Com a conseqüència d'un tuit que vaig fer sobre Eduardo Mendoza Garriga, vaig rebre la resposta d'una senyora, la qual, va provocar un grapat de repliques.
Pel que fa a l'escriptor, la crítica anava dirigida a la seva participació en la dita Societat Civil catalana on defensarà el bilingüisme: Vaig dir que només el iaios es deixen enganyar amb el bilingüisme, ja que només vol dir llengua castellana i, em preguntava quants llibres en català havia escrit.
Això va fer que una senyora fes una resposta on ella es deia franquista i m'acusava de fer escarn a l'escriptor o de persecució d'ell. Vaig contesta que el que havia dit era el dit i que si ella era franquista que era el seu problema, però que el franquisme era dictadura.
A raó d'això o abans o després, la senyora va preguntar si era funcionari de la Generalitat i, la resposta és que sí. Clar que això no té res a veure amb el que penso i escrit, perquè no escrit com a funcionari, si no com a persona que té uns coneixements i una ideologia sense ser militant de cap partit polític. Defenso Catalunya i el català, em sembla el més natural.
Tornant al fil; es veu que la senyora va afegir la conversa a un grup del que forma part i, a partir d'aquí han caigut comentaris de baixa argumentació o nul·la per part dels que replicaven. Només un noi va tenir la delicadesa de fer preguntes amb argumentació que vaig contestar amb arguments i enllaços web.
Un senyor, que suposo que no sabia que ella s'havia dit franquista, que no pas el que subscriu, va dir que molt en compte amb Franco, que ell havia estat a la via laietana, etc. I que a veure quants «patriotes» havien estat en aquell edifici. Li vaig posar uns quants exemples i em va dir que si havia estat allà i, li vaig contesta que no, que era del 65, i em va dir que a callar més o menys. Anteriorment ja li vaig dir que tenia a veure el que deia sobre Mendoza amb allò, clar que ell, es deuria pensar que titllava de franquista aquesta senyora sense mirar d'on venia la conversa.
La resta de gent que va replicar ho va fer majoritàriament anònimament o amb perfils no clars amb insults, menyspreu i amenaces i molt pocs arguments.
L'actitud de la senyora és de poca honestedat, va cridar a la cavallaria o guàrdia pretoriana i va comença un procés inquisidor com si fos el culpable. Ella es diu Montse García Martínez i el seu perfil estava al facebook i era lliure (Ara no). Sí, que continua al twitter:
https://memoriadehuelva.wordpress.com/secuelas-del-terror-aracena-verano-de-1936/
Personalment, la tinc bloquejada com altre gent que m'ha dit comissaria polític, o que em vol fer fora de funcionari per expressar el que dic a nivell particular amb raonaments, etc.
Que ella sigui militant socialista o del PSC no em preocupa pas, el que es preocupant és l'actitud de segons quins militants i del conjunt del partit i del seu suport fosc a la dita Societat Civil Catalana.
Repeteixo, defensa el bilingüisme a Catalunya és no saber en quin país vius o quina és la realitat en la que cada un es mou o del conjunt del país dit Catalunya. De fet, els que defensen això, van contra la normalització del català i fan monolingüisme castellà encara que a vegades es vesteixen de catalans, de federalisme o fins i tot d'internacionalisme, o també es venen com a ciutadans del món. En el fons defensen un estat nacional, Espanya i, la llengua castellana dita espanyola. A mi em sembla molt bé, però no tinc cap necessitat de que me la imposin a mi, ni tinc cap necessitat de que m'imposin una identitat nacional diferent a la meva. Els catalans, tenim un problema, i és que no tenim nació i, com volem construir-la, aleshores, ens ho volen impedir negant-nos el dret que tenim com a poble. D'entrada, ens neguen la nació, després la llengua, la història i, fins i tot el dret a decidir per nosaltres mateixos!?
En conclusió: La senyora em va vindré amb l'amenaça de no saber qui era ella ni en qui em posava. Vaja, ja ho sé. No vull que ningú faci res en contra d'ella, ni en contra del PSC, ni en contra d'altres. Però si que s'haurien de mirar quines amenaces, perquè amb la por no es va a cap banda. La manca d'honestedat demostra la manca d'humanitat.
