Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Jornada 14: L’anti-madridisme, de dol

|

- Publicitat -

BARCELONA- VALENCIA 4-0
Més Que Un Club trinxa un Blavencia amb moltes baixes i segueix ampliant diferències amb els seus perseguidors, per anomenar d’alguna manera la melé d’equips que, excepte els Germans de la Pampa, pul·lulen per la lliga de les estrelles. Cal destacar no només el superb partit d’Henry -ja saben, aquell que fa que juguem amb deu segons els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina-, sinó l’exhibició de Gudjohnsen, en endavant el bacallà infernal, amb el qual el mig del camp culé guanya una barbaritat.

Tanmateix, una setmana complicada es presenta pels culés. No, no parlem de l’entrenament de la Champions, que s’haurà de menjar el de la 13 fent les preceptives cròniques: ens referim a la melé d’eufòria que vomitaran els mateixos que s’arrencaven els pèls del pit després del punt aconseguit pel Barça de Guardiola en els dos primers partits. Ja sabem que una cosa és un Barça endollat i havent-se de guanyar les garrofes, i una de ben diferent són els tràmits com els que ja s’han viscut enguany contra el Basilea o el Getafe. A més, la tràgica notícia de la destitució del Bernardo, per bé que compensada pel doctorat en UEFA Juande Ramos, afegeix motius de preocupació.

Publicitat

D’altra banda, no ens estem de destacar una curiositat succeïda la setmana passada, quan el President Laporta va dir no només que la decisió d’apostar per Guardiola era seva, sinó que el primer que li va aconsellar va ser Déu, o sia Johan Cruyff. Nosaltres no som dubtosos i quan hem hagut de criticar Déu ho hem fet -concretament, mai-, però no deixa de resultar encomiable aquesta reformulació de l’equació “premsa esportiva barcelonina= criteri- criteri” i que els mateixos que porten mesos donant la murga amb els excessos presidencialistes de Laporta diguin ara que no, que en veritat al Guardiola el van posar contra el criteri de Laporta. Encara resultarà que per algun cretí, i per la melé de sossis que el llegeixen i l’escolten, que la contractació de Guardiola la va dirigir el sandruscu amb l’ajuda del Minguella.

SPORTING- ATLÉTICO 2-5
Derbi d’equips blanc-i-vermells resolt amb una macedònia de gols a favor del Pateti, que torna a eixamplar distàncies amb l’Sporting i il·lusiona llur afició i la claca de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, tots els membres de la qual haurien de ser dipositats en les properes 24 hores al port de Marseille convenientment abillats amb bufandes, gorres i tanges del pateti pel bé de la humanitat.

VILLARREAL- GETAFE 3-3

Els Germans de la Pampa li remonten tres gols tres al simpàtic Getafe de Víctor Muñoz, l’afició del qual ja somiava amb gestes europees després dels últims resultats amb el mateix realisme amb que la coalició humanitària aliada somia, en els moments que no dedica a bombardejar mercats o noces, amb un Afganistan pacífic.

BETIS- ESPANYOL 1-1

Il.lusionant debut de Mané, diu la premsa. Empat a poc, diu l’acta del partit. L’Apañó en zona de descens, diu la classificació. Conclusió: per un cop, la premsa té raó. Això sí, val a dir que els pericos guanyen, i força, amb el canvi d’entrenador.

MALLORCA- RECREATIVO 2-3
Preocupant derrota del Mallorca de Manzano contra l’excuer de la classificació, que s’endú tres punts de l’illa amb l’alegria amb que els païssos més africanats d’Europa, amb Sarkozy al capdavant, s’afanyen a reclamar com a fons propis desenes de milers de milions d’euros pagats pels contribuents alemanys.

OSASUNA- VALLADOLID 3-3

Al crit de Mori el Borbó, Osasuna i Valladolid conmemoren la cel·lebració de l’onomàstica constitucional amb un partit amb sis gols que indigna per igual ambdues aficions, seculars partidàries dels marcadors curts i els jocs més curts encara.

RACING- ATHLETIC 1-1

Empat a poc al Sardinero entre el Racing i l’Athletic de Kaparrotz, en una setmana marcada per les notícies sobre un possible consens entre els biscaïns i el Llevant a l’última jornada de la temporada 2006-07. Pel que sembla, i amb una morterada de calers pel mig, responsables dels dos equips haurien aparcat les diferències i, amb gran responsabilitat i generositat per part de tots, haurien actuat d’acord amb el que els nostres enemics més bavosos anomenen “espíritu de la transición”: és a dir, haurien comprat el partit. Una bona ocasió per veure si, tal i com diuen els més babaus d’entre els habitants peninsulars, és cert allò de que Espanya és un país més seriós que Itàlia.

DEPORTIVO- MÁLAGA 2-0
Hi ha poques coses pitjors que fer la crònica del típic 2 a res entre equips blanc-i-blaus sense aspiracions. Una d’elles és, sens dubte, haver de fer la crònica amb un retard de dos dies com és el cas, quan en plè dimarts ja és lícit no tan sols dubtar de que el partit es disputés sinó inclús dubtar de l’existència dels dos equips.

NUMANCIA- ALMERÍA 2-1
Dos dels equips que seuen al G-20 de la Liga de Futbol Profesional amb cadires de similar solidesa a les usades per l’Impostor per colar-se a les reunions internacionals a explicar les marevelles del sistema bancari espanyol i els GALàctics social-demòcrates espanyols s’enfronten en un partit vibrant, intens i emocionant l’única cosa del qual es pot salvar és que col·loca l’Apañó en llocs de descens.

MADRID- SEVILLA 3-4
Nova exhibició del Millor Club de l’Univers, que liderat per un raul èpic va estar a punt de rescatar un punt a casa contra el Sevilla de Jiménez. Al final no va poder ser. Alguns diuen que va ser un robu, altres que un Saviola en ratxa hauria d’haver estat titular, en fi… El que compta és que, per desgràcia de tot l’anti-madridisme, el Bernardo acaba la seva etapa al bennabéu, i serà substituït per Juande Ramos, un home bilingüe i cosmopolita que ja ens va fer feliços quan va asseverar, amb motiu d’un Barça- Sevilla, que els espanyols havien d’anar a favor de l’únic equip espanyol que hi hauria al camp.

Pel que fa al senyoriu i l’elegància, el Diumenge fou un bon dia, amb motiu de l’assemblea de compromisaris de la senyorial entitat madridista. Una claca d’ultra-sur va animar l’ambient com en els millors temps nuñistes, insultant l’oposició i victorejant el president que els havia permès l’entradai, un fort tuf a calçotet suat va presidir tot l’acte. Per sort, li van aprovar els comptes, així que només queda esperar que, fidel al seu tarannà gaspartista, es deixi una morterada picant-li al Barça el veterà migcampista que frena la progressió d’Iniesta.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut