Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Un partit útil als espanyols?

|

- Publicitat -

Mariano Rajoy, president del PP i del govern d'Espanya, va publicar en la Tribuna del diari El Mundo el 10 de febrer de 2017 un article que es diu «Un partido útil a los españoles».

El senyor parla de que Espanya ha recuperat la mitat del treball perdut en 2012 i de que el Producte Interior Brut (PIB) aviat també aconseguirà l'objectiu de recuperació.

Publicitat

El número d'aturats de 2012 era de 5.965.400, en 2016 de 3.789.823

El PIB de 2012 era de 1.039. 758 Milions, en 2016 de 1.075. 639 Milions.

No sóc cap economista, ni cap entès en economia. Es podria dir que hi ha cert augment del nombre de treballadors i que l'economia espanyola ha millorat respecte al passat. Dit això, el text em recorda els escrits de l'alcalde del meu poble (PSC) en el Butlletí municipal on tot queda molt bonic i la propaganda política és, per exemple, fer obres en una plaça perquè no es digui que no s'ha fet res en el mandat.

El que ja és una mentida és que el PP s'hagi volgut obrir als espanyols per escoltar les seves esperances i inquietuds. El PP no ha escoltat els catalans, serà que no considera aquests com a espanyols. Em sembla que els ciutadans de Catalunya han fet prou manifestacions per ser escoltats i sempre s'ha menyspreat les seves mobilitzacions. El PP ha anat contra els catalans quan va impulsar unes signatures demanant que l'Estatut de Catalunya fos votat per tots els espanyols.

L'escrit parla de la igualtat i solidaritat dels espanyols, i les preguntes són, per exemple, que quina igualtat i solidaritat pot haver quan hi ha el concert econòmic basc o, per què Catalunya pateix un desequilibri fiscal o, perquè continua el debat del corredor mediterrani i, així, un llarg etcètera.

El desafiament a Espanya no és cap caprici. És la voluntat dels catalans de voler construir una nació per poder decidir per ells mateixos, per poder governar amb naturalitat, per poder fer una democràcia més participativa on els ciutadans podran gestionar els seus diners i no està pendents de les engrunes que els hi dóna un estat alie als seus problemes econòmics, a les seves necessitats d'infraestructures. Els ciutadans de Catalunya no han estat respectats econòmicament, però tampoc com a poble o com a nació; l'Estat espanyol i el nacionalisme espanyol no ha tingut cap consideració de com els catalans han volgut mantenir la seva llengua en l'ensenyament, ni com han volgut que es desenvolupés amb normalitat en àmbits socials on és minoritària. No! No han tingut deferència per les institucions pròpies dels catalans, les quals, han estat elegides democràticament per ells; ni han tingut mirament per anar contra les normatives que havien votat aquestes institucions i contra els vistiplau que havien rebut del poble català.

No es pot parlar de que desafiem la unitat nacional basant-se en la història. Perquè la història nacional on comença? Els antecedents serien la Revolució Anglesa i l'Americana i, el desenvolupament seria la Revolució Francesa. Liberalisme polític i econòmic. La identitat nacional espanyola, com la catalana, es desenvolupen juntes a partir de la segona meitat del segle XIX. La primera meitat d'aquest segle és una lluita entre el liberalisme i l'absolutisme. La unitat nacional no es va produir en l'època romana, perquè Hispana era un terme geogràfic que només representava el domini territorial. Així mateix passa en l'Espanya visigoda i, pel que fa la Unió de Corones (Reis catòlics), tothom hauria de saber que la unitat és política, però no uniformadora de Lleis, institucions i llengua. Si hagués hagut una unitat de la identitat nacional històrica no estaríem parlant del desafiament d'aquesta unitat i, per cert, no és un desafiament dels dirigents de la Generalitat de Catalunya, si no un desafiament de la majoria del poble català que ha conservat la seva pròpia identitat nacional.

Un desafiament a un nacionalisme espanyol que ha ignorat i menyspreat les altres identitats nacionals de la península ibèrica. Els exemples de la I i II República, així com els exemples del republicanisme federal, com els exemples de les reivindicacions polítiques de Catalunya en el Memorial de Greuges, com la lluita per la Mancomunitat de Catalunya i l'Estatut de Catalunya, haurien d'esser prou clars històricament per negar qualsevol unitat nacional basada en la història.

Tampoc es pot parlar de desafiament a la democràcia espanyola per part dels catalans. Els catalans tenen un Parlament i unes institucions i, la democràcia espanyola dita Constitució de 1978, igual ha emmalaltit i no és prou democràtica com ja he dit en altres articles. Si els catalans decideixen per ells mateixos i fan elecció dels seus representants i estan d'acord amb crear Lleis i ho fan democràticament mitjançant els partits, les associacions, els sindicats i, el vot de tots els ciutadans, aleshores, ho fan democràticament. Si van contra dita Llei espanyola serà perquè no tenen altre opció ja que no els han respectat ni escoltat. Serà perquè ja no tenen cap identificació amb un estat ni amb unes lleis que no els respecten ni els escolten. Serà perquè no veuen altre opció que crear el seu estat i les seves lleis. Per cert, un estat nacional no suposarà cap creació d'una frontera. I no es pot parlar de que el món avança cap a la supressió de fronteres ignorant les pròpies fronteres a l'Àfrica o donant la mà als que volen crear més fronteres amb Mèxic.

Finalment, em sembla bastant hipòcrita dir que es vol consolidar un sistema de benestar que reforci les prestacions i preocupar-se per les pensions com si només fos un repte demogràfic, quan també hi ha altres factors com l'atur dels joves o treure diners del fons de reserva de les pensions.

Conclusió: El PP un partit no útil als catalans i als espanyols.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut