Opinió amb independència. Divendres, 15 de desembre de 2017 11:25 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Ricard de Girona


Dijous, 10.6.2010. 01:35 h

La capsa dels trons


Comparteix







Etiquetes
No és només l'economia, la palanca que ens portarà a la independència. Mig milió de persones no han sortit a votar, ni tres quarts de milió no van devorar el  reportatge "Adéu, Espanya?" perquè estessin preocupats pels seus diners. Però la crisi econòmica està destapant moltes vergonyes que, fins ara, només estaven a l'abast d'alguns experts (o no tant experts) que feien mans i mànigues per maquillar la situació.

Les xifres astronòmiques se'ns fan incomprensibles a la majoria de mortals, acostumats com estem a veure només la nòmina de 1.000 o 2.000€, el full mensual de jubilació o un subsidi d'atur amb xavalla. Se'ns fa impossible comprendre què representen vint-i-dos mil milions d'euros, 22.000.000.000€ amb tots els seus zeros o, si sou dels que encara penseu en pessetes, 3.660.000.000.000 Pta. (més de 3 bilions i mig de Ptes.), que és l'import que les fonts més moderades, acceptades fins i tot pel govern espanyol, demostren que els catalans regalem anualment a Espanya. Per a fer-nos una idea de la sagnia que patim, el Cercle Català de Negocis publica les inversions que podrien fer-se a Catalunya amb aquesta quantitat [PDF]. Avui, però, aprofitant les dades de la premsa més recent, fem una aproximació al que signifiquen 22.000 M€, no per a Catalunya, sinó per a l'economia global dels altres països europeus.

Hi ha xifres que clamen al cel quan les despullem de sentiments, les posem sobre la taula, les disseccionem i les comparem: Alemanya, la gran, rica i sòlida Alemanya que, en pocs anys, a més d'invertir quantitats de diners que fan marejar per a recuperar la regió excomunista, també ha estat finançant els països del sud i l'est d'Europa com a primer soci de la Unió, necessita, per a mantenir la seva solidesa, reduir la despesa pública en 80.000 milions d'euros durant els propers 4 anys. El preu d'una supervivència que equival, si fa no fa, al preu de la nostra "quota solidària" amb Espanya: 20.000 milions d'€/any. La comparació i la conclusió, doncs, són obligades: avui mateix, una Catalunya independent disposaria dels mateixos recursos que li calen a Alemanya per a sobreviure. Amb aquestes dades objectives a la mà, amb aquestes xifres que ningú no discuteix, es pot afirmar que, si demà dijous fóssim independents, la nostra economia seria automàticament tant o més sòlida que la del país més ric d'Europa. Podriem, si fóssim tan fatxendes com el president Rodríguez, finançar part dels deutes alemanys o britànics.

Però si ahir ens explicaven que Alemanya necessita 80.000 M€, fa un parell de setmanes ens informaven d'un acord entre França i Alemanya oferint un préstec de 80.000 M€ (un altre cop la xifra dels 80.000) per a evitar l'enfonsament de l'economia grega. Així ens ho van explicar i així ens ho vam haver de creure, però en els informatius no s'explicava per què, si els grecs estan a punt del col·lapse econòmic, no redueixen abans la seva inflada despesa militar que, amb 8.000 milions anuals, representa un 4'3% del seu PIB (el doble que a França i el triple que a Alemanya). Tal vegada, perquè els principals proveïdors d'armament de Grècia són precisament els països rics que més diners aporten al préstec: Alemanya i França. Efectivament, durant els darrers mesos, Alemanya ha subministrat a l'arruïnada Grècia 6 submarins i França li ha venut 6 vaixells de guerra, helicòpters i uns 20 avions de combat. Preu aproximat d'aquest pack anticrisi: uns 6.000 M€ (varia molt segons la font) als quals manca sumar-hi les vendes d'armes dels EUA i els subministres encara pendents per part de França: 6 fragates més, 15 helicòpters i uns altres 40 avions de combat, que s'incorporaran a una segona factura.

Les injeccions econòmiques europees a Grècia no són cap regal a fons perdut, sinó un préstec que Grècia haurà de retornar en un futur no tan llunyà amb els seus corresponents interessos i amb l'import de tot aquest arsenal digne de la Unió Soviètica. Beneficiaris: França i Alemanya. Es va captant la idea? Si a algú li canten els peus, n'hi ha d'altres a qui li canten els números!

Disculpeu aquesta sortida de tema que res té a veure amb Catalunya (no me'n podia estar) però que és il·lustrativa sobre el que representen 22.000 M€ per a un país qualsevol. I és que, a banda de l'esmentada operació comercial-militar, la part alemanya del préstec extraordinari per al redreçament de Grècia és exactament de 22.400 M€ repartits en 3 anys [*nota peu de pàgina]. Justament 22.400 M€, que equivalen un altre cop als que Catalunya dóna (no presta, sinó que dóna) a Espanya cada any (no durant 3 anys, sinó cada any). El que tant sacrifici li deu costar a la rica Alemanya, a Catalunya ho fem cada any des de en fa, com a mínim, 30. O potser 300.

Insisteixo: percentatges i xifres plenes de zeros ho fan tot molt confús, però, si els paràgrafs anteriors no són prou entenedors, hi ha altres conceptes que resulten més evidents: les directrius econòmiques d'un país es consagren en els Pressupostos Generals anuals. A Espanya, aquestes directrius estan fent aigües per tots cantons amenaçant amb inundar la sala de màquines i aturar el vaixell o fins i tot esfonsar-lo amb tota la tripulació i el passatge a dins. No és una opinió. L'economia espanyola està oficilament intervinguda per la UE, malgrat els titulars dels diaris no ho diguin. Només es pot concloure, doncs, que els Pressupostos Generals dels darrers anys estaven estrepitosament mal dissenyats. I, a banda dels diferents partits que han governat Espanya, alguna cosa hi deuen tenir a veure els partits que sempre els han donat suport, malgrat que ara mirin cap un altre costat com si no haguessin trencat mai un plat.

No, no serà l'economia, la que ens porti la independència, però és l'economia la que ha obert la capsa dels trons. I ara ja no es pot tancar. Paradoxalment, la crisi juga a favor de la independència.




*NOTA: Si sou llestos (i ho sou, perquè sabeu triar els blogs per llegir ;-) en aquests moments us esteu preguntant com poden els alemanys fer un préstec de 22.400 M€ i, l'endemà, dir que necessiten 20.000M€/any per a sobreviure. Ecolicuá! : jo tinc uns barquets per vendre. Si tu no tens diners per a comprar-me'ls, cap problema, també te'ls puc deixar jo. L'any que ve, quan em paguis la factura, hi sumarem un insignificant increment i tots contents. Si no t'agrada la idea, t'expulso de la Zona Euro i convido a canvi els teus enemics turcs i xipriotes. És clar, que, mentre no em pagues, jo també em quedo ben pelat... Cap problema! Pujo impostos i liquido 15.000 funcionaris! Eureka, he descobert la quadratura del cercle!

lectures 2750 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
11 de juny de 2010, 21.23 h

#1 sempre se me'n cola alguna, i aquesta vegada en el títol...
Merci. Ara ho rectifico.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
11 de juny de 2010, 20.34 h

la capsa dels trons. No 'caixa'


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Ricard de Girona

Ricard de Girona logo rss

Rondinaire professional

DARRERS ARTICLES fletxa

ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.