Aquests dies em llevo més tranquil que mai. Sóc independentista des que tinc ús de raó, i ara, per primer cop en quaranta anys, sé que la meva nació acaba de rebre la seva sentència definitiva de mort amb el suïcidi definitiu de l'independentisme. Fins al present, la irritant ambigüitat d'alguns partits catalans i el desacomplexament espanyol generava esperances de desvetllament nacional, i en conseqüència neguit als qui volem lliure la nostra nació. Des de diumenge 29 d'agost, però, això s'ha acabat. Llegir-ne més

És veritat que Joan Carretero és home de poques paraules, però això no vol dir que no parli i que, quan ho fa, no faci diana. S'hi pot estar d'acord o no, però quan el lacònic doctor parla se li entén tot, no endebades provoca tants mals de ventre. A Carretero se l'entén perquè diu el que pensa, vol fer-se entendre i el que diu té sentit, tant que trepitja els ulls de poll dels qui no estan gens acostumats que se'ls qüestioni. I és precisament per aquesta falta de costum, que qui més entén Carretero és paradoxalment l'statu quo, desacostumat però llest com una guilla a diferència de la majoria del poble, eternament a la inòpia gràcies precisament a aquesta espavilada oficialitat, que vetlla exquisidament perquè així sigui. Llegir-ne més

Joan Carretero té mala peça al teler i, amb ell, Reagrupament. I no hi ha res que em sàpiga més greu. Sempre he pensat que les seves virtuts, aquelles que han seduït durant temps tanta gent, més d'hora que tard se li acabarien girant en contra i seria la mateixa gent que l'adulava qui de mica en mica li aniria girant l'esquena. Res de nou sobre la capa del planeta. El populatxo només tolera la lucidesa, la integritat i la fermesa del líder quan és cavall guanyador. Aleshores se li exalten aquestes qualitats fins a l'adulació. Llegir-ne més

No hi ha dubte objectiu que l'única opció realment independentista i, doncs, digna al parlament, serà Reagrupament o la coalició de variants encara per constatar, de la mateixa manera que personalment no dubto que una societat tan conservadora —per no dir ruca— com la catalana acabarà majoritàriament recelant d'aquesta opció i acabarà votant CiU per allò del vot útil, sense que naturalment ningú no em sàpiga explicar per a què serà útil exactament, ni per a qui serà útil. I és que votar CiU serà útil per a CiU i per a Espanya, no cal dir-ho. Llegir-ne més

No dubto que la manifestació del dia 10 de juliol serà un èxit d'assistència. Llàstima que tampoc no dubto que aquest èxit serà inversament proporcional a l'exit de l'objectiu que perseguirà, i això donant per fet que no es caurà majoritàriament en la trampa de la defensa de l'estatutet. Naturalment, en un poble tan pueril i mancat d'intel·ligència nacional com aquest, del que es parlarà amb cofoisme probablement durant molts anys serà del nombre d'assistents que ompliran els carrers més que no pas del que s'haurà aconseguit: res de res. Llegir-ne més