Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024
Edició 2095

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 20 de abril del 2024

Nerviosisme a Can Maligne

|

- Publicitat -
L’ensopegada del Barça davant el Rubin Kazan provocava un miraculós efecte balsàmic a les files de la galàxia brunètica just quan encara no s’havien recuperat de la humiliant i dolorosa derrota a Sevilla i continuaven maleint a “Pepe el Brujo” i els seus encanteris per deixar fora de combat al Cristiano Ronaldo. Encanteris que ja han provocat la mobilització (no sabem si per encàrrec del Ser Superior) de la internacional merengue:chamanes peruanos “limpian” a CR para evitar lesiones. Acudieron a la embajada de España en Lima con carteles e imagenes del portugués y gritando frases como  ¡“Fuera demonio”!, ¡Ronaldo eres el mejor, no te dejes vencer por el mal! 

L’efecte balsàmic de la derrota blaugrana no duraria ni vint-i-quatre hores. Sense ni tenir temps de desplegar la nova campanya “fin de ciclo en el Barça”, els hi queia al damunt l’espectacular derrota davant els veterans del Milan. Així la valoraven els merengues de Defensa Central:

‘Era un batacazo que se veía venir’
‘La presión que ejerce Florentino y Valdano es perjudicial. Los dos siguen vendiendo ‘excelencia’ (palabra cursi y desproporcionada), ilusionando falsamente al madridismo y ejerciendo una influencia negativa en un equipo al que se le exige jugar bien y ganar mejor en lugar de vender mesura, paciencia, tiempo, comprensión y, en definitiva, sentido común’
‘no sólo con dinero se hace un equipo. Se necesitan otros valores que no sean sólo los materiales’

I per valoracions, les de Fans del Madrid on -sense tallar-se ni un pel- li dediquen aquest article a Pellegrini: ‘¡¡Eres una mierdaaaaa!!’

I el descriuen d’aquesta manera:

‘Las evoluciones de Pellegrini en la banda son un espectáculo fascinante: creo que no he visto un tío más triste en la vida. Su dinámica durante el partido básicamente es esta: se pasa sentado un buen rato, y en un momento dado se levanta y se dirige a los límites del área técnica. Una vez allí, mira a los jugadores, pero sin hacerles ninguna indicación: tan sólo observa el horizonte con melancolía, como el marinero que añora el mar. Tras unos segundos se da la vuelta y regresa al banquillo, taciturno. Pasado un tiempo vuelve a levantarse, comenzando de nuevo el proceso. Nunca una indicación, nunca un grito, jamás un enfado, a menos que por casualidades de la vida un jugador se acerque a un par de metros de él. Podría estar mirando el partido o una puesta de sol, no hay diferencia.’

I on també ens il·lustren sobre la teoria de les tres escoles de pensament madridista:

Publicitat

1) La rama roncerdista que mantindria que “el Capitan sigue siendo el mejor”, que “Pellegrini está verde” i que amb el retorn de Cristiano i “agarrandonos al clavo ardiendo, acabaremos ganando la Champions en el Bernabeu”.
2) La rama razonable, consciente de la decadencia bauliana pero convencida de que el 7 aún puede aportar cosas al equipo dosificado adecuadamente.
3) La rama apocalíptica o friki (abanderada por el blog) “que más o menos está convencida de que Baúl es el mayor hijo de puta de la historia del fútbol español (o casi), y el día que se largue se acabarán el 90% de los males del equipo “

Tot i la contundència de la rama friki de Fans del Madrid, la majoria de l’objectiva i entesa premsa brunètica s’alinea a favor del incombustible I assenyala com a responsable principal de l’actual deriva merengue, l’entrenador Pellegrini, el qual ha rebut sospitoses i enverinades declaracions d’amor dels qui realment manen a Can Maligne:

‘El técnico chileno recibe el apoyo de todo el Club’
‘Esto solo lo puede arreglar Pellegrini’
‘Valdano anima al entrenador a agitar el vestuario’
‘Jorge Valdano mantiene la máxima confianza en los valores de Manuel Pellegrini’
‘el entrenador el único capacitado para arreglar las cosas’

D’acord amb les tesis del blog antimadridismo (su soberbia nos alimenta), l’entrenador xilè hauria començat la batalla que el conduirà al final del seu cicle com entrenador dels dolents quan dies enrere gosava enfrontar-se a la premsa madrilenya declarant:
‘se llega a pedir que me saquen a la frontera, pero no me afecta. La gente es libre de pensar lo que quiera’
i encarant-se d’aquesta manera:
‘Las opiniones van variando por semana. Llevo cinco años en España fuera del Real Madrid i vi como criticaron con dureza a los diez técnicos que pasaron. No pretendia tener ningún trato diferente. No me preocupa lo que diga la prensa. Es un medio distinto al fútbol que tiene su manera de pensar y vender’.

No sabem si el ‘màxim responsable’ de la situació, Manuel Pellegrini, es menjarà els torrons a Can Maligne, però del que no hi ha cap dubte és que quan en Pellegrini sigui despatxat, allà hi haurà el Que Tira del Carro amb el braçalet de Gran Capitán per contemplar-ho.

La negra setmana de l’equip blanc es completava amb un miserable empat a res al camp de l’Sporting amb una nova exhibició de mediocritat. El ridícul merengue ha indignat novament la premsa brunètica i ha estat saludat amb comentaris com ara:

‘el equipo es cada vez más previsible, desesperante y aburrido’
‘las proclamas voluntariosas de que “estamos acercándonos a lo que queremos” resultan risibles.’ 
‘empate a cero en muchísimo tiempo’
‘nulidad goleadora que da idea de lo poco que genera el equipo’
‘la final de Champions en el Bernabeu es una quimera’
‘Que nadie se extrañe de que otros clubes del mundo nos arrebaten seguidores año tras año.’

I per si encara no n’hi havia prou, la jornada lliguera es rematava amb l’extraordinària exhibició de gols i futbol per part de la impecable màquina blaugrana davant del Saragossa i amb els impresentables comentaris del pelopincho Martínez de Canal Plus, com molt bé ens recorda el camarada Popota en el post anterior i del qual volem recordar i reproduir literalment la crida de RP a tots els anti-madridistes:

Rival Petit vol fer una crida a la unitat de tots els anti-madridistes i, anant un pas més enllà, els vol demanar que, en llurs converses, defensin que la culpa de tot la té Pellegrini, que a Benzema li ve gran el Madrid i, com no, que con-los-números-en-la-mano (dir això amb un tò com si algú amb el físic de Santiago Segura i l’intel·lecte de Guti ens estigués birlant la txati), Raúl Selección.’

Arribats aquí, la portada de la setmana estava cantada.

Signat: Urdin-Gorria

portmarca6

Publicitat

Opinió

Minut a Minut