quals van sortir unes Corts Constituents encarregades de fer la Constitució. Les lleis van ser fetes per set ponents que representaven les diferents opcions polítics en proporció als resultats obtinguts en les eleccions passades. El 31 d’octubre de 1978 van ser aprovades pel ple de les Corts i, la Constitució, va ser sotmesa a referèndum el 6 de desembre del mateix i aprovada per un 87,87% dels vots.
Un dels temes claus de la Transició, va ser l’organització territorial d’Espanya. L’Estat centralista, uninacional, s’identificava amb la dictadura. Però existien aspiracions d’autogovern en Catalunya i País Basc. A Catalunya el 1 i 8 d’abril de 1976, l’Assemblea de Catalunya havia convocat importants manifestacions exigint Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. L’onze de setembre de 1977 es van manifestar un milió de persones.
Així, el 29 de setembre de 1977, es va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya i, el 14 d’octubre va retornar Tarradellas.
Per assegurar el correcte funcionament i controlar l’abús de poder en el sistema democràtic liberal o parlamentari, les funcions de l’estat, són exercides per poders independents i separats els uns dels altres. Així, la divisió de poders en legislatiu, executiu i judicial. Les assemblees representatives són el poder legislatiu encarregat de fer, modificar o anul·lar les lleis. Els governs són el poder executiu que duen a terme les lleis aprovades pels Parlaments o a proposta pròpia. El poder judicial correspon als tribunals a càrrec de jutges que administren justícia i interpreten les lleis.
El Tribunal Constitucional està nomenat majoritàriament (10 de 12 membres) per propostes del poder legislatiu i executiu del govern d’Espanya i, el Consell General del poder judicial (20 membres) està elegit pels poders legislatius (Congrés i Senat) d’Espanya.
Em sembla que això, demostra que no hi ha un correcte funcionament de la democràcia espanyola i que així no es pot controlar l’abús de poder.
En l’editorial del diari El País del 19 de març de 2014, es parla d’Un “Golpe de mano” o un assalt a la democràcia representativa fet per l’Assemblea Nacional Catalana. La mescla de dades de les manifestacions de reivindicació i, de l’associació i del govern català, ja deixa molt que desitja. Altres coses, com reclamar que el carrer és cosa seva, ja recerquen fer mal perquè volen deslegitimar-la recordant “La calle es mia de Fraga”.
Segons l’editorial, el cop de mà contra la democràcia representativa es faria mitjançant el full de ruta que segons diuen demana la imposició unilateral d’una separació del conjunt d’Espanya. En castellà un cop de mà és un atac imprevist, una agressió, generalment es vincula a un aspecte militar d’acció violenta. En català, en canvi, fa més referència a un acte ràpid o atrevit. En canvi, el cop d’estat, és prendre violentament el poder polític. Però deixant de banda els significats, qui obliga a qui? Què és la democràcia representativa? El Parlament d’Espanya o el Congrés i Senat o el Parlament de Catalunya? I si el Parlament de Catalunya i els ciutadans catalans són obligats pels Parlaments espanyols o el poder executiu, el legislatiu i el judicial, qui obliga a qui? No ha hagut una regressió o un retorn cap el centralisme en comptes d’un desenvolupament de les nacionalitats espanyoles?
Així, la pregunta hauria d’ésser, és una falsedat la democràcia espanyola? I si el Franquisme va reformar des de la seva legalitat les lleis i va anar cap a la monarquia constitucional, per què ara, des d’aquesta legalitat no es pot anar cap una reforma de la Constitució de l’organització territorial d’Espanya? I per què no es pot deixar fer un referèndum d’autodeterminació demanat pel poble i el Parlament de Catalunya?
Que cada un tregui les seves conclusions sobre la democràcia espanyola, però com que em sembla que es ven poc democràtica, els ciutadans de Catalunya amb el seu Parlament, han d’anar cap un estat nació més democràtic separat d’aquesta Espanya.