Sí, necessitem ponderació amb els nostres pensaments i accions, però també necessitem coratge. Un valor que no pot ser políticament correcte, una fermesa que no pot arribar al pacte amb segons què.
Em direu que la política és acord, però fins on podem arribar? És a dir, a què podem renunciar per poder aconseguir el que volem?
Només tenia 10 anys quan es va morir el dictador Franco, no vaig poder entendre com en 3 anys s'havia arribat al pacte i a una Constitució on el sistema de govern era la monarquia liberal parlamentaria. Em preguntava: Si abans de Franco havia República, per què no s'ha restablert?
Era la innocència d'un nen de 13 anys. Tinc 52 i a vegades em pregunto com pot passar segons què. Sí, no podem caure en la violència, no podem caure en la trampa que ens posen per justificar la seva repressió. Però és lícit arribar a un consens on es fa una declaració on només es parlar de preocupació pels fets que han passat i on es diu que per la convivència hem de tenir calma i serenitat?
És que no podem demanar que la nostra agitació sigui continguda sense renunciar a la condemna? És que no podem demanar que el nostre torbament, la nostra indignació no es faci violenta sense renunciar a declar culpable o responsable a algú pel que ha fet?
Si no es podia arribar a un consens cap problema, que s'hagués condemnat la repressió i que s'hagués demanat calma i serenitat per no caure en la violència. I els responsables d'obstruir el dret del poble a votar, que s'haguessin espavilat en dóna explicacions.
Dit això, el nostre govern i els partits polítics que han lluitat per la independència han de tenir seny, però també hauran de tenir pit per declarar la República Catalana. Digui el que digui la Unió Europea avui, haurem de fer això. No es pot arribar a cap pacte, a cap consens, no es pot ser políticament correcte. No! Ja em vist que ha dit el Rei actual d'Espanya i no deixa cap pont, cap el diàleg i no hem d'oblidar que és el capità general del exèrcits.
Seny i pit i cap a la República Catalana.
