Divendres, 9.4.2010. 05:00 h
Messiànic?

carregant
L’èpica que envolta aquests dies el joc blaugrana (o el joc Messiànic), el rebombori mediàtic que evoca i provoca, el rum-rum social i sociològic, m’ha portat a somniar, físicament no pas desperta, en què passaria en aquest país si finalment els astres es conjuren per provocar l’èxtasi un 22 de maig (dia de Santa Rita) de 2010 a Madrid.
Imagino un Joan Laporta treballant aquests dies en l’organització d’un acte magne per després del matx (sempre en el cas que el FC Barcelona arribi a la final). Un acte festiu amb èpica nacional, amb tenores, senyeres, catarsi nacionalista, amb un horitzó polític de precampanya calentet, si és que ja coneixem el resultat de la reflexió-decisió dels magistrats del Constitucional.
Imaginin l’escenari calentet d’un estatut retallat; un final de cicle polític pre-estiuenc on tots s’hagin de definir; una situació econòmica incomodíssima i on l’únic que dóna alegries als mortals són un grup d’homes vestits de blaugrana, dirigits per algú a qui es venera pel seu tarannà efectiu i tranquil, i capitanejats per la rauxa del president que es deixa estimar, que encara no sap pas què farà, i que apassiona o enutja, per com es mostra públicament. Un Joan Laporta que no acaba de destapar la jugada, perquè un nou hat trick pugui garantir-li el pòquer.
Imaginin l’escenari del discurs esportivo-polític del 22 de maig a la nit, després d’una possible victòria al Benabeu, i escalfats per la crisi, l’estatut i la desafecció. Pot provocar aquells escons necessaris perquè el tripartit no sumi? Qui sabrà canalitzar aquesta energia? Quines aproximacions o relacions estranyes haurem encara de veure? L’escenari és inquietant i alhora interessant. Fruit de la importància i rellevància que socialment hem donat a les coses. I així ens anirà.
Un element més (a afegir als populistes reconeguts els darrers mesos) que pot convertir-se en actor necessari, o no. Els resultats d’un equip de futbol, i de les cames de qui cobra 600.000 euros al mes, en èpoques on d’altres en cobren 600 quan treballen, o menys si cobren l’atur o ni tant sols en tenen, de prestació, poden tenir finalment la resposta. La resposta a aquesta possibilitat, eh? Tampoc no s’espantin.