‘Alemania descubre i se indigna con el eurovillarato’ Així titulava la seva crònica un dels frikielements més destacats de la Brunete, el frikiperico Tomas Guasch: La sensación en Stuttgart es que las cartas de esta eliminatoria están marcadas a favor del Barcelona. La amistad Michel-Platini (presidente de la UEFA) y Joan Laporta se pone sobre el tapete en Alemania recordando que, en efecto, el azulgrana dinamitó el G-14, grupo que planteó una escisión de la UEFA. Otras voces hablan de intereses televisivos en forma de beneficios para la UEFA: “El Barça vende más que el Stuttgart”, se comentó ayer en Alemania. El sotsdirector de l’As i pare de la Susana Guasch ho tindria claríssim: s’agafa el villarato, s’afegeixen unes gotes de platinato i et voilà! ja tenim l‘eurovillarato. Tal com va dir el gran filòsof Francesc Pujols, arribarà un dia que els catalans, pel sol fet de ser catalans, ho tindrem tot pagat. El que no va dir en Pujols però, és que haver nascut a Catalunya no et garanteix que no puguis ser un tros d’ase i un burro integral, com és el cas d’aquest destacat funcionari de l’ex imperi de can Polanco.
El greu episodi d’eurovillarato viscut al camp de l’Sttutgart desviava l’atenció i posava treva al guirigall viscut a les files brunètiques després de la paupèrrima imatge donada pel Maligne a la primera jornada de vuitens de la champions. A l’ordre del dia les peregrines polèmiques sobre si cal que segueixi en Pellegrini o si cal portar urgentment al Mourinho. El fantasma d’una nova eliminació a les primeres de canvi els treu de polleguera. I més quan la final es jugarà al Bernabeu. Els comencen a tremolar les cames i més aviat aposten per evitar la presència del Barça a la final de la Champions, que no pas per assegurar la presència merengue. L’embranzida de les darreres setmanes i l’aposta pel eurovillarato semblarien anar en aquesta direcció. Una preocupació que, just aquest cap de setmana, s’agafa un petit respir amb l’enterrament de la maldició de Tenerife i la recuperació de el que tira del carro, el ferrari, el que siempre aparece. Impressionant gesta, la del Gran Capitan, que ha provocat un allau de titulars: “Raúl se reencuentra con el gol cuatro meses después” “Raúl bate récords hasta de suplente” “Y Raúl, el màximo goleador, sin jugar”
Mentre el victimisme nunyista continua fent forat i arrelant-se a la capital, els culés,en canvi, podem gaudir escoltant les declaracions del president Laporta:“Hemos erradicado el victimismo y no hay que buscar excusas por las bajas” Hay plantilla suficiente para afrontar los encuentros” Un Laporta que aquesta setmana, en plena recta final del seu brillant mandat, ens presenta el seu projecte polític des de la pàgina web laporta2010. És aviat per saber com evolucionarà el projecte d’en Jan Laporta, el que si sabem és que a Rival Petit compartim la declaració de principis que figura al perfil del seu twitter: “Educat en el catalanisme i en el barcelonisme, Joan Laporta és un ciutadà que desitja que el seu país assoleixi la plenitud nacional i esdevingui un Estat propi.” Just una setmana en la que hem pogut saber, malgrat els esforços del mitjans sociovergents, que se celebrava una segona onada de consultes per la independència. Com era previsible, aquesta onada ha tingut menys participació que l’anterior. Fonts properes a l’organització han comentat que tres militants convergents haurien estat vistos exercint el seu dret de vot en un col.legi electoral. La direcció de Convergència ha manifestat que no pensa obrir cap expedient disciplinari.
Una setmana, la passada, en la que hem pogut comprovar com la bel·ligerant conferència episcopal s’abaixava els pantalons i no gosava excomunicar a l’heroi del 23F, el primero de los españoles. No és el mateix sancionar que votar la llei, hauria matisat el portaveu dels bisbes referint-se a la llei de l’avortament. Una setmana en la que el ministre Rubalcebes, recordman mundial en desarticulació de cúpules terroristes, hauria superat la seva pròpia plusmarca. A Rubalcaba y los “jefes de eta ens ho relaten de manera impecable.
Immersos com estem en plena precampanya a la presidència del Barça, la setmana ens ha deixat el viatge massiu dels precandidats fins a Sttutgart, -amb claca inclosa i articles entusiastes de part de la premsa, com aquest Rosell ya esta de precampanya publicat a Marca i aquest inquietant el Barça de las 30.000 familias. El que encara no s’ha aclarit, i que comença a neguitejar a una bona part de la culerada, és saber si s’articularà alguna candidatura al voltant d’en Minguella i/o en Rexach. La proverbial lentitud d’en Charly podria ser un dels motius d’aquesta demora en la decissió. Ni laportismo ni antilaportismo. El polifacético Josep Maria Minguella(1941, Lleida) ha anunciado que en el plazo de un mes, un grupo de barcelonistas podrían aparecer en la palestra electoral con una nueva iniciativa, una “tercera vía” que apostaría por un barcelonismo integrador. En un principio, esta iniciativa no sería liderada por Minguella, sino que sería el propio colectivo, compuesto por una cincuentena de miembros, el que elegiría a su cabeza de lista mediante unaselecciones primarias. Así lo ha adelantado Minguella, en una entrevista con la Agencia Efe
Finalment, no voldriem passar per alt un detall que recull la portada de Marca que avui selecionem. Al marge de no destacar suficientment la contribució del Gran Capitán a l’enterrament de la maldició de Tenerife, la portada destaca la suposada visita d’en Pep al vestidor de l’àrbitre. Sigui per gentilesa de Catalunya ràdio o sigui de motu proprio, els de Marca han tingut la poca vergonya d’intentar qüestionar la categoria professional i la trajectòria exemplar d’un entrenador genial com és en Pep Guardiola. I pel que fa a Catalunya ràdio, recordar que és aquella emissora l’objectiu de la qual és aconseguir que la Cadena Ser pugui arrivar un dia a ser lider d’audiència a Catalunya.
I per acabar, una cordial salutació a la Rosa Diez de España, que aquesta setmana ha tingut la virtut d’encabronar tot el galleguisme comportant-se com una genuina espanyola, en el sentit més pejoratiu del terme espanyola.
Signat: Urdin-Gorria
