El Barça de Laporta, Guardiola, Txiki i Cruyff humilia per joc i domini l’Inter de l’entrenador del Grup Godotis i de passada,fa un muts i a la gàbia als teòrics de la messidependència amb Canut Caparrut al capdavant, qui encara no fa un any, aliniat amb l’enemic exterior com tota la Quinta Columna sandronunyista, ressumia en la inspiració de la Puça totes les virtuts del futur Barça tricampió. Com el sergent de ferro, Rival Petit és sever, però just, i de la mateixa manera que tenim el rebost curull de patates per menjar-nos les nostres defecacions de jornades poc inspirades, administrem xarop d’estopa amb la mateixa generositat que els nois de RubalCALva als foscos sòtans de Madrid, imbuïts com estem dels origens protestants de Més Que Un Club i del llast calvinista que arrosseguem dels temps de Van Gal: és inútil el penediment, no hi ha perdó possible. La pesta periodística local, com sempre amatent a contrarrestar amb histèrica eufòria tots els indicis d’enlairament blaugrana, torna a fer la seva feina amb executòria digna de millor causa i amb pronòstics lisèrgics com els que varen precedir la jornada de passió de l’any passat i que enguany amenaça de repetir-se.
RUBIN – DYNAMO 0-0
Russos i ucraïnesos postposen hostilitats fins a l’entrada dels segons a l’OTAN i la conversió de la mítica base russa de Sebastòpol en una base de l’Aliança Atlàntica, catàstrofe de proporcions semblants al fitxatge de Figo pels dolents. Els tàrtars i els del Dniepr consumen un cantat empat a res que els deixa en diposició de passar a vuitens guanyant els primers l’Inter a domicili i els segons per 3-0 al FCB. Res que no sigui possible d’imaginar amb les dosis adequades de la mateixa substància que ingereix Rodríguez Zapatero o amb una infussió dels seus brots verds.
GIRONDINS – JUVENTUS 2-0
L’equipet dels Agnelli i dels treballadors esquirols de la FIAT va anar a la Gascunya a segellar la seva classificació i en va sortir afaïtat per les quatre canyes de Laurent Blanc, el Preciado occità, que aconseguint matemàticament el primer lloc del grup a una jornada del final i després d’haver deixat en evidència l’aristocràcia piemontesa i els hooligans vangalistes amb Enric Bañeres al capdavant, fins i tot es podrà permetre el luxe de deixar l’equip palestí del Maccabi de Haifa estrenar les caselles de gols, victòries i punts.
BAYERN – MACCABI 1-0
El Bayern de Van Gaal una vegada més no decep i amb un joc més vergonyós que l’estafatut de la Moncloa, guanya amb penes i treballs els asiàtics, que segueixen sense haver estrenat cap de les seves caselles a la classificació a part de les de partits perduts i gols encaixats; els gàngsters de la UEFA poden enganyar, però els números no.
MANCHESTER UTD – BESIKTAS 0-1
Els turcs es varen presentar a Old Trafford preparats per a una bona afaïtada i es varen trobar un inesperat final feliç, estil perruqueria xinesa, atès que el culer Sir Alex en un excés de confiança innecessari va reservar les seves màquines de matar i va treure totes les seves geises encapçalades per Michael Owen, avinentesa única que els otomans varen aprofitar fent pagar l’agosarament de Ferguson amb una darrera jornada en què es jugaran el primer lloc del grup a una mena de Kaiserslautern.
CSKA – WOLFSBURG 2-1
El CSKA confirma la seva línia ascendent encetada amb el repatriament del bocamoll manxec a les terres de la Blau Division. Si bé el resultat del partit deixa el goal average favorable als alemanys, les opcions de classificació dels moscovites que fa unes setmanes semblaven més escasses que la massa encefàlica de Leire Pajín, ara passen per una victòria davant el Besiktas i un empat del United a Wolfsburg.
MADRID – ZURICH 1-0
270 milions després, el Madrid depèn d’Igualín per tombar una banda que fa quinze dies va rebre sis gols al Vélodrome. Pelelegrini fa sortir Cristiano Ronaldo per mirar-ho d’arreglar, però només aconsegueix deixar més en evidència els seus jugadors quan el portugués acabat de sortir d’una lesió aconsegueix córrer més ell sol en vint minuts que la resta de l’equip tot el partit.
MILAN – OLYMPIQUE MARSELLA 1-1
Les iaies aconsegueixen salvar el gol average contra la banlieu marsellesa i ara han d’empatar contra la banda del suïssos per asegurar el passi a vuitens, tenint en compte que després de l’esforç dels rossoneri per arribar al final del partit, combinat amb l’escassa exigència del partit del Bernabeu, sense dubte els de la companyia d’assegurances hi arribaran molt més frescos.
PORTO – CHELSA 0-1
El Chelsea s’assegura el primer lloc en un partit sense tensió, ni patades, ni insults, ni expulsions, ni corredisses amunt i avall ni des del que dóna interès a un partit dels d’Stamford Bridge. Deco tot-sol es va encarregar que el Porto no ensumés l’esfèrica i semblés un equip de la lliga espanyola, fet que sense dubte abona el corrent favorable a la annexió dels nacionalistes intolerants, extremistes, aldeanos, etc portuguesos pels demòcrates no nacionalistes cosmpolites i bilingües espanyols.
APOEL – AT. MADRID 1-1
El Pateti se segueix superant i aconsegueix contradir les Lleis de la Termodinàmica i el Principi d’indeterminació de Heisenberg, segons els quals el no-res no existeix i no pot ocupar cap lloc a l’Univers. A la redacció de Rival Petit bo i extralimitant-nos un cop més en les nostres funcions ens atrevim a rebatre amb els fets aquests falsos principis, tot proclamant que el no-res existeix i es troba situat a la vora del riu Manzanares (Madrid, Espanya).
FIORENTINA – OLYMPIQUE LIÓ 1-0
Els toscans descavalquen els gavatxos del primer lloc de la classificació abans de viatjar a jugar contra un Liverpool que no s’hi jugarà res i tanmateix podrà fer de jutge després de decidir si a l’afició d’Anfield Road li posa més putejar els francesos o els italians. Si és el primer, només caldrà que es deixin guanyar, si és el segon, hauran de guanyar o empatar, donant per segura la victòria dels francesos contra els hongaresos i per 12-0 si cal. En un grup on sembla tot dat i beneït, encara podríem riure.
DEBRECENI – LIVERPOOL 0-1
L’Spanish Liverpool eliminat. Aquest és el titular en aquest grup, i tot i l’estima que en aquesta redacció mereix l’afició de The Kop, l’haver-nos estalviat fins a l’any que ve tota la bavallera oportunista espanyola amb niño, reina, ed altri, no deixa de ser un descans.
RANGERS – STUTTGART 0-2
Els unionistes filonazis de Glasgow s’afegeixen als quatre dies de dol dels seus homòlegs de Cornellà amb motiu del 20-N i repeteixen resultat davant un equip perfectament comparable al Getafe. Rangers-Apañó, friends for life.
UNIREA – SEVILLA 1-0
Un dels grans misteris dels nostres dies és què se’n fan dels euros que la UE destina a autopistes de vuit carris que moren a la vora d’un riu de Romania o a on van a parar els euros per subvencionar conreus inexistents a Andalusia. Un partit Unirea-Sevilla no és, certament, cap consol ni cap resposta, i a més és inútil confiar a l’Apañó de Glasgow les nostres esperances que el Mehó Equipo der Mundo sigui descavalcat com es mereix del primer lloc de la classificació a la darrera jornada.
ARSENAL – STANDARD LIEJA 2-0
Els canoners sentencien el primer lloc del seu grup amb el gran futbol a què ja ens tenen acostumats i del que hem de gaudir fins que vagi a morir a la platja de Chelsea, Manchester o Barcelona, únics equips que poden impedir que Sex alci l’orelluda al Bennabeu.
AZ ALKMAAR – OLYMPIAKÒS 0-0
Des de fonts de l’esquerra abertzale ha trascendit que la policia espanyola ha estat proveïda amb vídeos del partit a fi d’usar-los en els interrogatoris als detinguts de Segi. Davant aquestes evidències de tractes degradants Amnistia Internacional està estudiant portar davant el TPI els vint-i-vuit jugadors que varen intervenir al partit, els entrenadors i el mateix Platini, per crims contra la humanitat.
