Tot i que ja hem arribat a aquella època de l'any en què tradicionalment el barcelonisme nuñisme pot treure pit -amb els fitxatges, la il·lusió, etc.- a diferència del barcelonisme cruyffista-leninista -que acostumava a treure'l als mesos de Maig i Abril, amb un lleuger retard publiquem les notes d'una temporada amb les seves llums i les seves ombres. Lluny dels ismes que desestabilitzen el nostre club, és el moment de fer una crida a la unitat de tot el barcelonisme i de ser responsables i generosos, així com de destacar els deus fets més importants de la temporada 2013/14, la quarta del mandat rosellista.
1- El més important és que ni Sandro Rosell ni cap altre membre de la Junta ha ametrallat cap nen. Aquest fet, menystingut pels ninots i els que tenen interessos ocults, és molt d'elogiar.
2- El Madrid només ha guanyat una Champions. Lluny han quedat els temps de Laporta, on els nostres enemics s'estavellaven un cop rera l'altre a vuitens de final. L'ADN nuñista torna a les seves essències.
3- Només ens han imputat al club i al màrtir neopecident Rosell, en una demostració de valors, transparència i codi ètic -per no parlar de l'estelar actuació del nostre advocat, que seria capaç d'aconseguir que els gàngsters del Tribunal Constitucional condemnessin el Rei d'Espanya tot i ser inviolable- que mereix passar a la història del barcelonisme superant les fites assolides durant el mandat de Gaspart.
4- Urdangarin i Núñez, les dues dives del barcelonisme godótic, segueixen al carrer. Per bé qua amb una situació processal poc presentable un, i amb una condemna en ferm quel'assenyala com el delinqüent que és l'altre, que segueixin al carrer és una bona notícia pels barcelonistes de bé.
5- Encara no han retirat l'organització del Mundial al nostre esponsor que comparteix els valors amb nosaltres. Si bé és cert que tota la premsa internacional ha destacat la corrupció i les notícies de la compra del Mundial, de moment la monarquia flexible i tolerant de l'estat que ha signat acords de negocis amb el Mandela català.
6- El Bayern de Guardiola i el City de Txiki van caure a Europa, aspectes convenientment cel·lebrats per la culerada avesada a limitar les alegries a les derrotes dels nostres enemics. De cara a la propera temporada estaria bé ampliar la nòmina de clubs enemics de cara a tenir més alegries. Per exemple, proposem el Shaktar.
7- La FIFA només ens ha sancionat amb dos anys sense fitxar a causa de la prepotència i els procediments matussers de la Junta transparent i del codi ètic, en un altre exemple d'excel·lència que no impedirà que Bartomeu Floretino, això sí, emuli el millor amic Joan cremant prop de 150M€ en fitxatges.
8- Li hem robat Neymar -i el pare de Neymar- a Florentino, en una operació amb uns nivells d'excel·lència mai vistos per aquestes contrades, almenys des que Juli Pardo era el president d'un altre equip metropolità. Amb una política de fitxatges que faria bò el paio de Guanyem que ha decidit contractar Ricard Gomà de central -i que ha tingut com a resultat passar de ser el millor equip d'Europa al tercer d'Espanya-, tornen els moments de la il·lusió en el sentit més gaspartià del terme.
9- Tenim un nou president que invita a l'esperança i l'optimisme, i el sossi-propietari ha aprovat el projecte de reforma de l'estadi que ens deixarà econòmicament amb la mateixa bona salut que el sistema bancari espanyol.
10- Des dels punts de vista esportiu, econòmic i institucional la temporada acabada ha estat millor que la que comença enguany, així que animem els culers a gaudir de les fites aconseguides i seguir-se acostant a la fossa sèptica assenyalada fa quatre anys per 35.021 socis, l'entorn tòxic neonuñista i els oligarques de la Catalunya autonòmica.
En resum, i parlant en general, ens trobem amb una temporada globalment positiva, en la que s'ha seguit fent realitat el #NoUsFallaré, i que de ben segur servirà de preludi per continuar amb una trajectòria que deixarà una significativa empremta a la història del Barça en tots els ordres.
