El lerrouxisme es coneix a Catalunya en un temps determinat, a principis del segle XX:
El populisme és el que vol defensar els interessos del poble, però que acaba sent l'aprofitament de les aspiracions del poble per a obtenir un benefici. Com? Mitjançant la política fomentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per estimular els sentiments per acceptar promeses i programes d'acció impracticables.
Alguns diran que això és una interpretació i, podria anar més enllà, que els que diuen segons quins suposats programes o diuen segones quines frases, utilitzen aquests per aconseguir el poder per a ells o pels grups socials i econòmics que representen o volen arribar personalment.
Dit text té l'objectiu d'anar més enllà del d'Agustí Colomines:
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/jaume_asens_i_l_ami_112352.php
A. Colomines explica la trampa d'Ada Colau fen l'abstenció en la votació per l'AMI en l'Ajuntament de Barcelona. Així mateix comenta el que va dir Jaume Asens per justificar dita abstenció i, que probablement els arguments van venir de l'historiador Xavier Domènech, que fa un revisionisme historiogràfic sobre el lerrouxisme:
El cert, és que el text és una defensa del lerrouxisme. No sé en què es pot basar per dir que les esquerres catalanes van deixar o deixen que el relat del catalanisme es construeixi sobre l'origen conservador. Pel que fa al lerrouxisme, fins i tot posaria en dubte que formi part de la tradició republicana. Dita afirmació pot resulta poc històrica, perquè sembla evident que Alejandro Lerroux milita en el republicanisme i va crear el partit republicà radical. Però al meu entendre, va ser nefast.
L'autor argumenta la seva tesi en què Valentí Almirall li va dóna suport en les eleccions de 1903. Bé, és que Lerroux em sembla que encara no havia despertat el seu anticatalanisme en aquest any. Tampoc es pot dir que en 1903 hagi candidatures lerrouxistes; perquè diria que s'ha creat la Unió Republicana: http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=128737 (pàg. 69-70).
De la resta del que diu ja no sé li pot fer gaire cas, no perquè hi hagi coses reals, si no perquè va a justificar el relat. Però si el catalanisme no és d'origen conservador o totalment conservador, no em dirà l'autor que Lerroux era catalanista, o que pot justificar el seu anticatalanisme per la vessant republicana obrera o de classe (Es podria afegir anticlerical). Però aleshores, Lerroux perquè va contra el mateix republicanisme? O és que no va contra Unió Republicana i en Nicolás Samerón:
http://www.filosofia.org/ave/001/a031.htm
I l'autor fa silenci sobre aquest fet, per no dir que ja que veure com segueix la trajectòria d'Alejandro Lerroux: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/l/lerroux.htm
De fet en Domènech fa silenci de la divisió que es fa en el republicanisme català per Lerroux, un trencament que ara no em dirà que és perquè Salmerón era partidari de la filosofia harmonitzada o krausista: http://www.ensayistas.org/critica/generales/krausismo/autores/salmeron.htm
Personalment, vaig investigar la Unió Republicana en la Marina de la Selva i el Maresme i el nacionalisme i el republicanisme: 1.
2. http://www.editorialsunya.com/bonastre2c.html
A nivell comarcal la història és molt interessant, el Lerrouxisme va fer que la Unió Republicana de Mataró acabés desapareixen i, que el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) de la població acabés dient-se Radical. En Arenys de Mar, els republicans de la unió i federals, seran solidaris, però els de la unió acabaran desapareixen i els federals acabaran a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).
Clar que aquí apareix un partit republicà nacionalista català del que fins fa poc semblava que no existia:
http://chcc.gencat.cat/web/.content/0-web_aec_chcc/chcc/01-el_centre/publicacions/doc_cnr_llibre.pdf
El Centre Nacionalista Republicà, que es veu que no existeix per alguns, però que a Mataró va ser el Centre Autonomista Republicà.
A. Colomines ja ho diu clar, això és un «Renacer del populismo»:
http://agusticolomines.cat/2015/09/08/el-renacer-del-populismo/
Un populisme d'esquerres i nacionalisme espanyol. Però es poden aquí les obres de l'autor per poder comparar: http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1438687
Colomines en aquest últim treball fa menció de Joan Lluís Marfany, el qual fa dita separació entre catalanistes i republicans i parla d'un catalanisme(!?) del lerrouxisme per les obres de teatre en català, per les cançons en català i perquè el Progreso proclamava que el lerrouxisme era català:
http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/viewFile/137723/241541
Conclusió: El lerrouxisme és populisme. El lerrouxisme o populisme d'esquerres seria aquest de Barcelona en Comú o Catalunya sí que es pot. Perquè està clar que «La Catalunya de la gent» no compta amb els catalans per decidir només per Catalunya, però si que els compta per canvia Espanya i fer un referèndum!?
També, el populisme d'esquerres o lerrouxisme, és el del PSC-PSOE, que de «Ni Mas ni Rajoy, salgamos de este lio», hem passat a «Per una Catalunya millor en una Espanya diferent», que ves a saber com serà millor Catalunya si no pot fer l'Espanya diferent, i ves a saber com serà diferent si no toquem la monarquia, el dit federalisme només és una paraula, i la singularitat de Catalunya no és ni nació. Clar que també diuen que «Tenim solucions»!?
Per acabar, hi ha un populisme que és de dretes i nacionalista espanyol, però que anava d'esquerres o de liberal democràtic. És el partit Ciudadanos, on el cap màxim no es presenta per Catalunya si no per Espanya, però com tots els caps espanyols vindrà a dóna la mà a la seva representació catalana. Aquesta «Nova Catalunya per a tothom» es basarà en treure competències al govern de Catalunya o amb una recentralització d'Espanya. Aquí, representat el lerrouxisme de Ciudadanos:
http://finestradoportunitat.com/ciutadans-o-leclosio-del-lerrouxisme/
http://maribeltortosa.blogspot.com.es/2014/03/ciutadans-cs-i-el-lerrouxisme.html
Apèndix: Interessant em sembla la lectura històrica dels escrits següents:
1. Jaume Compte: «El llast del lerrouxisme»:
https://www.marxists.org/catala/compte/1931/10/16101931.htm
2. «La veritat sobre el lerrouxisme»: http://www.vilaweb.cat/noticia/4137374/20130803/veritat-lerrouxisme.html
3. «Lerrouxisme en tons pastel»: http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/05/01/lerrouxisme-en-tons-pastel/
4. «El nacionalisme republicà a Catalunya»:
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/270827/358360
5. «El republicanisme nacionalista català. Les primeres passes»:
http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/9533/OllerOlivaresEloi.pdf?sequence=1
