RECREATIVO- ESPAÑOL 0-1
L’enfonsament del sector del totxo feia preveure l’acompliment dels malsons més apocalíptics pel que fa a la lliga de les estrelles, però la realitat supera amb excés els pronòstics més pessimistes. Després de dues jornades, l’Apañó ha fet una plena, així que cal començar a reivindicar la visita dels marines ianquis abans que les coses arribin a un punt de no retorn.
MALLORCA- OSASUNA 1-1
Derbi entre dos equips amb la samarreta vermella, anivellat com diuen els tòpics, amb les defenses imposant-se als atacs, unes tàctiques fèrries i sòlides com una barra de ferro de maleter de taxista i, en fi, empat a poc amb una part per cada equip.
VILLARREAL- DEPORTIVO 1-0
Dos dels equips que més bona pinta fan de tota la lliga s’enfronten al Madrigal, amb victòria pels locals per poc a res en un partit indignantment plè d’ocasions i futbol ofensiu. Esperem que amb el pas del temps els dos entrenadors vagin conjuntant els seus blocs i evitin partits com el d’ahir, amb ritme i alternatives, ja que la causa sagrada de la mediocritat, perdó, igualtat de la lliga de les estrelles així ho demanda.
MÁLAGA- ATHLETIC 0-0
Màlaga i Athletic empaten a res en un partit infecte dels que acostuma a brindar Kaparrotz a l’afició bilbaïna. Donat que en la primera jornada ambdós equips havien caigut apallissats, cal considerar el repartiment de punts satisfactori, ja que pot valer el seu pes en or al final de temporada
SEVILLA- SPORTING 4-3
L’Sporting segueix excercint de txollo de la lliga per tots els qui tenen la sort de creuar-se amb l’equip asturià. En aquest cas, el festí se’l va donar un bon Sevilla capaç d’aixecar el resultat i provocar en els histèrics aficionats locals recaigudes eufòriques de diversa gravetat i consideració dels gloriosos temps en què els sevillans, ajudats per un paperet de la FIFA que té la mateixa validesa que l’estatut-patena, s’autoconsideraven Mehó Equipo Der Mundo.
VALLADOLID- AT.MADRID 2-1
El Pateti, que acaronava la final de la Champions segons la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid després del primer partit de lliga, fa el primer ridícul de la temporada contra un Valladolid que va jugar amb deu des d’abans del minut 30. En veritat us dic que el Pateti, tot i el bon entrenador que té, té més opcions aquesta temporada de trobar el bosó de Higgs que de fer alguna cosa de profit.
BARÇA- RACING 1-1
Bona estrena del Barça de Guardiola al Camp Nou, per bé que el resultat va ser un manifestament indesitjable empat a poc. La neteja ètnica feta a l’alineació per l’entrenador és de les que et poden costar un partit per la falta de compenetració, però té l’important aventatge de fer que a mig termini els jugadors es posin les piles. Llàstima que no ampliés aquesta neteja al patriota Xavi Hernández, que com és habitual en ell va corretejar pel mig del camp alentint el joc d’atac, defensant més aviat poc i fent gala de la seva actitut de suficiència com si fos un jugador una desena part de bò que Deco o un terç d’Iniesta, que segueix rodant pel camp sense acabar de trobar el seu lloc.
L’equip segueix millorant, per bé que continuen els problemes amb les situacions de Messi o Alves, la fragilitat defensiva o l’encara més preocupant incapacitat de reaccionar als gols del rival, però la cosa va a més per molt que molesti als collons que es pensen que un equip es fa en un mes.
Pel que fa a la crònica psiquiàtrica, l’empat va permetre que afloressin a les graderies del Camp Nou els primers mocadors de la temporada, al primer partit a casa i després d’un partit en què el Barça va xutar vint cops a porteria i el seu rival un gràcies a una falta inexistent. No hem de deixar, emperò, que aquestes actituts miserables ens facin perdre de vista el realment important, çò és: la humanitat en el seu conjunt.
És per això que des del RivalPetit defensem que seria enriquidor pel conjunt de la raça humana entaforar tots aquests mocadoraires al sincrotrò del CERN a Suïssa, de forma que els científics puguin accelerar els seus cossos fins a velocitats properes a la de la llum i comprovar, d’una vegada per totes, què passa quan un ésser humà s’accelera fins a velocitats properes a la de la llum. El de la 13 em va dir un Diumenge que ell ho havia aconseguit la nit anterior, però com també em va dir que aquella mateixa nit s’havia passat per la pedra una dotzena de noies, no me’l vaig creure gaire i vaig pensar que devia haver pres alguna classe de bolet. Així, roman la incògnita: què passa quan accelerem el cos d’un sossi a velocitats properes als 300.000 km per segon? Es desintegra? Es converteix en un doble d’Arús, Samaranch o Garzón? Esdevé un fan del Tribunal Constitucional? S’estampa i vaga pel cel al costat de l’espíritu de Juanito?
Reflexionem sobre això: el futur de la humanitat s’ho val.
GETAFE- BETIS 0-0
Getafe i Betis, els dos equips simpàtics juntament amb el Pateti, empaten a res en 90 minuts directes al fetge de les seves simpàtiques aficions. Faltes tàctiques, targetes, obstruccions, pèrdues de temps i badalls es van amuntegar uns a sobre els altres sense compassió ni tan sols pels nens que hi havia al camp, molts dels quals seran futurs delinqüents (i probables votants del PPSOE) pels traumes i malsons originats en espectacles com els d’ahir.
ALMERÍA- VALENCIA 2-2
Empat entre dos equips als quals la victòria hagués col·locat en el liderat. Com no podia ser d’altra manera, repartiment de punts i, en el que pot ser l’estocada final per Sogecable-PRISA en la seva última temporada de trincar del PPV, l’Apañó líder.
MADRID- NUMANCIA 4-3
El Millor Equip de l’Univers aconsegueix la seva primera victòria contra un rival temible i que intenta demostrar allà on va que no hi ha rival petit. Això sí, mentre que contra el Barça els sorians es van defensar amb tot, al Bennabéu es van deixar fer tots els gols que va caldre, incloent algun auto-gol. El millor del matx, l’atmosfera propiciada pel familiar ambient del coliseu madridista, gentilesa del regal d’abonaments a parents i col·legues per part del president i la junta que el grupo Godotis posa d’exemple a Laporta en, per exemple, la política de fitxatges.
