Aviso, serà un escrit llarg. Fa uns dies volia escriure sobre economia i independència i, respecte a un article que havia llegit a La Vanguardia sobre La independència femenina. El primer anava vers les respostes de Sala Martin a Luis Garicano per un article d'aquest a La Vanguardia. El segon, conclou que les dones donaven menys suport a la independència.
http://www.laterceravia.cat/2015/08/i-si-passes-el-que-mas-promet-luis-garicano-la-vanguardia/
2.http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-1a-edicion/20150824/281741268167461/TextView
Bé a això, he afegit la resposta a Felipe González pel seu article «A los catalanes»
http://elpais.com/elpais/2015/08/29/opinion/1440863481_811526.html
Començo: 1. Economia: Garicano inicia amb el títol «I si passés el que Mas promet». Interessant, observem con en Mas promet, com si ell fos un economista, com si ell hagués fet llibres d'economia, com si ell hagués fet els llibres que tractessin d'economia i independència. Però també em sembla força destacable, que en Mas, sembla la punta de llança, el senyor feudal, el rei absolut o com si ell fos l'únic responsable de voler anar cap a la independència.
Dit això, la primera cosa d'economia que es diu, és que si es fes la DUI, és segur que Catalunya acabaria imprimint una moneda fora de l'euro.
Aquí tenim l'argument de la por, perquè no queda clar el per què, ni el com d'aquesta seguretat.
A continuació, es diu que és gairebé impossible per a un país sostenir un elevat endeutament extern sense un banc central que li doni suport.
Tampoc aquí sabem el per què, i si és gairebé impossible, no vol dir absolutament impossible.
El primer argument, apareix amb l'elevat endeutament públic i privat i, que el primer supera els 65.000 milions d'euros. A això, afegeix, que en Mas i en Junqueras diuen que no pagaran el deute.
En Sala i Martin, va contestar que el deute era el 32% del PIB català i que la resta del que deia Garicano era pura fantasia. Així mateix, va dir que ningú havia dit que no es pagaria el deute, que aquest s'hauria de negocia (La part del deute d'Espanya que es quedaria Catalunya), que dita deute seria menor del que tindria si es quedés en Espanya, etc.
En Garicano deia que Catalunya podria tria, en comptes de la ruptura, a construir una Espanya dinàmica, oberta i cosmopolita.
Sala i Martin, va dir que no li interessava la política d'infraestructures que a Espanya ha tingut durant 300 anys.
Garicano, li va replicar que si Madrid s'hi independitzés tindria el mateixos dividends fiscals així com Chelsea s'independitzés de Londres.
Però el cas de Madrid, no queda prou demostrat segons aquestes fonts:
http://cristians.cat/wp-content/uploads/2014/05/CAT-GREUGES-FISCALS.pdf
En Garicano també va replicar dient que era un mite que amb el nacionalisme català no s'hagués negociat, que amb Pujol s'havia decidit el govern d'Espanya varis cops.
No es pot negar la certesa de que el nacionalisme regionalista va participar en decidir certs governs d'Espanya, però des de fa uns anys, el nacionalisme català, encara des de el regionalisme va intentar pactar un pacte fiscal, així com una consulta i, ja sabem els resultats. Ara, el nacionalisme català, és majoritàriament independentista pel que fa a CDC, ERC i la CUP.
Garicano, així mateix deia que era un mite que la corrupció vingués de fora, quan era evident que en Catalunya havia pitjors pràctiques que el reste d'Espanya.
Aquí, el bon senyor juga amb que ve de fora, però sembla evident que a fora de Catalunya la corrupció és major:
http://www.ccncat.cat/wp-content/uploads/2014/09/CCN-infografia_completa.pdf
http://www.upf.edu/politiques/_pdf/corrupciopolitica.pdf
Conclusió: Interessant és que l'escrit de Garicano, del partit Ciudadanos, es publiqués en el diari La Vanguardia, així com també es va publicar en la web aquesta dita «Tercera via». En un escrit titulat Avant http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/14262/avant , ja vaig dir que no tinguéssim ni dubtes ni pors, i posava varis enllaços web que es podien consultar per superar aquestes característiques humanes.
2. Dones i independència: L'article que es pot accedir mitjançant vàries vies o sent subscriptor de La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/20150824/54435984848/la-independencia-femenina-carles-castro.html , es pregunta si són les dones més prudents, més conservadores, etc.
No crec que la dona es pugui considerar més conservadora o més prudent pel suposat fet de sexe. Aquesta opció també es va dir quan es va dóna el vot a la dona en la II República i, en 1933, els partits conservadors van guanyar a les eleccions a Corts; per exemple aquí el cas de Manresa:
http://www.memoria.cat/republica/content/les-eleccions-corts-del-19-de-novembre-del-1933
Es pot llegir, com alguns utilitzaven el suposat paper de la dona en la societat (Qüestió de sexe). Així mateix, també hi ha el suposat abstencionisme de la CNT-FAI, encara que alguns dubten d'aquest i posen altres raons:
El que em sembla clar, és que les dones es van mobilitzar per l'Estatut de Catalunya:
http://www.ara.cat/premium/cronica/LEstatut-dones_0_528547144.html
http://www.historiadebarcelona.org/voteu-si-a-lestatut-de-1932/
Conclusió: La qüestió de sexe, no sembla rellevant per decidir el vot:
Aquí una recopilació històrica i un anàlisi del vot femení en la II República:
http://es.slideshare.net/guest635c656/d-ef-historia-2-republica-tt-1-3110603
Aquí un estudi històric d'Osona:
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/55468/64607
La República de les dones:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/01/quadern/1372701567_487578.html
Crec, que les dones, com a sers humans independents amb voluntat i interessos propis, decidiran àmpliament per la independència.
3. «A los catalanes»: Inicia l'escrit el senyor González dient que està «comprometido con nuestro destino común». Dit concepte està lligat al nacionalisme espanyol contemporani:
http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0213-2087/article/viewFile/5796/5824
Clar que altres poden dir que és un patriotisme constitucional:
http://www.upf.edu/iuhjvv/activitats/nunseix_doc.pdf . Però segueix sent una nacionalisme, i en en aquest cas espanyol.
González escriu «reconociendo, como nunca antes en la historia, la identidad de Cataluña, y su derecho de autogobierno» Ai! Sí, no sé si riure i plorar perquè això està ensucrat o no descriu que Catalunya no és reconeguda com a nació i, aleshores, és una comunitat singular i així està reconeguda la identitat!? Ha, ha, ha! I l'autogovern? Res, que sense fiscalitat pròpia, amb dèficit fiscal, i amb un TC i altres tribunals de justícia retallant les decisions del Parlament de Catalunya fins i tot votades després pel ciutadans de Catalunya, resulta que tenim autogovern!?
En González també s'apunta a posar com a causa en Mas igual que Luis Garicano: «La idea de desconectar de España, como propone Artur Mas». Alguns no veuen que això no és una cosa de Mas, ni de CDC, ni d'ERC, etc. Aquí hi ha hagut unes mobilitzacions transversals, de gent de partits i sense partit, de diversos partits, associacions, etc.
A continuació, González utilitza la por; trencament de la societat catalana, ruptura amb el patriotisme constitucional espanyol (O la sagrada Llei). Suposat pancatalanisme català vers Aragó, València. Illes Balears i Catalunya del Nord (Que ell anomena «franceses del sud»). Suposada sortida d'Europa, suposada desconnexió de la dimensió Iberoamericana!? Suposada comparació de Catalunya amb Albània!?
En González, argumenta que els catalans no poden decidir sobre l'espai públic que es comparteix com estat nació i que no es pot fraccionar i menys il·legalment i, aleshores ens compara amb Grècia i el referèndum grec!? Dit argument és la indissolubilitat de la nació espanyola amb una comparació esperpèntica. Però dita no desunió forma part també del nacionalisme espanyol:
http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/12831/espanya-indissoluble
http://www.elmati.cat/article/3553/la-indissoluble-unitat-de-la-nacio-espanyola
http://hercules.us.es/~mbilbao/pdffiles/Nacion_nacionalidad.pdf
González segueix amb una comparació que demostra la seva misèria intel·lectual i humana: «Es lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado». Vaja, aquí ja pot disfressar-ho després, que ha comparar el independentisme català, basat en el nacionalisme democràtic parlamentari i pacífic, amb el feixisme italià i el nazisme alemany. No cal dir que dita comparació no té cap fonament, ni de tipus racial
http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/11823/la-raca-catalana
http://in.directe.cat/republica-catalana/blog/13533/hispanofobia-del-catalanisme
Ni de tipus polític, perquè no recerquem cap règim totalitari de partit únic amb cabdill absolut, si no que defensem la democràcia parlamentària com a sistema: http://publicacionsurv.cat/llibres-digitals/altres-titols/item/255-defensa-de-la-democr%C3%A0cia
Conclusió: La carta als catalans, és un menyspreu total a la identitat nacional catalana, al poble català o als seus ciutadans. Tot plegat, una misèria intel·lectual i humana; el nacionalisme espanyol d'esquerres com Iceta i Ros, sent catalans, segueixen la mateixa misèria filosòfica d'aquest nacionalisme espanyol. El nacionalisme espanyol, de fora de Catalunya i el que viu a Catalunya com Santamaria i Albiol, també demostren aquesta extrema pobresa intel·lectual i humana en la defensa d'aquest nacionalisme espanyol. Així mateix, el senyor Duran, demostra que el seny i el diàleg deuen ser riure les gràcies a aquesta brutícia extrema del nacionalisme espanyol.
