Desideràtum

Aquest escrit no és cap facècia; no són coses per fer riure, són reals. Existeixen i mostren una Espanya que no és demòcrata. El nacionalisme espanyol no va estar impulsat per la modernització industrial i el liberalisme polític, si no que es va desenvolupar per l’espoliació econòmica i per la concentració del poder polític amb un intent d’assimilació de la identitat nacional d’altres pobles.
1. Alguns com que no tenen altres arguments contra la independència de Catalunya i els raonaments que exposem, volen fer la gràcia de l’atac fàcil amb el menyspreu al físic que tenim o a la persona que som. Cada un és com és físicament i cada un és un persona i no necessita sé cap eminència per ser considerat com a tal. A més els que utilitzen aquestes tàctiques, generalment s’identifiquen amb un àlies sense cara ni res, amb l’anonimat més absolut i, en canvi, molts dels que escrivim estem identificats i ens poden trobar fàcilment.
2. Altres que també estan contra la llibertat del nostre poble, contra el dret a decidir, etc. Només saben més que fer preguntes, però no contesten les que fem. Fan com alguns polítics, que es fan els sords sobre les coses fonamentals i van per les branques o per el que els interessa fen tot el mal que poden. No tenen arguments i com qui no vol la cosa amb l’ambigüitat del discurs o la fraseologia, deixen caure els seus mals instints i els seus veritables objectius, que no són altres que la defensa del nacionalisme espanyol i l’assimilació econòmica i cultural de Catalunya.
3. D’aquests personatges, alguns poden viure en les viles o pobles de Catalunya. Gent que porta aquí 40 anys segons ells i que s’expressen en llengua castellana que deu ser la llengua normal del país. A vegades, fan la gràcia de posar frases amb angles i de respondre en català, per allò de que sabem molt. Aquests senyors que no saps si són del PP, que inicialment ho poden ser, que van cap a Ciudadanos o la Falange quan veuen que el PP es poc bel·ligerant o que segons ells no va a l’atac contra Catalunya, que parlen dels seus drets, que per cert, els exerceixen tranquil·lament sense cap coacció per part nostre, van i volen fer-nos claudicar, mantenir-nos en aquesta Espanya que fa com ells, que si donés molts raonaments, aleshores, pleguen dels llocs on estan i fan les seves pàgines on poden continua dient les seves dèries sense poder fer cap replica, perquè si al principi et deixen, després, t’ensenyen la seva democràcia, que consisteix en borra tots els teus arguments i mantenir les seves veritats.
4. El nacionalisme espanyol, demostra com és en petites i grans coses. Les petites per exemple, són com gent del PP, pot anar repartint fulls pels mercats en els que es diu que no volen ser estrangers a Catalunya. I la resposta és que si són estrangers, serà perquè voldran ser-ho, perquè ni perdran la seva condició de ciutadà espanyol ni la de català si no és que renunciïn a aquesta última. Una altre de les petites, és que tornen els temps del Partido Socialista en Catalunya. Curiós això de que en temps de primàries del PSC, el seu suposat federalisme, fa per una banda, que uns pleguin per catalanistes i altres per nacionalistes espanyols. Encara que sembla clar, que això de la legalitat i l’acord per la consulta, és voler escapar-se del debat de fons i juga a l’ambigüitat fen realment un nacionalisme espanyol que quedarà demostrat el dia 8 d’abril encara que el disfressaran. Una de les gran coses, és el paper de l’Església, bé, d’alguns representants d’aquesta institució religiosa, que encara deuen creure que estan en els temps del nacionalcatolicisme. El que ja no entenc, és el silenci de la resta a segons quins comentaris, encara que és cert, que existeix una església de base i cristiana que està per la llibertat, la democràcia i fins i tot la independència de Catalunya. És molt interessant, com alguns elements d’aquest municipis que he dit anteriorment, que ataquen el nacionalisme català sense dir res del nacionalisme espanyol, ataquen aquesta església partidària de la llibertat i fan silenci d’aquests membres de l’oligarquia eclesiàstica que creuen que són els veritable deixebles de Nostre Senyor.
5. En un poble del Maresme un veí s’ha imposat de moment mitjançant la justícia espanyola a l’acord municipal de facilitar el padró d’habitants. Això és com els de Manos Limpias, que no sé sap quants són (No deuen arribar ni a 15) encara que sé sap qui són. Gent normal, que viu o no a Catalunya, que són d’un sindicat de funcionaris de l’Estat o són d’un partit suposadament de centre que defensen la seva democràcia. Una democràcia que consisteix en tancar els ulls i no veure la realitat en la que viuen, o tapar les orelles i només escoltar el que els interessa. Una democràcia que consisteix en imposar-se a la majoria dels catalans expressada en les manifestacions de l’onze de setembre i en les forces polítiques del Parlament votades pels ciutadans catalans.
Desideràtum és allò que no és i seria més de desitjar que fos.