Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Ni Periodisme, Ni Història

|

- Publicitat -

Escrit com a resposta a un article de La Gaceta titulat «Luis Companys, otro criminal muy del gusto de la izquierda y los separatistas» de Juan E. Pflüger:

http://gaceta.es/luis-companys-criminal-gusto-izquierda-los-separatistas-06092016-1944

Publicitat

En principi no volia escriure res perquè era evident que l'article era difamatori i només es basava en l'insult. Però quan el vaig llegir bé i vaig veure qui havia utilitzat els mateixos arguments, vaig desfer totes les mentides que es diuen. L'objectiu del meu text, consisteix en ensenyar com certa «premsa», com certs «periodistes» i com certs «historiadors», només saben que insultar, menysprear, difamar i dir mentides contra el nacionalisme català i els seus representants.

En aquest cas és en Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, que va ser arrestat pels nazis en França, entregat a les autoritats franquistes, «jutjat», condemnat i, executat per règim del dictador Franco, el 15 d'octubre de 1940. Aviat farà 76 anys que va ser assassinat.

Quan un periodista o un historiador fan un escrit, com a mínim, a part de la consulta de fonts per trobar informació, han de fer un contrast de les notícies que troben i, aleshores, fer una conclusió o recopilació de resultats.

A Companys se li diu criminal, el fan culpable de crims, assassinats o homicidis. Quines són les proves? 1. Advocat d'assassins anarquistes en l'època del pistolerisme 1917-1923:

No hi cap prova personal contra ell. A més la interpretació és molt esbiaixada, es fa una generalització com si tots els anarquistes fossin assassins de patrons i com si l'acció directe fos només l'homicidi. De fet, es fa un silenci de la conflictivitat social a Catalunya en aquesta època i de la realitat dels crims: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/02/la-conflictivitat-social-a-catalunya-sindicalisme-vaga-de-la-canadenca-i-pistolerisme-1917-1923/

http://www.mhcat.cat/exposicions/exposicio_permanent/els_anys_electrics/obrerisme_i_conflictivitat_social

http://www.raco.cat/index.php/QuadernsCELH/article/view/250000/357497

2. Encàrrec a Dencàs de la formació dels escamots:

Els escamots estan lligats a Estat Català i a Macià:

https://books.google.cat/books?id=IQUF9gGK2sQC&pg=PT8&lpg=PT8&dq=els+escamots+d%27Estat+Catal%C3%A0,+Maci%C3%A0+Ram%C3%B3n+Arrufat&source=bl&ots=jcSLemtEI9&sig=acAxrfjXzsoTKw6nuDXmJlrhaE8&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjSluP2v4_PAhXLaxQKHdD2D7wQ6AEIIDAB#v=onepage&q=els%20escamots%20d%27Estat%20Catal%C3%A0%2C%20Maci%C3%A0%20Ram%C3%B3n%20Arrufat&f=false Ramon Arrufat. Macià.

Fins i tot, un historiador com César Alcalà, dóna notícia d'això:

http://revistacatalunyacentral.com/2016/05/05/badia-escamots-i-companys/

3. Creació en maig de 1936 del Comitè Militar Revolucionari. Uns 8.000 voluntaris, especialment de les JEREC, als que els hi va dóna 20.000 fusells comprats amb diners públics:

Es desconeix totalment quines són les fonts històriques d'aquesta informació.

4. Fer responsable Companys de tota la repressió a la rereguarda republicana a Catalunya:

Això no té cap lògica. La repressió a Catalunya en la rereguarda és conseqüència de la revolta militar i del enfonsament en part de les institucions republicanes per la revolució que es produeix a raó del cop militar contra la II República.

4.1. Ordre de construcció de camps de concentració, com el d'Omells de Na Gaia:

D'aquest camp de treball, tenim el treball de Ramon Boleda Cases basat en el testimoni de Joan Pujol i Poch: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/169050 . També l'escrit de Jordi Oliva Llorens: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/270120

Però, tenim el llibre de Francesc Badia:

https://books.google.es/books/about/Els_camps_de_treball_a_Catalunya_durant.html?id=snjkC2EX6KMC on sembla qui ordenar aquests camps (Garcia Oliver com a ministre de Justícia, 28 de desembre de 1936):

https://books.google.es/books?id=snjkC2EX6KMC&pg=PA21&hl=ca&source=gbs_toc_r&cad=3#v=onepage&q&f=false

I, segons la Gaseta de la República, número 362, de 27 desembre de 1936, pàgina 1118, Presidència del consell de ministres, es creen els camps de treball:

https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1936/362/B01118-01119.pdf

Pel que fa als camps de concentració franquista, Burgos 5 de juliol de 1937, BOE, número 258, Secretaria de Guerra, ordre camps de concentració de presoners:

https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE//1937/258/A02219-02219.pdf

4.2. L'afirmació que en Companys va signar sentències de mort:

Es posa un document de la Generalitat de Catalunya 10 de desembre de 1938, departament de Justícia. De fet, està signat pel conseller de justícia i va dirigit al president de la Generalitat. Pere Bosch i Gimpera, va tenir aquest càrrec de 1937-1939: http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0011624.xml , http://www.raco.cat/index.php/Cercles/article/view/246288 ,

http://crai.ub.edu/ca/recursos-d-informacio/patrimoni-bibliografic/fons-personals/p-bosch ,

http://www.casadellibro.com/libro-pere-bosch-gimpera/9788492820504/1894148?utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=google-shopping-pla&gclid=cm_15psumc8cfvkzgwod00qh5g

Resum de l'escrit: El secretari del tribunal d'Espionatge i Altra Traïció de Catalunya li ha passat a Bosch, un rotllo del Jutjat Especial número 1 de dit tribunal, que compon l'acte del judici i la sentència dictada.

Es tracta del judici pel delicte de derrotisme, espionatge i alta traïció a diferents persones:

Segons el llibre de Ferran Sánchez Agustí «Espías, constrabando, maquís y evasión. La II Guerra Mundial en los Pirineos», en la pàgina 22, diu: «No se ejecutó ninguna de las penas de muerte impuestas el 10 de diciembre de 1938»:

https://download.e-bookshelf.de/download/0005/0046/28/L-G-0005004628-0014190848.pdf

Si es fa algunes comprovacions, es podrà veure, per exemple, que Soledad (Soletat -Sic-) Codina Arderius, mor el 1980, a l'edat de 69 anys:

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1980/09/02/pagina-20/32907910/pdf.html

Que Luis Ortiz Estrada, escriu un article en 1945:

http://www.filosofia.org/hem/dep/cnc/1945023.htm

https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Ortiz_y_Estrada

Pelai Pagès i Blanch en el seu llibre «Justícia i Guerra Civil»:

http://www.editorialbase.cat/llibres/358 Explica els tribunals de justícia a Catalunya (1936-1939).

Nota: Vist l'anterior em sembla absurd acusar a Companys d'odi contra l'estament religiós per haver creat el Comitè de Milícies al que fan responsable de la mort de 4 bisbes, 1536 capellans i mils de catòlics, així com de les destrosses de la Sagrada Família, o de la persecució del monestir de Montserrat i, de la mort de 47 periodistes que no li havien donat suport durant la seva vida política morts per aquestes milícies.

Els cristians per la llibertat de Catalunya van fer un escrit en 2010: http://in.directe.cat/josep-maria-vall/blog/4526/companys-als-altars

Que va haver repressió a la rereguarda republicana i que aquesta majoritàriament es va produir en els primers mesos de la Guerra Civil després de la revolta militar, és una realitat, i hi ha un munt d'estudis històrics que en parlen.

El que em sembla estrany, és que cap d'aquests que diuen tantes mentides els hi fes la mínima curiositat el periodista Ferrer Guasch, Salvador, assassinat el 16 de gener de 1939.

A mi la data ja em va sembla poc corrent. El 15 de gener, es produeix l'ocupació de Tarragona.

En Joan Maria Thomàs en el seu escrit «Un aspecte de la repressió franquista a Altafulla»:

http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/view/205666/290536 Parla de Ferré.

I en Francesc Blanc Canyelles, en «El padró de cèdules personals de primavera de 1937»:

http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/viewFile/204893/290645

Diu que en Salvador Ferrer Guasch té 41 anys i és regidor cenetista (CNT), pàgina 10.

Blanc també escriu la següent investigació:

http://www.raco.cat/index.php/EstudisAltafulla/article/viewFile/204903/290665

Vist tot plegat, em sembla bastant probable que Ferré o Ferrer Guasch, va ser executat pel Franquisme, però sense judici sumaríssim. La Causa general d'Altafulla el posa com un dirigent destacat dels partits polítics del Font Popular: Altafulla (Tarragona), Arxiu Històric Nacional, Causa General, 1449, expedient 16, pàgina 10 (Web PARES, recerca senzilla Altafulla, registres digitalitzats, Fiscalia del Tribunal Suprem). El 25 d'agost de 1943, ignoren on pot està (Pàgina 19).

Conclusió: L'escrit contra Companys i la difusió que fan contra ell el dit periodista, dita premsa i, altres webs d'associacions de dretes i nacionalistes espanyoles, etc. com un criminal responsable directament o indirectament; és per difamar a part de la persona (Com a màxim representant del govern de Catalunya) al nacionalisme català de caràcter republicà democràtic o liberal parlamentari.

Un dels últims llibres publicats sobre Lluís Companys:

http://www.pageseditors.cat/CAT/llibre_milenio2.asp?id=26&id_llibre=2190

http://pageseditors.cat/ftp/pdf/4961_9788499756929_L33_23.pdf

També podeu veure el film: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/pellicules-a-la-carta/13-dies-doctubre/coleccio/5150/5549294/ 13 Dies d'octubre. 

Francesc Bonastre i Santolària. Llicenciat en història. Suficiència investigadora o DEA en Món Contemporani. Universitat de Barcelona.

Josep Font i Solsona: l’Arxiu Municipal de Pineda de Mar i la difusió de la història (1946-1975)

A Identitat local i gestió de la memòria (2004), L’AVENÇ, p. 153.

El Franquisme a Pineda: el retorn del caciquisme?

A Sense memòria no hi ha futur (2004), Editorial Afers, p. 65-70.

Notícies sobre població, poders civils i exèrcits als pobles de la marina dels corregiments de Girona (part sud) i Mataró en la Guerra del Francès

A Congrés Ocupació i resistència a la Guerra del Francès (1808-1814). Volum I. Barcelona 5-8 d’octubre de 2005. Museu d’Història de Catalunya, p 107-124.

El Primer Franquisme a Pineda de Mar (1939-1953)

A Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XVII, 2006 (2007), p. 141-173.

La Unió Republicana al Maresme (o Costa de Llevant) i a la marina de la Selva (1903-1910)

A Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana (2008), Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, p. 607-634.

Història, memòria i interpretació. Esbossos de la Guerra Civil i repressió Franquista a Catalunya

A V Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, 3 de desembre de 2011.

Història dels empleats municipals (s. XIX i XX).

Editorial Sunya. 2012.

Nacionalisme i republicanisme al Maresme (1906-1914).

Editorial Sunya. 2012.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut