A la mort del dictador Franco, el Rei i elits dirigents, van mantenir en principi la continuïtat del Movimiento Nacional. Però el context internacional, l’oposició interior al Franquisme amb altres factors històrics, els van fer decidir anar cap a la reforma política, cap a la monarquia constitucional. Un canvi que impedia una ruptura amb l’anterior règim. La ciutadania, només va poder decidir el que li donaven perquè estava dividida i influenciada per la por a un possible retorn al passat.
En el present, els catalans, ens hem de decidir entre la continuïtat, la reforma o la ruptura. La continuïtat, l’estat de les autonomies, no té res a veure amb l’Espanya de les veritables nacionalitats o el federalisme nacional. El cafè per a tothom, dilueix en nostre autogovern (Parlament), la nostra economia (Finançament) i la nostra identitat nacional (Llengua).
La continuïtat, suposa una assimilació i una mort del fet català.
La reforma, el dit federalisme, és un engany perquè no va més enllà d’un millor finançament, d’un reconeixement singular de Catalunya que és ornamental i, tot plegat, no es produiria perquè el PSOE (Amb el PSC) no convenceria al PP.
La ruptura, és la República Catalana, un nou estat dintre d’Europa, però l’haurem de construir, de fer més democràtic. Hem de decidir com el volem.
Ens volen fer callar. Ens volen fer por, ens amenacen, ens volen influència altre cop perquè ens veiem obligats a acceptar el que ells volen. Perquè ens mantinguem en la continuïtat. Ens fan cants de sirenes i ens volen coaccionar el nostre dret a decidir, a decidir-ho tot! Ens volen adreça mitjançant el tribunals judicials, les denuncies i les declaracions.
Haureu de decidir què voleu; la continuïtat, la reforma o la ruptura.
Continuïtat, Reforma o Ruptura?
|
- Publicitat -
Publicitat
