Quan llegeixes la demanda interposada per Muro Cortina Modular Group SL (MCM) contra el FC Barcelona, arribes fàcilment a la conclusió que aquesta història podria acabar molt malament pels interessos del Barça. No cal ser advocat ni un expert jurista per adonar-se que la broma dels LEDS té moltes possibilitats de costar-nos un ull de la cara. La Junta de Josep M Bartomeu, i de l’ex president Sandro Rosell, s'enfronta a una bomba de rellotgeria de conseqüències imprevisibles.
Quan llegeixes la demanda de MCM per incompliment de contracte, descobreixes que el contracte de marres està NEGOCIAT I SIGNAT pel president Rosell. És a dir, un nou contracte i unes noves condicions per substituir i cancel·lar l'anterior contracte signat per l'ex president Laporta.
Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que des de l'entorn més íntim de l’ex president Rosell, com és el cas del seu portaveu “de facto” i sots director del Mundo Deportivo, Francesc Perearnau, se segueixi venent la tesis que la demanda per incompliment és CONTRA el contracte signat per Laporta. A l'article Los últimos contratos de Laporta en el Barça defensa aquesta tesis i en una mena de totum revolutum contra la gestió de Laporta ens encoloma una FLAGRANT MENTIDA com aquesta: En cuanto al contrato para la explotación publicitaria de la fachada de la Masia fue firmado por Joan Laporta el 17 de junio de 2010, es decir después de las elecciones y 13 días antes de dejar el cargo. HOY ESE CONTRATO ESTÁ EN LOS JUZGADOS.
Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que el president Rosell, malgrat recuperar la famosa parcel·la venuda per Laporta i aconseguir acabar les obres de la Masia, permeti que el control de la gestió del negoci milionari de l’explotació de les façanes de la Masia passi a mans de MCM, tot i mantenir-se l'explotació conjunta i el fifty-fifty en la distribució dels beneficis. Més detalls del negoci a mcmpublicidad.es
Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que Mario Conde hagi despenjat la toga per defensar els interessos d'aquesta petita o mitjana empresa. Qui sap si aquesta circumstància pot significar un agreujant, o potser un atenuant, si considerem el perfil i antecedents del que va ser, abans de caure en desgràcia, l'advocat de l'estat més jove i brillant de la història d'Espanya. Sorprèn també que una empresa de les dimensions de MCM estigui disposada a afrontar l'elevat cost d'una demanda milionària si no estès convençuda de les moltes possibilitats de guanyar la demanda o de, si més no, aconseguir un acord amb el Barça, suficientment satisfactori.
Quan llegeixes la demanda de MCM, et sorprèn que el Barça, després d'haver signat un nou contracte més d'acord amb les seves pretensions, faci tots els esforços possibles per evitar la seva posada en marxa fent ús de tota mena de peregrines excuses. És molt sorprenent el nul interès del Barça per ingressar el 50% dels beneficis d'un aparent negoci milionari. Un negoci dels que s'acostumen a qualificar com de “faves comptades”.
Quan llegeixes la demanda de MCM, et crida l'atenció el poc ressò mediàtic d'aquesta demanda milionària. Pràcticament ningú en parla. Només destaquen les referències del MD en la línia apuntada més amunt de tergiversar la realitat en el sentit d'insinuar que el contracte demandat és el signat per l’ex president Laporta, quan en realitat es tracta del contracte signat pel president Alexandre Rosell. També crida l'atenció que no existeixi constància de cap bufet d'advocats important de Barcelona i/o Catalunya que defensi els interessos del Barça.
Finalment, i des del desconeixement de la normativa comptable aplicable en aquests casos, ens preguntem si davant el risc cert d'una sentència desfavorable, o d'un hipotètic pacte extrajudicial amb MCM, seria prudent comptabilitzar provisions per aquests risc, per quin import s'hauria de provisionar, i des de quin exercici comptable caldria fer-ho. Si realment aquest fos el tractament reglamentari i/o aconsellable, la directiva es veuria obligada, no només a avalar els pressupostos dels propers exercicis, sinó que molt probablement hauria de fer front a milionàries pèrdues al final del mandat.
Es miri com es miri, creiem que el Barça té mala peça al teler. Si hi ha un acord amb MCM, ens costarà calers, i si hi ha una sentència desfavorable ens costarà MOLTS calers. I si el procés es perllonga en el temps, serà una espasa de Damocles que condicionarà molt negativament el futur immediat del Barça.
Caldrà que els candidats a les properes eleccions ho valorin convenientment. Podrien enfrontar-se a la gestió d'una herència enverinada. Una bomba de rellotgeria, com comentàvem més amunt.
O potser no. Potser tot acabi com un foc d'encenalls, doncs res és descartable si atenem al tradicional comportament erràtic, imprevisible, sorprenent i a vegades contradictori de la justícia espanyola. Tot sigui dit amb el màxim respecte.
Quantitat de sentències ho avalen.
Estarem a l'aguait.
PRESENTACIO PLATAFORMA MCM-LA MASIA-FCB
