Vist els resultats electorals del 27 de setembre, sembla clar que han guanyat els partits dits independentistes o de la República Catalana.
Tot i així, el primer problema serà elegir president per molt que vulguin avançar tots. 62 Escons de Junts pel Sí no donen la majoria simple. Necessiten la CUP, o el vot de dos de la CUP per fer 64 i guanyar els 63 dels que s'oposen a la investidura d'en Mas. Per tenir majoria absoluta, la CUP hauria de dóna el vot de sis. La CUP ha dit que no pensa investir a Mas president i, en la majoria de fonts en Mas i Junts pel Sí, diuen que el proposaran a ell. En un altra font, diuen que en Mas, podria fer un pas enrere i facilita l'acord.
Entenc que molts creuen que si Junts pel Sí ha guanyat, la CUP ha de col·labora i més si no vol fer fracassa el procés. També entenc la CUP que vol mantenir els seus principis ideològics i no pensa investir president un senyor que pot representa unes retallades i certa corrupció per alguns.
Ja dic que entenc en Mas i CDC, encara que podria dir que en 2012 aquests anaven cap a la independència amb una UDC que hem vist on anat a parar, però certament amb ERC han tret 62 diputats i tenen majoria. Seria demanar un sacrific a en Mas que fes un pas enrere així com a CDC, però per Catalunya un faria qualsevol cosa i més en aquests moments actuals. El que subscriu no té cap importància política, és un més en aquesta societat catalana, però va votar Junts pel Sí perquè en part es veia a venir aquest problema i va voler ser pràctic. Personalment mai me ha agradat aquest partit dit C i U al que molts saben que li hi dit la Lliga, com a hereus d'aquell regionalisme que faria qualsevol cosa per aconseguir un petit poder a Espanya. Per tant, no puc negar que en Mas i CDC no em fessin gaire gràcia per ser votats encara que s'haguessin anat els d'UDC i CDC anés per la independència. Clar que un tampoc era independentista o partidari de la República Catalana independent fins 2006 més o menys, si no que era un republicà federalista o d'una república catalana federada a la resta dels pobles d'Espanya. Dit tot això, perquè un també va passar pel marxisme-leninisme sense deixar el pensament republicà federal o sense deixar de creure mai en què Catalunya és una nació. Tot plegat en va fer pensar que Junts pel Sí era l'opció adequada, transversal i necessària per aconseguir aquest estat català a pesar de les diferències ideològiques i, també socials motivades per les retallades econòmiques i certa corrupció política.
En conclusió: O en Mas ha de fer el pas enrere, o la CUP ha de permetre que dos dels seus votin en Mas. No sé si hi ha altres opcions perquè el procés vagi cap a la independència. El que sí sé que no podem fallar, no ens ho perdonaríem mai. Així mateix, haurem de pensar en un govern de concentració, o en un govern en minoria amb l'ajuda de la CUP en els aspectes nacionals o per aconseguir l'estat nacional. Finalment, el temps és crucial, encara que sóc conscient que molts diuen de fer les coses bé i, encara molts parlen d'estructures d'estat per fer!? No serà que si no som estat no les farem? També em sembla evident que el govern del PP no ens donarà ni aigua i, que no podem espera ajuda internacional de segons quins governs, ni de la UE. Tots per diplomàcia o interessos econòmics estratègics es mantindran neutrals fins que ens decidim d'una vegada per totes a fer una declaració Uniliteral d'Independència. Sí, ja sé que alguns no els hi agrada, però això és com les votacions que hem fet, si no ens queda altre remei, ho haurem de fer!
No espereu res del govern d'Espanya, ja heu vist com reaccionen sempre, està més que comprovat. Tampoc espereu res de segons quins governs democràtics estrangers, que prefereixen dir una Espanya unida i forta que està al costat de la justícia o del poble que demana la seva autodeterminació. Tampoc espereu res de la UE, que fins arriba a dir que va ser un error humà la traducció de tot un paràgraf d'un text que un ministre espanyol va fer servir com argument pel nacionalisme espanyol. En fi, que si no volem continua amb pors i amenaces i insults, amb dèficit fiscal, amb retallada d'autogovern i, menyspreu pel govern, el Parlament, el poble o la nació catalana. Heu de posar-vos d'acord per anar endavant en aquest afer tan important per tots els catalans.
Catalans! Visca la República Catalana!
