Agraeixo els moments difícils, perquè és aleshores quan es veu de veritat qui és cadascun. Per això en aquest sentit agraeixo la dimissió de fa uns dies de Joan Carretero. Ha permès destapar les misèries d'aquells que el defensaven a ultrança i ara li han girat de cop l'esquena. És lamentable, però alhora és una sort saber que ara, tot d'una, aquells que no perdien l'oportunitat dia rere dia durant mesos de cantar-me'n les excel·lències, de voler compartir el seu entusiasme fent-la petar sobre la lucidesa, l'honestedat i el caràcter del doctor, a la primera ventada l'acusen a ell de la pròpia decepció, i tot per no haver-se d'acusar a si mateixos pel seu infantilisme, per la seva immaduresa d'haver cregut que en l'oceànic viatge no hi hauria motins a bord ni tempestes.

+ Llegeix-ne més

Tot el meu suport a la decisió de Joan Carretero, que per sort sembla que tornarà a liderar Reagrupament. Una vegada més ha donat una lliçó de lucidesa, d'honestedat i de fortalesa de caràcter, totes tres qualitats malauradament tan absents en un país en paraules seves "de moltes misèries, el regne de la mediocritat i on costa acceptar gent amb caràcter fort". Clavat.

Naturalment, la seva decisió d'abandonar la direcció de Reagrupament em va agafar per sorpresa, com a gairebé a tothom.

+ Llegeix-ne més

Fa uns mesos vaig escriure un article en què lamentava el rei al cos del senyor Alfons López Tena. Malauradament, ara he d’escriure aquest altre obligat per la mateixa raó arran del lamentable capteniment de la vedet Tena en haver renunciat a organitzar les consultes de Girona per la independència. Naturalment, tothom és lliure d’acceptar o de rebutjar el que li sembli, però les coses s’han de situar en el seu context, i en aquest cas en aquesta ciutat hi va haver ampla majoria a favor que l’equip de Tena s’encarregués de l’organització, amb només cinc vots en contra per part de la CUP.

+ Llegeix-ne més

Més enllà de la saludable i urgent definició entre unionistes o independentistes a què obliga la irrupció de Reagrupament al panorama polític català, confirmo amb aquest nou fenomen, mai més benvingut i oportú, la confirmació d'una teoria pròpia que fa temps que em balla pel cap però mai no m'havia atrevit a exposar –ni de fet a exposar-me gaire jo mateix– per considerar-la jo mateix atrevida, no demostrada o, com a mínim, agafada amb pinces. Parlo del lligam que sempre he sospitat entre l'honestedat i la intel·ligència, tal com s'està veient a les clares amb l'eficient organització d'aquesta associació amb perspectives de partit polític.

+ Llegeix-ne més

Hi ha moltes raons per afirmar que les consultes del 13-D van ser un èxit extraordinari, i sobretot que ho van ser tenint en compte justament allò a què s'acullen espanyolistes i botiflers: la baixa participació, del 27%. Per tant, no m'estendré a parlar de l'impecable exemple d'autèntica democràcia que vam oferir els catalans al món sencer, tal com ho va reconèixer la premsa estrangera, i em cenyiré a la qüestió de l'abstenció i del massiu resultat pel Sí, que és el moll de l'os.

Certament, les raons del meu balanç altament positiu ja han estat esgrimides en tot d'articles, però em sento amb l'obligació de participar i aportant, espero, totes les dades claus del perquè del meu optimisme.

+ Llegeix-ne més

És extraordinari el nivell de mesquinesa i de baixesa moral del PSC-PSOE arran de la mort recent d'un dels seus, l'espanyolíssim Solé Tura. Aquest home, del qual s'afanyen calculadament a repetir fins a la sacietat, ara que veuen perill en l'onada imparable de l'independentisme, que va ser un dels "pares" de la Constitución, en comptes de dir la pura veritat, que en va ser l'executor i, executant-la, l'executor del poble català, ara té la sort de no poder-se veure utilitzat repugnantment per l'aparell del partit que defensava.

+ Llegeix-ne més

Començaré pel final. L'objectiu del front comú dels diaris catalans (?) defensant la constitucionalitat de l'estatut no és altre que frenar com sigui l'independentisme que en resultarà, i que veuen que ja es cou amb les consultes populars per l'autodeterminació. L'statu quo està molt acollonit i actua. Sembla mentida el que poden arribar a fer els partits catalans de la poltrona a través dels seus altaveus als mitjans per continuar aferrats a la mamella. Ara acaben de fer un front comú tant inèdit com trampós apel·lant, diuen, a la dignitat catalana.

+ Llegeix-ne més

Lamentable, per hipòcritament sibil·lí, l'article Els punts dèbils de Reagrupament del senyor Vicent Sanchis publicat a l'Avui de dissabte. Tanmateix, és de justícia agrair-li que, trencant l'escandalós silenci mediàtic, parli de Reagrupament, ni que sigui malament. Dit això, a manca d'arguments sòlids hi ha moltes maneres de desacreditar gratuïtament. Una d'elles, potser la més intel·ligent però sens dubte efectiva, és l'emprada per Sanchis.

+ Llegeix-ne més

Tal com era d'esperar, l'operació espanyola d'aixecament de manta catalana està tenint un èxit espaterrant. En un país com el nostre, que ostenta el rècord mundial de cretinisme babau per metre quadrat, no podia fallar. Espanya —ara de la mà de Garzón— ho sabia i per tant ha planificat l'operació i l'està executant a la perfecció, cosa que de fet no costa gaire. I si parlo en gerundi és perquè no dubto que això durarà fins que Espanya hagi apagat, com ho faria un apagafocs, l'efervescència independentista d'aquest poble arran d'unes consultes populars sense validesa legal i encara per fer-se, però que, naturalment, haurien de ser molt útils per fer bullir l'olla per tal de despertar consciències.

+ Llegeix-ne més