La capritxosa història ha fet que coincidís el final del mandat amb més èxits de la història blaugrana amb la sentència del Tribunal Constitucional que liquida definitivament les restes d’aquell prometedor estatut del trenta de setembre. L’estatut ja ha passat a millor vida i l’extraordinari llegat que ens deixa el president Laporta ha iniciat (les decisions preses el primer dia això ho semblen indicar) el viatge de retorn a la fosca i negra nit del nunyisme més esgarrifós. Un Laporta que començava el seu mandat l’any 2003 amb una herència a benefici d’inventari i un estatut que també començava a caminar l’any 2003 enterrant 23 anys de pujolisme, peix al cove i barretina. Llegir-ne més

Avui 30 de juny de 2010 Joan Laporta s’acomiada definitivament de la presidencia de Més Que Un Club, i amb ell s’acomiaden també de la direcció de l’entitat el seu projecte i les seves idees, set anys, quatre lligues i dues champions després, entre d’altres. La reacció, l’obscurantisme, els comissionistes, els capos de la droga, els taquillers espavilats, els casuals, els morenos, els tribuneros, els palanganers i analfabets funcionals de la premsa esportiva, el círculo ecuestre, La Caixa i en definitiva tot el nostre Vichy, juntament amb espanyols, madridistes i totes les males persones des del violador de l’Eixample fins a Durao Barroso, respiren alleujats. Llegir-ne més

El Rival Petit, jutge, hem vist les actuacions relatives a aquest judici i ha estat provat i així es declara que: Relació de fets 1-Sota la presidència de Joan Laporta i Estruch, el Barça ha passat de tres anys en blanc i un sisè lloc a la lliga a guanyar 4 lligues i 2 Champions en set anys, augmentant llur facturació de 170 a 420 milions d'euros i el seu número de socis de 106.000 a 170.000, assolint multitut de títols en les seves seccions, aconseguint que el màxim rival s'hagi estampat un cop rera l'altre als vuitens de final de la Champions, guanyar tots els títols en una temporada i implantar un model esportiu amb un èxit sense precedents al Barça. Llegir-ne més

Abierto....de piernas és el que probablement volia dir el president electe del Barça, Sandro Rosell, quan apuntava les línies fonamentals de com vol que sigui el club a partir del proper primer de juliol. Abierto de piernas a culés i –sobretot- a no culés de fora de Catalunya per facilitar-los que ens puguin seguir sodomitzant. Actitud típica d’aquest prototipus de catalans acomplexats i mancats d’autoestima que van per la vida demanat perdó per ser catalans. I, oju, que quan diu fora de Catalunya s’està referint exclusivament als culés espanyols, no pas als milions de culés de la resta del món que ho són de manera incondicional, totalment respectuosos amb la idiosincràsia del club  i sense cap interès per sotmetre’ns a les seves paranoies ni de voler-nos incorporar al seus dominis lingüístics. Llegir-ne més