Així ho proclamava Mossèn Florentino a l’acte de presentació de l’entrada per a la final de la Champions celebrat uns dies abans del greu accident merengue, en presència de la plana major de la UEFA, de la Federació Espanyola de Futbol, de totes les patums del nacionalmadridisme i de la revolucionària, insubmisa i objectora fiscal, la Presidenta de la Comunidad de Madrid, Doña Esperanza Aguirre.
La presidenta de Madrid va rebre una rèplica gegant de l’entrada de la final de la Lliga de Champions i va expressar el seu desig que el Madrid guany la décima: “Estoy segura de que Madrid es el escenario ideal par acoger uno de los acontecimientos deportivos del mundo más importantes desde 1956. Madrid está preparada para contribuir desde hoy mismo a que esta final de 2010 sea inolvidable”, dijo tras expresar su deseo de que en ella pueda llegar “la décima” para el Real Madrid”
El Ser Superior no es va quedar curt i en el mateix acte afirmava que su club “tiene marcado en su ADN la palabra Europa” i que “El Bernabéu es una fuente de energía futbolística para nuestros jugadores, pero la rivalidad se seguirá interpretando desde el máximo respeto y deportividad”. Un acte amb abundants dosis de supèrbia, prepotència i xuleria. Un acte on ja se celebrava, no només la hipotètica arribada a la final, sinó la consecució anticipada de la obsessiva décima.
Un acte d’exaltació merengue on, fins i tot, el tan criticat i menyspreat per la Brunete, el president de la Uefa, Michel Platini, confessava que la final al Santiago Bernabeu era una proposta feta per ell mateix al seu Comitè Executiu, i on el president de la federació espanyola, abjurant públicament del villarato, manifestava el seu desig que la final la juguessin dos equips espanyols. Una clara referència al Madrid i al Sevilla.
Gairebé una setmana desprès i, ja sigui per l’interès sobre les compareixences pel foc d’Horta o ja sigui pel protagonisme de les intenses nevades d’aquesta setmana, el cas és que la majoria de culés no hem valorat suficientment el pes que ens hem tret de sobre amb la eliminació del Maligne. Mentre els catalans exhibim les nostres vergonyes per intentar esbrinar si els bombers han mort d’accident o assassinats directament per la conselleria d’interior o si les 33 torres d’alta tensió les ha enderrocat un escamot dirigit i encapçalat per l’estalinista Boada, a molts culés se’ns oblida que és molt saludable gaudir d’aquest gran moment que cada mes de març -amb rigorosa puntualitat- ens regala l’equip dels dolents quan s’estavella a vuitens de final. Així doncs, i a manera de cruel homenatge al MEMYUC i a tot el seu brunètic i cavernari entorn, els hi dediquem un petit repertori de titulars i comentaris pre i post partit i de l’itinerari merengue fins la sisena eliminació consecutiva a vuitens de la Champion Lí. Menció especial pels Relaño, Inda, Guasch, Roncero, Lama, de la Morena, Poli Rincón i els que vosaltres mateixos vulgueu afegir.
Quiero ganar la Champions en el Bernabeu. Vengo a ganarlo todo. Este es el mejor Madrid de los últimos 15 años. Vamos a por el triplete . Ganaremos 3-0. Tenemos equipo para ganar el triplete. He venido al Madrid a ganarlo todo. Esto es Europa: hoy teneis que ser 11 juanitos. Tenemos hambre, pasaremos. Vamos a tapar muchas bocas. El Madrid es quien manda en el Bernabeu. Mi sueño es ganar la décima aquí. Vamos a morder des del minuto 1. Vamos a vivir otra noche magica en chamartin. Las remontadas le sientan muy bien al Bernabeu. El Madrid apela al espiritu de las grandes noches para remontar el 1-0 de lyon. Hay que marcar un gol pronto para que les pese el Bernabeu. No sabemos jugar los partidos importantes. Es el momento de la templanza institucional. El héroe de los galos confiesa que es madridista. El City ofrece 50 millones por Higuain y Gago. Podré ir a los toros entre semana.
Bé, tot buscant titulars i portades, em trobo un parell d’excel.lents posts. Un de visceral del qual copio aquest sensacional paràgraf: “Una vez más, la culebra yace cadáver. No nos confiemos, siempre renace, pero la víbora de blancas fauces va a permanecer inanimada otros once meses”. I un altre de més ponderat d’on copio aquest no menys sensacional fragment: “La felicidad era el “¡zas! en toda la boca” que se han llevado todos los de la claca mediática y su coro de palmeros florentinos, que en realidad poco o nada tienen que ver con el aficionado vulgar y corriente. Y observar cómo Inda y sus secuaces ya le están haciendo la cama a Pellegrini, lastrando el enésimo proyecto a largo plazo, mientras Relaño sigue justificando lo injustificable mediante confabulaciones paranormales. En realidad, no nos necesitan a nosotros: para autodestruirse se bastan solos”.
Tot aquest cúmul de fracassos merengues provocarà una nova i ferotge embranzida de tota la caverna mediàtica. Aquest diumenge n’hem tingut un aperitiu al camp del Valladolid on s’han pogut veure les agressions al Cristiano des de tots els angles possibles, però amb prou feines hem vist com s’hi tornava. Ja cal que ens posem les piles i no abaixem la guàrdia. Jugar i guanyar la Champions al Bernabeu seria fantàstic i privar-los de l’únic títol que els queda per disputar, el deliri màxim. Bé, únic títol en disputa potser no, doncs sempre els quedarà el Fernando Alonso. Un Alonso, amb la col·laboració inestimable de TV3 que, dit sigui de passada, m’agradaria saber en quin llibre d’estil figura que, a un brasiler que et parla en català, li hagis de fer les preguntes en castellà.
Des d’avui mateix, la portada de la setmana passarà a ser la portada i/o vídeo de la setmana. I per començar, un vídeo de gran èxit que aquesta setmana ha tornat a ser d’actualitat.
Signat: Urdin-Gorria
