Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Els vils en política (II)

|

- Publicitat -

1. L'alcalde de Batea: Es planteja deixa Catalunya i unir-se a Aragó perquè segons ell el nivell de discriminació per part del govern català és insostenible. Explica que no descarta fer un referèndum perquè els ciutadans decideixin.

Aquest senyor a anat a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona per veure les possibilitats de canvi. Es queixa de la imposició de parcs eòlics i de l'incompliment per part del govern català en la residència d'avis amb 30 noves places. Però a pesar de tot, expressa «reafirmar el seu sentiment de catalanitat»!?

Publicitat

Batea té uns 2000 habitants. Meritxell Borràs ha dit que en el poble hi ha un CAP, una residència amb 30 places sense pràcticament llistes d'espera i, un institut escola. Per una altra banda, L'ANC i l'oposició al govern senten vergonya per aquestes declaracions del batlle.

El fet, és que dit alcalde té un sentiment de catalanitat molt particular, perquè unir-se a Aragó, seria perdre la identitat nacional catalana. També fa poca gràcia que un ex-PSC proposi un referèndum perquè el poble decideixi aquesta qüestió, perquè està per veure si voldrà que els seus ciutadans participin en el referèndum del primer d'octubre.

L'actuació política d'aquest senyor és de baixa condició humana, perquè anar a la subdelegació del govern espanyol a Tarragona per veure les possibilitats de canvi, coincideix en la posició ideològica d'alguns nacionalistes espanyols que deien què passaria si un municipi català demanés la separació de Catalunya.

La demostració al que dic són les declaracions de Inés Arrimades, que ha expressat que el govern català hauria de permetre el referèndum per separar-se de Catalunya i unir-se a Aragó.

Posats a fer, també podrien preguntar als pobles de la Franja de Ponent que estan a Aragó i que encara parlen català, si volen separar-se i ser catalans.

2. El pressupost participatiu de Pineda de Mar: L'Ajuntament va presentar a les Associacions de Veïns (AV) com es desenvoluparà la participació. El pressupost és de 420.000 euros; hi haurà 55 actuacions i, cada ciutadà podrà votar 10. El poble es dividirà en 11 zones i, les propostes es podran fer mitjançant diferents canals (Aquest estiu!?).

Les AV reuniran les propostes de les seves zones, faran assemblees obertes i hauran de triar 10 accions. El termini màxim és el primer de setembre. Es participants seran majors de 16 anys i, els mitjans seran la web municipal o de forma presencial en diversos llocs.

Crec recorda que els pressuposts participatius els va presentar l'exalcalde Fillat del PSC fa uns uns quants anys. Estic a favor de que es facin; però em sembla que tot plegat és estètica, és posar bell per la fotografia. A dia 24 de juliol, està tot per començar o això sembla. També cal preguntar si es fa realment aquest pressupost participatiu, si el primer d'octubre, l'Ajuntament facilitarà llocs pel referèndum, perquè el el 9 de novembre de 2014 no va participar-hi.

L'Ajuntament té algunes contradiccions fins i tot en la pàgina web. En l'índex, apareix la bústia oberta i l'enllaç funciona. Però si cliqués a la barra gruixuda de la dreta, et surt pàgina no trobada.

3. L'alcalde Ros (Lleida), el ple de Tarragona contra el referèndum i, Ada i els Comuns a Barcelona:

L'alcalde de Lleida, sembla que baixa per una pendent a màxima velocitat sense frens. Començant pel seu pacte amb Ciudadanos i PP per mantenir el poder, passant pel bilingüisme institucional, les declaracions contra el referèndum per la independència perquè diu que el que vol és un referèndum de reforma constitucional (!?) i, altres perles del seu mandat. Ha arribat a baixar els pantalons i posar les natges amb la visita de Rajoy en la inauguració del Parador Nacional.

Les fonts diuen que en 2010 van començar les obres i van acabar en novembre de 2016. No crec que això sigui cap motiu d'eficàcia, però Ros va fer tot un acte de servitud i humilitat davant del president d'Espanya a part de donar-li una oportunitat de propaganda política. Igual, el batlle vol acabar també sent un poble d'Aragó. Tot plegat, recordar l'entrada de les tropes franquistes a la capital del Sègria en 1938 i la supressió de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El ple de l'Ajuntament de Tarragona fa uns dies va aprovar una moció contra el referèndum. El PSC, va rebre el suport de Ciudadanos i el PP, però no va ser el text que volien, «si no que es van votar quatre acords, que apunten que no hi ha democràcia ni estat de dret sense respectar la legalitat i exigeixen al govern que, si ha de demanar la col·laboració del consistori tarragoní, ho faci de manera oficial, que se sol·licitin els informes jurídics corresponents i que es protegeixi els funcionaris de l’ajuntament perquè no hagin de col·laborar amb cap iniciativa que no tingui cobertura legal». i

Insisteixo en dir que la democràcia no té res a veure en la legalitat, pot haver legalitat i no pot haver democràcia. Pel que fa a l'Estat de dret, si ens referim a l'actual Constitució o contracte social, em pregunto si no es va trencar al no respectar un Estatut fet pel Parlament i aprovat pel poble català. I també seria interessant saber, si els catalans no tenim drets de cap tipus i, si tenim drets civils, drets humans, etc. tenim el dret a poder decidir i votar el que creguem necessari. Per cert, els de Tarragona, també voldran anar a un poble d'Aragó o de València?

Ada Colau i els Comuns: No es pot negar que Barcelona En Comú va guanya amb 11 regidors, però el Partit Demòcrata Català té 9 i va haver unes difamacions contra l'alcaldable Trias en plena campanya electoral. Barcelona en Comú governa amb el PSC.

Tant la web de Barcelona En Comú, com la de l'Ajuntament són molt boniques, però es podria anar a la web del partit, veure el programa i altres apartats i fer una valoració pròpia. Però diria que del dit al fet, hi ha més que un tret. Per una altra banda, està l'ambigüitat política amb el referèndum, de un suposat farem una consulta per entrar a l'AMI, a veure què fem i esperarem una proposta concreta i signada pel referèndum per decidir-ho!?

Publicitat

Opinió

Minut a Minut