Un dia avorrit mirava YouTube fen recerca de pel·lícules i vaig trobar Redondela; és un film fet pel director Pedro Costa en l'any 1987 sobre la corrupció franquista.
Després de veure vaig buscar més informació; el cas Redondela oficialment es deia cas REACE i, de fet, es tractava de la desaparició de més de 4.000 tones d'oli i es va produir en els dipòsits de Guixar-Vigo. El frau es va descobrir en 1972, l'empresa era particular «Refinería del Noroeste de Aceites y Grasas» (REACE) i guardava en els seus dipòsits l'oli de la «Comisaría de Abastecimientos y Transportes -CAT-».
La conclusió del fet, va ser que l'oli no va ser trobar mai, que van succeir una sèrie de morts relacionats directament o indirectament en l'afer, que el president del tribunal no va permetre fer segons quines preguntes d'un advocat defensor i, que el sumari va acabant desapareixent.
La primera mort va ser la d'un taxista Ramón Cordobés en setembre de 1972, no va ser fins a finals d'any que es comentava la relació d'aquest amb els altres dos morts (José Maria Romero i Isidro Suárez) perquè havia testimonis de que havia fet llargs viatges importants. El segon mort, va ser Romero, que diuen que es va suïcidar després de matar la dona i la filla. La tercera mort, la de Suárez, que diuen que es va desnucar en les dutxes de la presó.
Mariano Rajoy Sobredo (Pare de Mariano Rajoy) va ser el president de l'Audiència Provincial de Pontevedra que no va permetre a Gil Robles (Advocat d'un dels processats) fer segons quines preguntes. En 1964, s'havia incorporat en el consell d'administració de REACE, Nicolás Franco Bahamonde (Germà del dictador Francisco Franco); en 1968 encara estava. Aquest últim també estava en Frigorífics de Barcelona (FRIBALSA) que es dedicava al magatzematge de productes alimentaris congelats que tenia com a principal client la CAT.
Conclusió: El meu parer és que això és un cert estraperlo, una acció irregular comercial de gent amb poder polític que treu benefici econòmic. En la II República Espanyola, 1935, va esclatar l'escàndol. Un any abans, Daniel Strauss, havia introduït un joc de ruleta trucada conegut com a estraperlo i, per això havia subornat a varis polítics del Partit Republicà Radical (PRR) de Lerroux. Com que es va detectar irregularitats, les ruletes van ser tancades i, Strauss va denuncia els suborns. Una comissió d'estudi del Parlament va senyalar la culpabilitat de varis membres important del PRR i, el fet va significar en poc temps el final del govern Lerroux.
L'estraperlo o els negocis fraudulents, també es van fer en el Franquisme, però uns ho feien per sobreviure i, altres es feien rics gràcies a la gana o necessitats de la resta. Aquests últims tenien contactes amb el règim o eren gent que formava part del Franquisme.
Aquesta breu síntesi es per veure com certes coses del passat tenen relació amb el present. Existeix certa continuïtat o certes actituds de certa gent que es comporta amb total impunitat com si amb ells no anés la corrupció. En el seu temps es va crítica molt el 3% en el Parlament català i es va fer ample difusió. És interessant com el cas Gürtel o cas Bárcenas no han estat tan difosos o donats a conèixer en profunditat i, com el 3% que es donava al Partit Popular en el cas Gürtel hagi estat quasi anecdòtic.
Fonts:
Hemeroteca:
http://elpais.com/diario/1977/12/08/espana/250383626_850215.html
http://elpais.com/diario/1986/10/05/cultura/528850808_850215.html
http://www.farodevigo.es/gran-vigo/2011/06/12/ultimos-vestigios-caso-reace/553581.html
Llibre:
http://www.casadellibro.com/libro-caso-reace-el/9788472352070/321262
Film:
https://www.youtube.com/watch?v=HuohGuDIMGQ
