Introducció: Havia acabat el llibre de Marfany i estava escrivint la segona part de l'article Nacionalisme espanyol i catalanitat, però em costa tant escriure'l com llegir l'obre de l'autor. Ahir, en La Vanguardia, vaig llegir l'article de Borja de Riquer:
http://www.lavanguardia.com/opinion/20171130/433299982025/la-unitat-del-catalanisme.html
I tenint la necessitat de dir algunes coses, vaig fer un esborrany en un moment i, ara l'he desenvolupat una mica més:
Text: És cert que històricament, el catalanisme ha estat un espai plural de propostes federalistes, confederals, autonòmiques i independentistes i que totes defensaven el dret dels ciutadans de Catalunya ha decidir el seu futur.
També és cert, que actualment hi ha una ofensiva nacionalista espanyola, però històricament els catalans hem patit altres atacs contra els nostres governs i identitat nacional per part dels diferents governs d'Espanya.
Ara, en aquestes propostes del catalanisme, diria que ha hagut majoritàriament un corrent ideològic hegemònic sobre els altres. El que vull dir, és que el federalisme -sense i amb aspectes confederals- va tenir un predomini fins el primer terç del segle XIX, però que el regionalisme o l'autonomisme van ser hegemònics fins el primer quart del segle XX, fins que l'esquerra republicana federal amb una visió confederal d'Espanya, va tenir el predomini amb elements independentistes o republicans nacionalistes independentistes a partir d'aquest quart fins la Dictadura de Franco. Acabada aquesta es va instaurar una monarquia constitucional amb autonomies i, el nacionalisme català va tenir una hegemonia de l'autonomisme fins que a partir de 2006, l'independentisme ha anat guanyat fins tenir el predomini actual del catalanisme.
Dit això, alguns podran dir que existeix un catalanisme federalista amb el PSC. Però aquest va decidir que renunciava al dret a decidir dels catalans. Per una altra banda, el dit projecte federal que presenta amb el PSOE és un autonomisme que dubto que ja es pugui dir catalanisme actualment. Primer, perquè la renuncia del dret de decidir dels catalans ja significa que per si mateixos no poden decidir res. Segon, perquè no es considera Catalunya com a nació i, per tant, no pot ser cap estat o nacionalitat dintre del conjunt d'Espanya -Així, s'elimina les idees confederals, però també les federalistes-.
El federalisme amb visió confederal sembla que podria ser representat per Catalunya en Comú, etc. Ara, com arribar a la República Catalana mitjançant un referèndum pactat? I si no ens plantegem com arribar a una República Federal Espanyola com aconseguir dita República Catalana?
Diria que la idea com a tal és bona, però sembla que només té el suport de Catalunya, perquè des d'Espanya no hi ha un partit encara que es digui que sí, que vulgui això. Fins i tot dubto que a Espanya hagi un partit fort que vulgui la República Catalana federada o un conjunt de repúbliques ibèriques formant una República Federal Espanyola i, dubto que també hagi un partit fort que vulgui una República Espanyola i, encara que sé de partits republicans que parlen de república federal, dubto que dit federalisme suposés un reconeixement o un govern integral per Catalunya.
Aleshores, vist l'augment actual de l'ofensiva del nacionalisme espanyol, és necessari una unitat del catalanisme?
Sí, però una unitat basada en la defensa de la República Catalana i el seu desenvolupament. No hi ha un altre camí, i si es perd l'oportunitat, possiblement, trigarem bastants anys -vist des de el punt de vista optimista de que tindrem una altra oportunitat- en aconseguir-ho.
