Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Cap a la República Catalana

|

- Publicitat -

El govern de Junts pel Sí (Partit Demòcrata Europeu Català i Esquerra Republicana de Catalunya) amb el suport de la Candidatura d'Unitat Popular van complint l'objectiu d'aconseguir un estat nacional per Catalunya. S'han superat problemes interns i externs i continuem el camí, però tornen a aparèixer obstacles externs i interns.

1. El govern del Partido Popular i el nacionalisme espanyol ha deixat el fals diàleg per tornar a la por amb les amenaces. Creen incerteses i volen que els catalans tinguem manca de seguretat i així dubtem del futur d'una República Catalana. No donen arguments per mantenir Catalunya lligada a Espanya; només hi ha manifests o anuncis de suspensió de l'autonomia o d'una intervenció política contra Catalunya que podria ser violenta.

Publicitat

Fins ara, han utilitzat la justícia espanyola per anar contra les decisions del Parlament autònom català i han intentat fer mal amb detencions per corrupció com si aquesta només una exclusivitat de Catalunya i, resulta, que l'última acció d'aquest tipus ha tingut poc recorregut.

De fet hi ha manca de raonaments econòmics i socials (Històrics-polítics) per part del nacionalisme espanyol per convèncer als ciutadans de Catalunya. El que utilitzen és la Llei, la Constitució, l'Estat de Dret i l'Imperi de la Llei; que és el que diuen marc jurídic vigent, que sembla una cosa sagrada o immutable. En resum, en nom del pacte constitucional, tanquen la porta dels desitjos de bona part del poble català.

2. El contracte social (La Constitució) de 1978 es va fer per unes elits polítiques d'oposició al Franquisme amb els representants d'aquesta dictadura. Els ciutadans van votar dita normativa influenciats en part per la por a l'exèrcit, el qual, va intentar un cop d'estat en 1981. La dita Transició, va ser una reforma política i no pas una ruptura. El canvi es va produir, però sense una transformació total.

Els que parlen de l'Imperi de la Llei es basen en el Principi de Legalitat, en què la Constitució és la llei suprema com a expressió de la voluntat general; així els governants queden sotmesos a la normativa de la Llei perquè tots els ciutadans han de sotmetre's i poder ser jutjats per igual. Els que continuen amb l'Estat de Dret, volen dir que el poder emana del poble, que és el que elegeix els seus representants pel govern. Així mateix, volen dir que hi ha una divisió de poders (Legislatiu, judicial i executiu).

Reflexionant el paràgraf anterior, si la Constitució és la suprema expressió de la voluntat general, ens troben, que la majoria dels que la van votat com a mínim tenen 56 anys i que va ser feta en un context històric molt diferent a l'actual. De la mateixa manera, els catalans també són voluntat general perquè tenim un imperi de la Llei o un Estatut, que sí, que pot està sotmès a la Constitució, però que emana del poble català i que va ser votat per aquest i per la majoria dels representants del govern català i per tant respecte l'Estat de Dret. El per què entra en contradicció amb la Constitució és com a conseqüència de la mateixa normativa del text, on el poble català no és cap voluntat general i forma part del poble espanyol tant si t'agrada com si no. Afegir, que dita Llei suprema sembla que no respecta gaire la separació de poders i la igualtat dels ciutadans a ser sotmesos a la Llei ni a ser sotmesos a judici (El Rei és inviolable).

En una entrevista, Francesc de Carreras http://www.vilaweb.cat/noticies/francesc-de-carreras-es-prendran-mesures-extraordinaries-els-mesos-vinent/ va dir que es prendrien mesures extraordinàries aquests mesos vinents, però va descartar la força o la violència. Deixant de banda l'interès de l'entrevista per la relació amb El País, per la seva trajectòria social-política, pels orígens familiars, etc. El nus gordià està en què les mesures seran la Llei i no la violència i, en aquest cas, ens trobaríem que el Parlament Català ja ha fet las seves Lleis i que el referèndum es pot fer complint la normativa catalana i, aleshores, el govern d'Espanya què farà? En el cas de que utilitzi la Llei, dependrà dels ciutadans de Catalunya a quin text jurídic fan cas. També cal dir que la Unió Europea (UE) podria invocar l'article 7 si Espanya aplica l'article 155 de la Constitució:

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-unio-europea-pot-invocar-larticle-7-si-espanya-aplica-el-155-de-la-constitucio-2/?f=rel

http://www.parlament.cat/document/intrade/13960

Però poder no és voler o aconseguir que la UE ho faci ja que és necessari uns mínims. Altra cosa seria que el govern espanyol utilitzés la força. Aleshores, la UE no podria teòricament quedar al marge, si ho fes, quedaria morta.

3. El sí de la CUP als pressuposts ha provocat que Arran i Endavant fessin crítica oberta a aquests; he llegit els arguments de tots dos per votar en contra i manifestar el seu malestar i no seré gaire dur amb els primer perquè els joves són el futur i, com a tals, tenen la força del canvi. Però tant els primers com els segons, sembla que ignorin que la construcció nacional és una cosa transversal i que necessitem el que els segons diuen enemics de classe i, que els pressuposts a pesar de totes les seves deficiències i ser autonòmics, semblen els millors que es podien fer.

Dit això, em pregunto que com facilitant la publicació i difusió del llibre d'Andreu Nin: «Els moviments nacionals d'emancipació nacional» http://arran.cat/wp-content/uploads/2013/11/els-moviments-demancipacio-nacional-andreu-nin.pdf no veuen que el camí és la unitat nacional per aconseguir l'estat que volen o la República Catalana.

Conclusions: El camí cap a la nació el tenim dibuixat, podria ser que s'avanci o que es complexi el plaç. Es farà la Llei de desconnexió o de transitorietat jurídica i es farà el referèndum per la independència perquè som democràtics. Aquests punts són els bàsics i la unitat nacional de tots els partidaris del nou estat facilitarà l'objectiu. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut