Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Els Comuns i la qüestió nacional

|

- Publicitat -

Deplorable o dolorós és com tracten i sembla que tractaran la qüestió nacional de Catalunya els Comuns.

Una relació confederal amb Espanya, però que es veu que no apareixerà de forma explícita en el redactat!? Es veu que quedarà millor dir per la sobirania compartida amb la resta dels pobles d'Espanya!?

Publicitat

Ells diuen que Catalunya és un subjecte polític sobirà amb capacitat de decidir la relació amb l'Estat!?

Tot plegat un súmmum de paraules per no concloure res. Deixant de banda que quedarà en l'escrit final. Si Catalunya és un subjecte polític vol dir que és nació i, si té propietat per decidir la relació amb l'Estat espanyol, té aptitud per decidir-ho tot, i aquest recurs es pot utilitzar per decidir l'autodeterminació.

Pel que fa la la sobirania compartida amb la resta dels pobles d'Espanya, és un lema que queda molt bé. El poder polític d'un estat no sotmès a cap altre poder és sobirania, i Catalunya no té cap autoritat total o no és cap estat reconegut, és una nació sense estat que té una autonomia dintre d'Espanya. Majoritàriament els partits polítics nacionalistes espanyols rebutgen que Catalunya sigui una nació i, alguns partits polítics de Catalunya també. Aleshores, veien la realitat, com es pot encara demanar una sobirania i com es pot esperar que sigui compartida? En una democràcia el poble és sobirà i, Catalunya té un Parlament autònom, però aquesta limitació queda superada quan el poble és nació i quan el Parlament representa la voluntat general dels seus ciutadans. Un desig que el poble català ha demostrat en el transcurs de la seva història en les guerres i en les reivindicacions polítiques. Una expressió popular representada en voler mantenir les seves institucions pròpies en el transcurs de la història. Una voluntat que vol ser estat i poder decidir per si mateixos sense cap límit ni estat subordinats a un Estat o nacionalisme espanyol amb els quals no són reconeguts ni comparteixen dita identitat nacional. Majoritàriament el poble i el Parlament s'han fet sobirans i volen exercir dita sobirania.

Suposem que Catalunya fos sobirana i volgués compartir dita prerrogativa amb els altres pobles d'Espanya. Primer hauríem de veure quins són els altres pobles d'Espanya o quins pobles es consideren nació en la resta de l'Estat espanyol. I suposant què vulguin ser-ho, hauríem de veure quins partits polítics nacionalistes espanyols en les Corts d'Espanya estan per tal facultat de compartir?

La conclusió sembla clara, però alguns prefereixen la fraseologia, l'ambigüitat política i el populisme de façana per continua amb la butaca de representant del poble.

Dels grups que formaran els Comuns, per una banda tenim els ecologistes o Verds, que segons diuen volen un Estat lliure en el marc d'un estat espanyol plurinacional. Per l'altra banda, EUiA també diu que vol una República Catalana que lliurament es federarà amb la resta dels pobles d'Espanya. Finalment els de Podemos, que en el fons no han tocat el tema de la qüestió nacional catalana, però que volen que decidim, però que estan perquè ens quedem en Espanya.

Els Comuns parlen d'una República Catalana, d'un procés constituent com a mitjà per aconseguir-ho, però no diuen com!? Parlen d'ampliar la dita base social a Catalunya, però també de la necessitat de fer-ho a Espanya, però de com fer-ho tampoc parlen, i els que els catalans no som prou majoria i, a més hem d'esperar a la resta dels ciutadans d'Espanya?

A tots els que volen una República Catalana federada amb la resta dels pobles d'Espanya els comprenc; durant bastants anys de la meva vida he pensat així. Per què he evolucionat en aquest aspecte? Perquè els súmmum ha anat sumant i les realitats s'han imposat a l'herència ideològica. Sí, dic transmissió ideològica d'aquells que creient en el republicanisme federal des de el nacionalisme català. Una continuació des de la I República fins a la II República, però que ara ja no pot continuar. La realitat històrica és que en la I República amb majoria de republicans federals no van poder fer ni la constitució i, que hi havia una constitució federal i un projecte de constitució federal i per l'estat català. La realitat històrica és que en Macià i Companys creien en aquest concepte federal, encara que Macià era més separatista no negava aquesta unió d'esperit. Però la II República va ser centralista i va dóna una autonomia a Catalunya, que per postre i recordant el present 2006, va ser retallada també i que es va aprovar amb renecs de part dels partits nacionalistes espanyols.

A vegades, sembla que alguns no tenen memòria ni coneixement de la història. Deixant de banda el per què de la República Catalana de 1641, i de la Guerra de Successió (1702-1715); Catalunya té un memorial de greuges tan llarg que comença a partir de la segona meitat del segle XIX. Alguns obliden el per què del Tancament de caixes i per què demanaven un concert econòmic en aquell temps? Alguns no volen recordar els Fets del Cu-Cut! Amb la Llei de jurisdiccions de 1906 i per què es va crear la Solidaritat Catalana?

La memòria històrica està per dóna a conèixer per què es va crear la Mancomunitat de Catalunya i com es va anul·lar després d'un cop d'estat militar, com també està per explicar com la Generalitat Republicana després d'una guerra civil va ser suprimida per un règim dictatorial.

Conclusió, que «El problema catalán» té tants anys que no és hora de somiar truites i és hora d'anar per feina. Hem de crear la República Catalana i desenvolupar i/o construir entre tots els ciutadans de Catalunya. La resta de pobles d'Espanya si creuen en ells, prendran les seves decisions o ens quedaran en Espanya i, la resta d'espanyols que només creguin en la seva nacionalitat, que els hi vagi bé i que deixen viure amb pau i harmonia els catalans, els quals, només tenim el desig de ser lliures d'una vegada i poder respirar sense el patiment de que ens puguin retallar les nostres decisions polítiques des d'Espanya, sense el sofriment de no compta amb tots els diners que invertim en l'Estat espanyol, sense la preocupació de que la nostra llengua sigui menyspreada i subordinada pel govern d'Espanya i pel nacionalisme espanyol.

Annex: Carta publicada per mi en El Periódico el 10 de gener de 1998:

¿Problema catalán? La cuestión de Catalunya y del catalán es algo histórico ?nos podíamos remontar a Quevedo para ver la incomprensión hacia Catalunya?. Pero el llamado problema catalán no existe. Los catalanes tienen una lengua en común y unas instituciones propias. No se puede tener ese odio visceral que se demuestra continuamente hacia Catalunya y el catalán. Si pretenden hacer tabla rasa de la cultura catalana, sólo conseguirán la resistencia. Entonces la rebelión será legítima, porque lucharemos contra la tiranía.

 El castellano no necesita ninguna ayuda, ya que predomina en Catalunya y son los catalanes los atacados en su propia casa. Las declaraciones de Vidal-Quadras, Álvarez-Cascos, Antonio Burgos y compañía, ¿son propias de la incomprensión o de la tradición imperial castellana? Si hay un problema catalán, es precisamente el no reconocimiento de Catalunya como nación confederada, como un Estado característico, con instituciones específicas y una lengua común. Lo demás, es hablar por hablar.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut