Sí, finalment hem arribat. Un cop superada la data màgica de l'onze de setembre, torna el Rival Petit. Fidels a la tradició i als més elementals principis futbolístics arribem quan toca. Alguns novells seguidors ens havien fet arribar la seva preocupació per l'absència tan prolongada, però els més veterans incondicionals saben perfectament que pel Rival Petit a l'estiu no hi ha futbol.
Si hi ha res pitjor que les pretemporades del Barça, són les darreres pretemporades del Rival Petit. I si la gira culer d'aquest any per terres asiàtiques -amb avions de nyigui-nyogui- ha estat especialment inútil, no vulgueu saber com ha estat la nostra. Sense ànim de furgar en les interioritats del Rival Petit, estic en condicions d'afirmar que alguns dels nostres il·lustres camarades de redacció segueixen instal·lats en la pretemporada tot desfullant la margarida del si faig o no faig les cròniques de la lliga, de la Champions o de la Copa del Campechano. Un desgavell tàctic que ni el Tata davant el Sevilla.
El calendari futbolístic continua degradant-se any rere any sotmès als interessos inconfessables d'il·lustres comissionistes que controlen les grans corporacions futbolístiques, federacions nacionals incloses. Un problema de difícil solució si els que hi haurien de plantar cara també en són beneficiaris com, per exemple, el cas del president Sandro Rosell, del qual no podem esperar que lluiti contra la xacra del virus Fifa quan ell n'és un dels principals agraciats, doncs aquest estiu s'ha conegut, i en Sandro ho ha admès al “Club de la Mitjanit”, que durant anys ha cobrat, i seguirà cobrant fins el 2022, suculents honoraris per intermediar en l'organització de partits de les seleccions nacionals. Una gran aportació a l'economia productiva i al foment desinteressat del futbol en òptimes condicions. O com posar la guineu a vigilar les gallines. Un gran emprenedor, sí senyor!
El president no només no lluita contra el virus Fifa, sinó que assumint el rol de Director Esportiu -la seva autèntica vocació- no només ha fitxat al brasiler Neymar sinó que també és el descobridor i valedor del desconegut Tata Martino, el qual ja ha posat les rotacions al servei de l'arroja i només li falta aprendre que no sempre s'ha de dir la veritat, tal com recordava l'expert Rosell a l'entrevista massatge del Bernat Soler a la Televisió de Catalunya. Amb el Tata tenim garantits els plans B, el futbol directe, la patada a seguir i les pilotes a l'olla, però sobretot, tenim garantit el poder alliberar de l'esclavatge del tiki-taka al ludòpata del cul gros i del moc moc, Gerard Piqué, una pobre víctima de l'estil irrenunciable que tants i tants èxits ens ha proporcionat.
Bé, de moment això és tot per avui. Temps hi haurà de seguir, o no, amb les cròniques a l'ús o de si centrar-nos més en tots aquells aspectes de l'entorn blaugrana que no deixen indiferents a ningú i que segur donaran molt de joc aquesta temporada. Les notícies que arriben del Brasil sobre les activitats privades del president Rosell, les seves entrevistes gents aclaridores al Club de la Mitjanit i TV3, la resposta a una carta oberta de Gobarça remetent-los al programa del Pere Escobar i el soroll de sabres -en clau successòria- dins les files godòtiques donada l'evident amortització d'un Rosell sense discurs ni principis, fan que afrontem la propera temporada amb les il·lusions mes que renovades.
Un Rosell, sigui dit de passada, que aquesta vegada ha tingut el detall de no cobrar per deixar passar la Via Catalana pel Camp Nou.
Les coses tal com són.
Map of Europe: 1000 AD to present day
