Divendres, 30.4.2010. 05:00 h
País complet

carregant
Alguns mitjans ho han qualificat d’històric, i tots els adjectius que hi volgueu posar si és per qualificar el fet de transcendent, els compro. Ahir va entrar al Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres. Va entrar per rebre la signatura de prepresentants de la majoria de partits de la cambra. Unes signatures que s’afegien a la dels 500 mil ciutadans dels Països Catalans que han dit que volen una llei que reguli i permeti que TV3 es vegi al País Vaencià, però també que la reciprocitat sigui efectiva. Perquè no hem d’oblidar que els mallorquins, els menorquins, i la resta de balears no poden veure TV3 a la televisió com voldrien.
Sí poden veure el canal internacional de TV de Catalunya, però no poden veure, com els principatins, el Barça-Inter, per exemple. I això no és banal, això vol dir que no tenim mitjans reals que permetin crear de manera efectiva un univers català, allò que hem volgut anomenar un espai comunicacional propi. Perquè per crear consciència nacional segur que necessitem aquesta reciprocitat i a la vegada voluntat de fer-ho, mostrant el país real. Ahir al costat de l’Eliseu Climent (ACPV) i la Muriel Casals (ÒC) a l’entrada de les signatures al Parlament hi havia Felip Puig (CiU), Anna Simó (ERC), Miquel Iceta ( PSC) i Dolors Camats ( ICV-EUiA). Una mostra real d’unitat al Principat a qui penso que honestament podem demanar que aquesta voluntat no sigui nomès una foto, sinó que cal que la seva responsabilitat en la defensa de la identitat catalana apreti per permetre com abans que els valencians recuperin el dret de veure TV3, i insisteixo, que els balears també recuperin la normalitat. Un dret que en aquest cas els seus representants polítics, i l’inestimable suport de les autoritats estatals, han ajudat a trepitjar.
La foto és esperançadora, arriba tard, però, i esperem que no es converteixi en paper mullat.